Tenim el deure d’imposar la llengua més bella d’Europa, la primera que va consagrar francament els drets de l’home i del ciutadà, la que té l’encàrrec de donar al món els més sublims pensaments de la llibertat i les més grans especulacions de la política.

Barère de Vieuzac, diputat a la Convenció,

(discurs, 1793).

Qualsevol altra història és trossejada, només la nostra és completa; mireu la història d’Itàlia, hi falten els darrers segles; mireu la història d’Alemanya, d’Anglaterra, hi falten els primers. Mireu la història de França; amb ella coneixeu el món.

Jules Michelet,

Le peuple, 1846.

França, sol de les Nacions.

Pierre Lefranc, redactor en cap de L’Indépendant,

(cap a 1847).

Llavors, tot d’una, el senyor Hamel ens parlà de la llengua francesa, ens explicà que era la llengua més bella del món, la més clara, la més sòlida (…). Crec que mai no havia escoltat tan bé cap lliçó.

Alphonse Daudet, escriptor,

La dernière classe, 1873.

França és el país més lliure del món.

Ernest Lavisse, divulgador,

Histoire de France, 1884.

Les idees més generoses són idees franceses.

Jules Lemaître, escriptor,

(discurs, 1899).

Déu em preservi de tota idea sacrílega però sé, i potser sóc l’últim a saber-ho, que va ser sobretot per França que Crist va patir i sagnar (…) perquè França és la filla gran de la seva Església, perquè és la nació a les mamelles de la qual s’han aferrat les altres nacions, l’única que Crist necessita, l’única capaç d’ultratjar-lo o de glorificar-lo com li plau de ser-ho, la incomparable de la qual ho suporta tot, de la qual ho espera tot i que ha penetrat tant en Ell mateix que França ja no pot fer un gest sense evidenciar un designi diví… La història de França és com ara el Nou Testament continuat, com una paràbola immensa deixada de banda pels quatre evangelistes que no haurien gosat parlar-ne sinó amb alguna al·lusió… França és el Secret de Crist, el secret profund que no comunicà als seus deixebles i que volgué que fos endevinat pels pobles… Quan França pateix Déu també pateix.

Léon Bloy, escriptor,

(1909).

És empipador, diu Déu. Quan ja no hi hagi aquests francesos, ningú no entendrà algunes de les coses que faig.

Charles Péguy, escriptor,

Le Mystère des Saints-Innocents, 1912.

Davant l’univers, França representa avui, una vegada més, la llibertat, la justícia i la raó.

Raymond Poincaré, president de la República,

(discurs, 1914).

En aquesta hora, a tot l’univers, l’elit dels homes, els més cultes, els més humans, preguen per l’èxit de les nostres armes. Veuen que la civilització quedaria afeblida si fos privada de la nostra nació, de la nostra ciutat, més capaces que cap altra nació i cap altra ciutat per mantenir les idees generoses al món. (…) Perquè París és indispensable a l’univers.

Maurice Barrès, escriptor, president de la Lliga dels Patriotes,

L’Union Sacrée, 1915.

França!, França!, sense tu lo món seria sol!

Francesc Francis, poeta i periodista perpinyanès,

França, 1917.

La major part dels viatgers reconeix que cap contrada no és més variada que la nostra, que enlloc més l’alegria d’un bell paisatge no es compra amb un esforç tan petit, i que aquesta França és una meravella única de formes i de colors.

André Bazin, escriptor,

La Douce France, 1920.

França és la guardiana dels valors occidentals eterns, de la dignitat de l’Home i dels seus drets, i és el centre de resistència a la mecanització de la vida.

Obra col·lectiva del ministeri de Defensa,

Les valeurs fondamentales du patriotisme français, 1962.

El francès és la llengua que fa que els homes no puguin mentir als homes.

Maurice Druon, escriptor,

(1977).

Ja seria hora que la llengua francesa retrobés el lloc que hauria de ser el seu al món: el primer.

Félix Leclerc, cantant quebequès,

(discurs al ministeri de Cultura francès, 1985).

El francès que viatja, per plaer o per negocis, coneix bé aquesta «diferència». A qualsevol lloc del món on es trobi, no és mai un estranger com els altres. El món sent per França una passió insòlita.

Charles Pasqua, polític gaullista,

Que demande le peuple, 1992.

Abans que res el francès és, per la seva natura, la llengua dels drets humans. Qui expressa més plenament i realment que la nostra llengua l’essència del missatge humà: «Tots els homes són iguals»? Cap altra llengua, cap altra cultura no enuncia tan definitivament la dignitat de cada individu al món, sigui on sigui, sigui qui sigui.

Jacques Toubon, ministre de Cultura gaullista,

Le Monde, 1/07/1994.

Publicitat televisual per a una col·lecció de vídeos,

J’aime la France, de les edicions Atlas, 1995.

Convido tots els francòfons del món a participar a les festivitats d’aquesta Jornada Internacional de la francofonia, per tal de celebrar la seva pertinença a aquesta comunitat universal fundada sobre l’ús de la llengua més bella del món, el francès.

Monique Guay, diputada quebequesa,

(discurs, 1999).

París, capital del món.

Text d’una postal,

Edicions Lyna, París (2000).

Vull que el francès es mantingui, en el món, com la llengua de la gent culta i lletrada.

Claude Allègre, ministre d’Educació socialista,

L’Express, 9/08/2001.

França és un Edèn (…) i nosaltres, francesos, no sempre tenim consciència de viure en el país més bell del món.

René Trégouët, senador gaullista,

Lletra oberta, 2001.

França és el país més bell del món i ho ha de continuar sent; tenim el deure de fer viure aquesta herència per a les generacions futures. El lema de la República francesa representa el que l’esperit humà ha inventat de més equilibrat, de més il·lustrat per a la vida en comú.

Anne-Marie Idrac, diputada de centre dreta,

(discurs, 2001).