El camí de les dones

—Si les dones varen haver d’esperar el 1944 per tenir el dret de vot, va ser perquè la República havia estat pensada per homes. Aquests homes no havien previst que les dones poguessin, un dia, ser ciutadanes de debò i anaven refusant que la República canviés, ja que era intocable. Si la República canviava, volia dir que s’alterava. La República, doncs, era masculina mentre que la democràcia és, per definició, masculina i femenina. Aquest aspecte de la democràcia no va poder imposar-se fins al final de la Segona Guerra Mundial.

»Avui mateix, en el domini aparentment tan trivial de la feminització del vocabulari hi ha unes reticències enormes en nom de la igualtat republicana, pel que fa als càrrecs importants. L’Acadèmia Francesa i molts responsables polítics refusen que es pugui dir, un dia, “madame la présidente de la République”. Hauria de ser “madame le président de la République”. Passa el mateix amb “madame le ministre” o “madame le député”. Diuen que la igualtat republicana implica la neutralitat del càrrec i, en gramàtica francesa, la neutralitat és assumida pel gènere masculí. Es pot dir “une secrétaire d’administration” però s’ha de dir “madame le secrétaire d’État”. Asseguren que no ho han fet expressament, però aquesta imposició gramatical afecta només els càrrecs més alts de la vida pública francesa. Es dóna a la gramàtica un paper oficial, posant-la al servei del sexisme, contra la democràcia. Pot semblar un detall, però és improbable que enlloc més del món es facin col·loquis, rodes de premsa i peticions per exigir que una diputada que es faci dir senyora diputat. És la perversitat d’un sistema que s’estima més els principis que la realitat i que en nom de la Igualtat refusa la igualtat.

»Aquesta masculinitat obtusa del vocabulari polític reflecteix un tancament molt concret. A França, la política, com els trens elèctrics, és una joguina d’homes. No hi havia, fins fa ben poc, cap altre país de la Unió Europea amb tant poques dones elegides per assumir mandats polítics. Això perquè els esquemes d’una República intocable per força són conservadors i, per tant, han afavorit una classe política tancada, sovint gerontocràtica, que es reprodueix a l’interior de cercles protegits… Potser em contestaràs que fa pocs anys han introduït la llei de paritat, que obliga totes les llistes a eleccions municipals a tenir un cinquanta per cent de dones. I que no siguin dones posades a la cua de la llista sinó en alternança amb els homes. Aquesta llei és eficaç, ha obert de bat a bat unes portes que molts homes volien mantenir barrades. Però el fet mateix que aquesta reforma hagi estat necessària demostra que la situació estava bloquejada. La nova llei afavoreix la democràcia, és veritat, però és la conseqüència directa d’una situació intolerable que fins fa poc no molestava gaires republicans. Aquesta llei demostra que la República s’ha vist obligada a corregir-se ella mateixa per injectar-se un xic més de democràcia, condició indispensable per a la seva supervivència i per a la seva credibilitat internacional.