ADVERTIMENT

Aquest llibre és un pamflet.

L’he escrit utilitzant, amb un distanciament volgut, la forma i el mètode didàctic de llibres com ara El racisme explicat a la meva filla o Carta als meus néts sobre el nacionalisme. La meva ambició és mostrar França i els francesos de manera realista, és a dir, lluny dels mites, dels llocs comuns i de les imatges de fireta que tan sovint substitueixen la realitat. És un llibre en el qual miri sovint les coses del mal costat, i en el qual m’entesti a criticar-ho tot (tot no, quasi tot), a trobar molt pocs mèrits notables a França, als francesos i a vegades fins i tot als francòfons. És, però, un llibre molt menys exagerat del que podria semblar i, al capdavall, bastant desesperat. Cada crítica hi és, en principi, argumentada i mínimament documentada, condició bàsica per no caure en l’estèril calúmnia.

Abans de començar, podria demanar perdó a Paul Gauguin, Marius Jacob, Georges Brassens, Albert Cohen, François Villon, Raimu, Jean Giono, Fernand Léger, Jean Moulin, Léo Ferré, René Goscinny, Louise Labé, Le Douanier Rousseau, Romain Gary, Jean Jaurès, Jules Verne, Arman, Samuel Beckett, Guillaume Apollinaire, Gaston Chaissac, Jules Vallès, Marguerite Yourcenar, Léon Blum, Les Rita Mitsouko, Maurice Leblanc, Michel Simon, Jacques Prévert, Le Facteur Cheval, Paul Éluard, Philippe Noiret, Loisel, Félix Leclerc, Alfred Jarry, Jacques Brel, Robert Desnos, Louise Michel, Max Jacob. No ho faré pas. Hi ha moments en què és important ser sincer encara que la sinceritat pugui esgratinyar l’ombra de persones admirades.