L’obra només va córrer perill durant la guerra de 1939. Atès que els cotxes es propulsaven amb gasògens (generadors alimentats amb llenya), es va disparar la demanda de fusta. La tala es va iniciar en la roureda de 1910, però aquell lloc distava tant de les xarxes de carreteres i trens, que l’empresa resultava temerària des del punt de vista financer. Així que va ser abandonada. El pastor no es va assabentar de res. Era a trenta quilòmetres d’allà, prosseguint la seva labor amb tota tranquil·litat, passant per alt la guerra del 39 tal com havia fet amb la del 14.