Un any després va esclatar la guerra de 1914, en la qual em vaig veure implicat durant cinc anys. Un soldat d’infanteria amb prou feines disposava de temps per reflexionar sobre els arbres. Per a ser franc, aquell assumpte no m’havia impressionat; m’ho havia pres com un hobby, una col·lecció de segells, per després oblidar-ho.

Finalitzada la guerra, em vaig trobar en possessió d’una diminuta prima per desmobilització i un enorme desig de respirar aire pur durant algun temps. Sense cap més propòsit que aquest vaig enfilar una altra vegada el camí cap a les terres ermes.

El país no havia canviat. No obstant això, al lluny vaig albirar, més enllà del poble abandonat, una ombra de boirina grisenca que cobria els cims de les muntanyes com una catifa.

El dia anterior havia començat a pensar de nou en el pastor plantador d’arbres. «Deu mil roures», vaig reflexionar, «ocupen molt espai».