Notes

^[1] Eliza de Feuillide (1761-1813) era cosina de Jane Austen. (N. de la T.) [Torna]

^[2] A Cymbeline, de Shakespeare, Polydore és el nom adoptat per Guideius quan es trobava al bosc gal·lès. (N. de la T.) [Torna]

^[3] Les desventures del jove Werther, de Goethe, va ser publicat al 1774, uns setze anys abans que Austen escrivís Amor i amistat. (N. de la T.) [Torna]

^[4] Thomas Wolsey (c. 1475-1530) va arribar a ser un cardenal i bisbe extremadament poderós sota Enric VIII, abans de caure en desgràcia; la seva vida s’explica a la notable biografia The Life and Death of Cardinal Wolsey, de George Cavendish (c. 1499-c. 1561). (N. de la T.) [Torna]

^[5] El llibre de William Gilpin, Observations on several parts of Great Britain, particularly the Highlands of Scotland, relative chiefly to picturesque beauty, made in the year 1116 va ser publicat al 1789, l’any abans que Austen escrivís Amor i amistat. (N. de la T.) [Torna]

^[6] Edward Austen (1767-1852) era el germà gran de Jane. (N. de la T.) [Torna]

^[7] Quantitat de diners que el marit s’obligava a concedir a l’esposa per a despeses de roba i altres necessitats. (N. de la T.) [Torna]

^[8] Which is the Man és una comèdia sentimental de Hannah Cowley (1743-1809), representada per primer cop l’any 1782. (N. de la T.) [Torna]

^[9] Austen-Leigh, 201, referint-se a Lady Susan. Moltes de les idees encara vigents de la «dolça Jane» provenen de la biografia Memoir d’Austen-Leigh, publicada per primera vegada l’any 1870 (la segona edició, més extensa que la primera, és de l’any 1871). [Torna]

^[10] Cecil, 59. [Torna]

^[11] Weldon, VIII. «It’s i before e except after c» [La i davant de la e sinó és que hi ha una c] és una regla rimada de l’ortografia anglesa. No es pot datar amb certesa, però és molt improbable que fos inventada abans del segle XIX. [Torna]

^[12] Butler, 169-170. [Torna]

^[13] Doody, XXVIII. «La Il·lustració volia pensar que els éssers humans som morals de manera natural i que la pròpia cultura i conscienciació ens conduiria cap a una societat més moral. Igualment, el nou capitalisme il·lustrat volia creure que la persecució del propi interès per part d’un grup o d’un individu conduiria o podria conduir al bé de la comunitat». [Torna]

^[14] Malgrat tot, s’ha d’assenyalar que allò que anomenaríem les «sensibilitats polítiques d’Austen» continuen sent objecte d’un gran debat. La figura crítica capdavantera que, de manera més convincent, ha argumentat en favor de les creences anticonservadores de la novel·lista és Claudia L. Johnson. És de justícia dir, però, que el consens de la crítica, almenys actualment, no està d’acord amb aquest punt de vista. Possiblement la valoració més equilibrada d’aquesta qüestió és la de Jane Spencer, que veu Austen com «l’element de progrés dins una tradició conformista» (169), és a dir, subratlla el poderós sentit de justícia que resideix sota una actitud innatament conservadora. [Torna]

^[15] Mudrick, 25. El comentari de Mudrick també feia referència al text d’adolescència Lesley Castle. [Torna]