Primera carta

D’Isabel a Laura

Quantes vegades, en resposta als meus precs reiterats que expliquessis a la meva filla la veritable història de les desgràcies i aventures de la teva vida, no m’has dit: «No, amiga meva, no accediré a la teva petició fins que hagi deixat enrere el perill de tornar a experimentar-ne de tan espantoses».

Sens dubte ha arribat aquest moment. Avui fas cinquanta-cinc anys. Si es pot dir que una dona mai queda lliure de la ferma perseverança d’amants desagradables i de les cruels persecucions de pares obstinats, sens dubte ha de ser en aquest moment de la vida.