Segona carta

De Laura a Isabel

Encara que no puc pas estar d’acord amb tu quan suposes que mai més no em veuré exposada a desgràcies tan immerescudes com les que ja he experimentat, per evitar que m’acusis d’obstinació o de mala disposició, satisfaré la curiositat de la teva filla; i que la fortalesa amb què jo he sofert les moltes afliccions de la meva vida passada li serveixin de lliçó profitosa per suportar les que li puguin ocórrer en la seva.

Laura