De la mateixa a la mateixa

Dissabte

Estimada Anne,

La Mary, delerosa de fer saber a tothom el casament imminent, i més especialment desitjosa de triomfar, com diu ella, sobre les Dutton, aquest matí ens ha demanat que l’acompanyéssim a Stoneham. Com que no teníem res més a fer, de seguida ens hi hem avingut i hem fet una passejada tan agradable com pot arribar a ser-ho amb la Mary, la conversa de la qual consistia únicament a insultar l’home amb qui s’ha de casar aviat i a expressar el seu desig d’una calessa blava amb clapes platejades. Quan hem arribat a casa de les Dutton, hem trobat les dues noies al vestidor amb un jove molt atractiu que, com és natural, ens ha estat presentat. És el fill de Sir Henry Brudenell de Leicestershire. El senyor Brudenell és l’home més atractiu que he vist a la vida; ens ha complagut d’allò més a totes tres. La Mary, que des del moment que hem arribat al vestidor no cabia en la pell de tan important que se sentia i es moria de ganes de fer saber la notícia, no s’ha pogut estar callada gaire estona un cop ens hem assegut i de seguida, adreçant-se a la Kitty, li ha dit:

—No et sembla que caldrà encastar totes les joies de nou?

—Que caldrà, per què?

—Com que per què? Per a la meva aparició.

—Perdona, però em sembla que no t’entenc. De quines joies parles, i on ha de fer-se, la teva aparició?

—Al proper ball, un cop m’hagi casat, és clar.

Pots imaginar-te la seva sorpresa. De primer no s’ho creien, però un cop nosaltres ho hem corroborat, s’ho han cregut.

—I amb qui et cases? —ha estat òbviament la primera pregunta.

La Mary ha simulat timidesa i ha contestat tota confosa, amb els ulls abaixats.

—Amb el senyor Watts.

Això també demanava confirmació per part nostra, perquè és difícil de creure que algú amb la bellesa i la fortuna (per bé que petita, no gens menyspreable) de la Mary es casi voluntàriament amb el senyor Watts. Un cop el tema ha estat raonablement introduït i ella ha vist que era el centre d’atenció, deixant de banda tots els malentesos, s’ha mostrat perfectament comunicativa i sense reserves.

—M’estranya que no ho hàgiu sentit dir, perquè, en general, aquesta mena de coses acostumen a córrer pel veïnat.

—T’asseguro —ha dit la Jemina— que no havia tingut mai ni la més lleu sospita d’aquest fet. Fa temps que se sap?

—I tant! Des de divendres.

Tots han somrigut, sobretot el senyor Brudenell.

—Heu de saber que el senyor Watts està molt enamorat de mi, de manera que, per part seva, podríem dir que és una unió per afecte.

—No només per part seva, suposo —ha dit la Kitty.

—Oh! quan hi ha tant d’amor per una banda, no cal patir per l’altra. Val a dir que no em desagrada pas del tot, encara que no es pot pas negar que és ben lleig.

El senyor Brudenell ha quedat bocabadat, les senyoretes Dutton han rigut i la Sophy i jo ens hem sentit profundament avergonyides de la nostra germana.

—Tindrem una calessa nova i farem arreglar el faetó —ha continuat.

Nosaltres sabíem que això era mentida, però la pobra noia estava tan encantada amb la idea de convèncer els presents que seria així que no he volgut privar-la d’un gaudi tan inofensiu. Ha continuat.

—El senyor Watts em regalarà les joies de la família que, pel que m’han dit, tenen molt valor.

No he pogut evitar dir-li en veu baixa a la Sophy: «A mi m’han dit el contrari».

—Són aquestes joies les que suposo que caldrà encastar de nou abans que me les posi. No les lluiré fins al primer ball després de casar-me. Si la senyora Dutton no hi va, espero que em deixeu fer-vos d’acompanyant. Evidentment, hi portaré la Sophy i la Georgiana.

—Ets molt amable —ha dit la Kitty— i, com que veig que et deleixes per vetllar per les dames joves, t’aconsello que miris de convèncer la senyora Edgecumbe perquè et deixi acompanyar també les seves sis filles, i així, amb les teves dues germanes i nosaltres, la teva entrée serà d’allò més respectable.

La Kitty ens ha fet somriure a totes, tret de la Mary, que no ha entès què volia dir i ha contestat fredament que no li agradaria vigilar-ne tantes. La Sophy i jo hem fet esforços per canviar de conversa, però només ho hem aconseguit uns quants minuts, perquè la Mary s’ha encarregat de reclamar l’atenció per a ella i el seu casament imminent. M’ha sabut greu per la meva germana veure que el senyor Brudenell semblava passar-s’ho bé escoltant-la, i fins i tot l’animava amb preguntes i afirmacions, perquè era evident que només ho feia per riure-se’n. Em sembla que l’ha trobada molt ridícula. No ha perdut el capteniment ni un sol moment, però era fàcil de veure que havia de fer esforços per mantenir la serietat. Finalment, però, aquella conversa tan ridícula el deu haver fatigat i disgustat, perquè s’ha girat cap a nosaltres i pràcticament no li ha dirigit la paraula durant la mitja hora següent, abans d’anar-se’n de Stoneham. Tan bon punt ha sortit de la casa, ens hem posat totes a lloar la persona i les maneres del senyor Brudenell.

Hem trobat el senyor Watts a casa.

—Bé doncs, senyoreta Stanhope —li ha dit—, ja veieu que vinc a festejar-vos tal com faria un veritable enamorat.

—No cal que m’ho digueu. Sé perfectament què heu vingut a fer.

La Sophy i jo, pensant que, si havia de començar el festeig, era evident que fèiem nosa, hem sortit de la sala. Ens ha sorprès que la Mary sortís immediatament darrere nostre.

—Tan aviat s’ha acabat el festeig? —ha preguntat la Sophy.

—El festeig! —ha contestat la Mary—. Només hem discutit. És tan cretí! Confio no veure’l mai més.

—Temo que el veuràs —he dit jo—, perquè avui soparà aquí. Però per què heu discutit?

—Per què? Només perquè li he dit que aquest matí he vist un home molt més atractiu que ell, s’ha posat fet una fera i m’ha dit que era una bruixa. M’he quedat el temps just per dir-li que era un cretí i després me n’he anat.

—Ras i curt —ha dit la Sophy—, però Mary, per favor, com ho arreglareu?

—M’hauria de demanar perdó; però encara que ho faci no el perdonaré.

—Així doncs, la seva submissió no servirà pas de gaire.

Un cop vestides, hem tornat a la sala on la mare i el senyor Watts conversaven seriosament. Sembla que se li ha queixat del comportament de la seva filla i ella l’ha convençut perquè no hi pensés més. Així doncs, ha tractat la Mary amb la seva educació habitual i, tret d’un comentari sobre el faetó i un altre sobre l’hivernacle, la vetllada ha transcorregut amb gran harmonia i cordialitat. Watts es disposa a anar a la ciutat per accelerar les preparacions per al casament.

La teva afectuosa amiga,

G. S.