4

—Com vostès saben, jo formava part de l’equip de la nau que va entrar en la nau Demòcrit. El silenci era absolut allà dins, com era d’esperar. Els tres tripulants que havien tornat de l’expedició estaven en tres compartiments independents, dins la unitat de suport.

»El primer tripulant que es va examinar va ser la lingüista Sun Wai. No es va poder entendre res del que deia.

»Vam observar després Pablo Rodríguez. Es bellugava com un cec, amb els braços penjant als costats del cos i els ulls molt oberts. Quasi no deia res, i si ho feia, els mots, que eren castellans, no tenien sentit. No responia a les preguntes i semblava que ni s’adonava de la nostra presència.

»Finalment, Taïna Ivanova, l’astronauta, dormia profundament. Semblava que estigués en coma i no responia a cap estímul.

»L’examen que llavors van fer els metges va excloure cap lesió física que pogués explicar l’estat dels tres elements que tot seguit foren transportats a l’Institut de la City.

»Aquí han estat examinats per un equip constituït per mi i els dos col·legues de Boston.

»Les conclusions que hem tret són part d’un llarg informe. Em limitaré a llegir-ne el resum final».

L’home calb va treure un plec de papers i es va posar les ulleres.

«Taïna Ivanova dorm profundament, permanentment i en la fase de son profund.

»El fet que no respongui a cap mena d’estímul profund ens fa sospitar d’un estat posthipnòtic de son profunda, cosa que teòricament és impossible.

»Tots els nostres intents per vèncer les barreres de l’astronauta, ja sigui per hipnosi o altres mitjans, han fracassat estrepitosament.

»La nostra experiència amb situacions de malaltia mental ens recomana que considerem aquest cas de manera diferent, principalment perquè no tenim accés al que devia passar en el planeta Èpsilon-Lira durant l’estada de Taïna Ivanova.

»Creiem per tant que l’única explicació possible per aquest cas està en una autohipnosi voluntària, provocada per mitjans desconeguts enfront de factors de stress psíquic que en aquest moment no ens és possible avaluar. És evident que queda pendent d’explicar la manera en què això es va realitzar.

»Una situació així podria explicar-se eventualment per la descoberta sobtada d’un plaer fabulós, una representació onírica completament inaccessible a la vida física conscient. En la contradicció entre el plaer i l’existència conscient hauria vençut, en aquest cas, la representació onírica i l’astronauta hauria prescindit voluntàriament de la realitat. És clar que aquesta teoria per molt seductora que sigui està mancada d’una comprovació pràctica i, per consegüent, només té valor especulatiu.

»Seria més plausible creure que una psicologia organitzada com a ciència experimental i molt més avançada que la nostra hagués aconseguit ultrapassar la fase comunicativa-estímul i per mitjà d’altres processos —drogues inductores de les quals nosaltres no en tenim coneixement— aconseguir inculcar nous models de vida física i psíquica a qualsevol ésser humà.

»La hipòtesi presentada pel doctor Ahmeb Shibab em sembla plena de fantasia i sense cap explicació addicional queda buida de contingut. Aquesta opinió és el resultat de la manca d’informació sobre allò que el doctor Ahmeb considera mal dels somnis i perquè no ens revela res dels mètodes i maneres de viure dels habitants del planeta que han visitat. A més a més, declarar que Taïna pateix del mal dels somnis no té cap valor científic.

»Però el punt més interessant en la hipòtesi del metge de l’expedició està precisament en la percepció que ens ofereix el mot que ha usat, englobant l’estat dels tres elements en una única entitat nosològica. Més endavant parlarem detalladament d’aquesta qüestió.

»Sun Wai, la lingüista, ha inventat una llengua que enderroca totalment totes les teories de l’Escola de Lisboa i l’Escola de París segons els especialistes en la matèria. Això resulta tan pertorbador per a aquests especialistes que han arribat a negar l’existència real d’aquesta llengua i es limiten a afirmar que Sun Wai s’ha tornat boja.

»Quant a nosaltres, la qüestió no és tan senzilla. Sun Wai té uns models de comportament totalment normals en totes les situacions que hem investigat. L’únic problema que hi ha és la impossibilitat de comunicar-nos verbalment amb ella. No és possible creure que només hagi embogit el seu centre de la parla.

»Si Sun Wai fos una extraterrestre esdevindria un cas que la secció de lingüística hauria de resoldre. Com que ha nascut a la Terra i la lingüística no ha aconseguit posar-ho en clar, ens han endossat el problema.

»El fet important és, no obstant, que si poguéssim posar-nos en contacte oralment amb Sun Wai, potser tot aquest problema s’hauria resolt immediatament. Per altra banda, els lingüistes són incapaços de comprendre el llenguatge que utilitza la japonesa.

»És un problema rodó, no hi ha per on agafar-s’hi. En aquests moments estem intentant que Sun Wai torni a parlar una llengua de la terra i ja hem aconseguit avançar una mica, tot i que amb molta lentitud. En aquest moment el seu vocabulari és més pobre que el d’un infant normal de dos anys.

»Evidentment no discutim ni defugim que pertany al nostre camp descobrir els motius de la lingüista per haver perdut la capacitat d’expressar-se en la nostra llengua. Però aquí també ens trobem, com en el cas anterior, amb la impossibilitat de superar el bloqueig de la memòria de Sun Wai.

»Tampoc podrem tenir de cap manera la seguretat que aquesta llengua estranya és la que parlaven els habitants d’Èpsilon-Lira I, i per altra banda només podrem acceptar la hipòtesi com a veritable si admetem que ella va rebre el seu significat per mitjans que estan totalment fora de la nostra comprensió.

»Per tot això acabem sempre amb la mateixa pregunta: què haurà succeït, de fet, a Èpsilon-Lira I?

»Dit d’una altra manera, ens haurem de preguntar si la tripulació haurà subestimat la valoració dels mitjans tècnics a l’abast dels habitants d’aquell planeta. També podem preguntar-nos si els documents que tenim a les mans no seran apòcrifs, si els informes autèntics no hauran estat substituïts després que la tripulació ha estat controlada i tornada ineficaç».

L’home calb va alçar la mirada dels fulls escrits, es va treure les ulleres i tot mirant els assistents va continuar:

—Passaré per alt les consideracions que acabem de fer sobre l’autenticitat dels informes, ja que aquesta discussió s’haurà de fer d’aquí a poc i no vull influenciar-la amb les conclusions que nosaltres hem fet. Passaré tot seguit a informar-vos sobre el tercer element que va tornar.

Es va posar novament les ulleres i va continuar llegint.

«Pablo Rodríguez, el biòleg de l’expedició, era l’únic element de l’equip exposat a una ruptura psicològica perquè s’enfrontava amb estímuls perillosament baixos. Teòricament era previsible que això succeís i ningú no s’hauria espantat si així passava.

»L’actitud d’aquest element és d’un sincer enlluernament, i s’ha observat en el seu perfil psicològic una regressió psicomotora a l’edat preescolar, possiblement amb nous models de normes de conducta.

»Parla lliurement dedicant lloances a la vida, a l’alegria, a la llum, a l’home i al futur.

»El seu comportament és totalment normal en allò que fa referència a les necessitats fisiològiques, però no fa res més i és impossible sostenir amb ell una conversa raonable com és impossible entendre el seu discurs incongruent.

»Igual que va passar amb els altres no ha estat possible ultrapassar el seu bloqueig mental que sembla el resultat d’una autohipnosi voluntària, malgrat tots els arguments enfocats».

L’home calb va endreçar els papers i es va tornar a treure les ulleres abans de continuar:

«Resumint, per acabar, són tres casos de reaccions completament anormals o estímuls totalment desconeguts. Tres casos en els quals han fallat totes les mesures preses per ultrapassar els bloqueigs enfront d’aquesta barrera probablement d’origen voluntari.

»Quant al pronòstic, tenim esperances que Sun Wai ens pugui informar d’aquí a poc temps sobre els esdeveniments en el planeta. Això si ho permet l’amnèsia de la lingüista. Quant als altres no estem en condicions de fer cap pronòstic referent a la seva evolució».

L’home calb va callar i esguardà els assistents esperant les seves preguntes.

—Ha estudiat vostè la hipòtesi d’un sol estímul igual que provoqués en ells diferents reaccions? Un estímul sol i simultani, per exemple? —va preguntar la dona elegant.

L’home calb va somriure.

—Com que tractem amb la incògnita tot és possible teòricament. Potser vostè podria dir-nos quina mena d’estímul podria ser i com s’hauria pogut transmetre.

Per la sala es van sentir rialletes ofegades.

La dona elegant es va posar dempeus.

—A mi em sembla que aquest assumpte és massa seriós per fer-ne capelletes o per fer-hi acudits que no fan avançar gens i només serveixen per perdre el temps. Tots coneixem l’efecte de les drogues al·lucinògenes sobre l’individu i tots sabem també que aquella resposta, partint d’una mateixa base farmacològica, dóna uns resultats molt diferents. No vull dir amb això que aquest sigui precisament el cas que ens ocupa. Tot i així, podríem imaginar un estímul qualsevol de naturalesa física que provoqués allò que el doctor Ahmeb Shibab ha descrit com el mal dels somnis. Suposem que tots ells somien en aquest moment… i sembla que ho fan amb aquella cosa que volen guardar voluntàriament per a ells sols sense permetre cap interferència externa. És possible això, col·lega?

L’home calb ja no somreia.

—Teòricament, com he dit abans, això seria possible, tot seria possible. Ara, probable, aquesta és la qüestió… Sigui com vulgui, crec que això caldrà discutir-ho en conjunt, qualsevol explicació haurà de ser formulada seguint un model que ofereixi resposta a totes les preguntes i els dubtes que aquest projecte ha provocat. Alguna pregunta més?

No hi havia més preguntes i havien començat les discussions a mitja veu que omplien la sala amb un soroll eixordador.