7

A poc a poc va anar adquirint consciència d’ell mateix, cosa perfectament previsible ja que aquest fenomen havia estat descrit des de la sisena generació.

Només que ara aquella consciència es tornava més forta cada vegada i ja hi havia qui parlava d’una personalitat en formació. L’aprenentatge d’aquesta personalitat s’havia catalogat ràpidament, ni millor ni pitjor del que era exigible i previsible, i per consegüent de manera satisfactòria.

Li van ser connectats els sensors sonors en el moment previst i el van proveir amb el silenci mormolejant de l’ambient on es trobava.

Els sensors visuals li van ser connectats en l’ordre previst.

Tot estava com ell esperava.

Per primera vegada va aconseguir d’integrar la descripció d’allò que l’envoltava amb la imatge del seu cos i sense cap mena d’emoció va adonar-se que tot s’hi ajustava.

Connectaren els sensors químics i va rebre la percepció objectiva de l’ambient extern i de la seva composició.

Tot en ordre, tot com era de preveure.

Els darrers a ser connectats van ser els sensors físics i ell va confirmar la temperatura del medi ambient, la pressió i la càrrega elèctrica neutra.

Aleshores, finalment, va sentir que funcionava. Que ja era una unitat en funció.

Va confirmar l’anàlisi qualitativa-quantitativa del bany d’electròlits, va resoldre un problema senzill i va registrar el resultat en les seves memòries. Tot funcionava, tot com era de preveure.

Després, com que no hi havia res més a fer, i com solia passar sempre en situacions semblants, va reduir la seva despesa energètica al mínim compatible amb l’existència.

Tot ni millor ni pitjor, ni més ràpid ni més lent del que s’havia previst, tot de manera satisfactòria.

El programador de servei se’n va allunyar i en l’imprès de protocol va anotar l’informe corresponent en vuit mots:

«Computadora espacial Carl, nau d’exploració estel·lar Demòcrit, vist-i-plau».