3

L’home del vestit gris va adreçar-se als altres dos psicòlegs.

—Ja heu llegit els informes dels meus contactes preliminars?

—És clar —va respondre l’home grisenc.

—Jo també —va dir la dona vestida de verd—. Però, francament, no he entès gaire bé el motiu de la seva actitud passiva envers la lingüista.

—Sí… ja me’n vaig adonar per la reacció de vostè durant la reunió. Hi va haver un petit error a convocar el personal ja que no vaig preveure que la japonesa i l’americà vindrien en el mateix avió… Vostès ja saben que no seria gens satisfactori tenir una entrevista amb la lingüista en presència del cara-gruixuda de Jeff Garrison… i molt menys encara descobrir la seva inseguretat psicològica davant de terceres persones.

—És clar, és clar —la va interrompre l’home grisenc—. Però mirem d’aclarir la situació. Amb mètode, li sembla bé?

—Molt bé. —La dona vestida de verd es va aixecar—. Però em sembla que primer val més que tanquem la porta —i es va adreçar cap a la porta de la sala de reunions que va tancar amb clau—. Per on comencem?

—Per l’Erik Anderson —va dir l’home de gris, tot repenjant-se en la cadira i connectant una gravadora.

—L’Erik Anderson —va continuar— és un home format en l’escola dura dels satèl·lits i és professionalment un dels pilots disponibles millors i amb més experiència… d’això ningú no en té cap dubte.

»Però allò que és més interessant en aquest home és el fet de reunir l’experiència i la capacitat imaginativa per poder enfrontar-se amb tot, amb qualsevol problema que pugui sorgir. Ja ens hi ha acostumat i em sembla que aquesta virtut mai no la perdrà.

»Sabem perfectament que hi ha comandants que es comporten sempre segons les normes estipulades i quan es veuen obligats a improvisar solen equivocar-se. També és sabut que hi ha comandants que tot sovint violen les normes establertes i cauen moltes vegades en grans errors a causa del costum adquirit d’actuar seguint més el propi criteri que qualsevol altre norma de conducta.

»L’Erik Anderson mai no ha deixat de seguir les normes en situacions previstes perfectament; tot i així, quan aquestes situacions es van presentar amb alguna petita variant, per ínfima que aquesta fos, Erik Anderson es va saltar totes les normes… i això li ha costat tres severes advertències i també no haver deixat la pell a Júpiter.

»Psicològicament Erik Anderson és tan equilibrat com qualsevol altre comandant i el seu punt de falla potencial és conseqüència d’una excessiva autoconfiança… tot i així, mai no arriscaria l’èxit d’una missió entossudint-se a seguir el seu propi criteri fins al final, cosa que no vol dir que no sigui un home disposat a jugar-s’ho tot si aquest èxit perillés.

»I sempre ha estat prou flexible per acceptar les crítiques i suficient responsable per no permetre que ningú decideixi per ell.

»Teòricament, una missió d’exploració no necessitaria un home com l’Erik Anderson, si poguéssim comptar amb un segon comandant diferent del que tenim.

»Per tots aquests motius, el grup de planificació va opinar que l’Erik Anderson era l’home idoni per ocupar el lloc de comandant de la nau».

—Encara resta un detall —va dir l’home grisenc—. Teòricament, la missió no fallarà mentre el comandant Erik Anderson sigui el responsable màxim de l’Operació Demòcrit i disposi de l’ajuda del tècnic Jeff Garrison.

—Opina que era important incloure tot això en l’informe?

—I tant —va respondre l’altre.

—A mi em sembla que no —va insistir l’home de gris—. Crec que no perquè, si ho pensem bé, aquesta frase demostra que sense el comandant Erik Anderson hi ha possibilitats que falli la missió.

—I no n’hi ha? —va preguntar la dona vestida de verd.

—N’hi ha, malauradament —va continuar l’home de gris—, principalment ara que en Cliff Rodgers ens ha deixat. Però continuo opinant que no cal fer-ne menció ja que, fins i tot amb el comandant, hi ha precisament 1,7% de probabilitats que falli la missió.

—Perdoni però els meus resultats no estan d’acord amb la seva darrera observació —va remarcar l’home grisenc—. Hi ha un 99% de probabilitats d’èxit amb el comandant al front i acompanyat per aquest equip.

—No estic disposada a discutir aquests càlculs —va intervenir la dona de verd—. Voto a favor d’incloure la frase.

—Aleshores jo, en clàusula afegida, faré una declaració de vot.

—Certament —va estar d’acord l’home grisenc—. Dediquem ara la nostra atenció al segon comandant.

L’home de gris va tornar a prendre la paraula:

—Taïna Ivanova, astrofísica i astronauta és el segon comandant d’aquesta expedició.

»Com a astronauta va ser en moltes de les assignatures una autèntica desgràcia, tot i que en altres va excel·lir en tot allò que era d’esperar.

»Taïna Ivanova va ser el primer element escollit per al projecte ja fa uns tres anys, a causa de la seva relació amb el projecte d’estudi de la zona de Lira que aleshores es desenvolupava a l’Estació Orbital Permanent.

»Els seus trets psicològics dominants són la inconstància i el gust per l’aventura.

»Quant a Taïna Ivanova, el punt més important de ruptura que podria fer perillar qualsevol missió on ella intervingués, és la seva irresponsabilitat unida a una característica personal seva rara i poc habitual en aquest temps… la mandra.

»Mai no hauria hagut de participar en aquesta missió i només ha entrat a formar part de l’equip pel seu coneixement teòric de tota la zona que s’explorarà. Com a astrofísica ella pot ser molt útil a l’expedició.

»En proporció a les normes distribuïdes entre els membres de la tripulació, els poders que se li han conferit han quedat reduïts al mínim possible, encara que s’ha intentat dissimular el fet».

—Seguint la mateixa línia del criteri que he afegit a les opinions sobre l’Erik Anderson, cree que val la pena examinar fins a quin punt la Taïna Ivanova pot ser important per a l’èxit de l’expedició —va dir la dona vestida de verd.

—D’acord —va respondre l’home grisenc—. La Taina Ivanova pot se imprescindible per a l’èxit de la missió en un 5% i pot perjudicar la missió només en un 0,3%, sempre que el comandant Erik Anderson continuï al cap de l’expedició.

—En Jeff Garrison —va continuar l’home de gris— és un veterà de l’espai.

»Professionalment, aquest tècnic de motors és un dels millors en el seu camp. És impossible dubtar de la seva competència i de la seva eficiència en tot allò que fa.

»Psicològicament és el segon puntal de l’expedició. Aquesta estabilitat s’uneix a una experiència de vida en l’espai i la fermesa d’una personalitat posada durament a prova i sòlidament construïda.

»Puc assenyalar únicament un punt de ruptura potencial, punt que es reflecteix més en les relacions amb els altres que amb ell mateix. La característica negativa fonamental de Jeff Garrison és l’excessiva arrogància i ironia que freqüentment introdueix en la seva^manera de fer i que li dóna un aire fals de superioritat.

»El perill derivat d’aquest tret personal pot arribar a afectar eventualment les seves relacions amb altres persones emocionalment inestables i, de retruc, destruir un bon ambient d’equip, per mantenir el qual és necessària, sobretot, la col·laboració de tots els membres de la tripulació.

»La influència de Jeff Garrison podria empènyer eventualment altres elements tímids a tancar-se més dins la seva natural reserva i a crear enemistats latents i destruir la sana col·laboració d’un bon ambient d’equip.

»Aquest tipus de caràcter és molt difícil de manipular per mitjà de les habituals càrregues-estímuls i només la presència d’una altra personalitat forta, amb tendències protectores i una astuta visió psicològica podrà controlar-lo mínimament».

L’home de gris va fer un senyal a l’home grisenc i aquest va afegir:

—Teòricament i quant a la participació de Jeff Garrison en aquesta expedició, no serà per deficiències mecàniques que la missió pugui fallar. Si per qualsevol motiu el comandant fos retirat de l’expedició, en Jeff Garrison seria imprescindible en un 40% de les hipòtesis per al bon èxit de la missió.

»En Pablo Rodríguez —va continuar—, biòleg, va ser triat com un recurs.

»No es pot dir res contra aquest element en l’aspecte professional; tot i així, psicològicament, és el membre més perillós de l’expedició.

»És un home tímid i en totes les proves que va passar fins a l’adolescència va revelar una gran inclinació per agafar pànic en situacions imminents de ruptura.

»Més tard el seu perfil va revelar un nou aspecte que no és pas menys inquietant.

»Pablo Rodríguez va ser capaç de superar-se en totes les ocasions i va respondre a les situacions de ruptura imminents amb reaccions bàsiques primàries, semblants a les reaccions-resposta que es reben quan s’atenta físicament contra els animals de caça de gran qualitat.

»Això significa, en una darrera anàlisi, que el biòleg de l’expedició és capaç de liquidar-se físicament i d’una manera inconscient, per no haver de suportar un estímul psicològic massa violent.

»Ja he dit que va ser escollit com un recurs. La importància d’aquest home en la missió es redueix als coneixements tècnics que pugui aplicar a l’estudi preliminar de qualsevol planeta on arribi la nau Demòcrit.

»Pablo Rodríguez, teòricament, té un 0% de probabilitats de ser imprescindible en l’èxit de la missió i pot ser responsable del seu fracàs en un 3% de les hipòtesis.

L’home grisenc va tornar a mirar als seus companys.

—Volen saber alguna cosa més sobre el biòleg?

—Tinc un dubte —va replicar la dona de verd—. Per què no es va escollir un altre biòleg o, senzillament, es va prescindir d’aquest element?

—Hi ha diverses raons —li va respondre l’home grisenc—. La primera és que aquest home, amb les seves característiques, pot influir en la dona lingüista per tal que ella se senti més segura i ultrapassi les seves limitacions. La segona és el fet que Pablo Rodríguez és l’únic biòleg-paleontòleg disponible. La tercera està basada en el fet que un equip d’aquesta mena és més estable amb sis elements. I la quarta, possiblement la més important, es basa en l’extraordinària riquesa de l’experiència psicològica de confrontar el comportament d’una persona vulgar en un ambient estrany, experiència que mai no s’ha fet encara.

—Però —va interrompre l’home de gris—, i si la primera a cedir psicològicament fos la lingüista i no el biòleg?

—Bé —va respondre l’home grisenc—, això correspondria al mencionat 3% de les hipòtesis que consideren que el biòleg podria ser el catalitzador de tot un procés que podria fer fracassar l’expedició. Tot i així, totes les probabilitats van en contra d’aquesta hipòtesis, ja que, abans d’arribar a situacions d’eventual ruptura, la lingüista ja haurà adquirit una experiència conjunta en l’espai que té el 98% de probabilitats d’haver donat a Sun Wai tota la confiança que necessita.

L’home de gris va tornar a parlar.

—Sun Wai, la lingüista, és coneguda sota el punt de vista professional pels seus nombrosos treballs d’investigació teòrica i és, a més, una de les lingüistes més importants de la nova generació.

»Sota un punt de vista psicològic, és introvertida.

»El seu punt de ruptura psicològic radica en la inseguretat i l’escepticisme amb què s’encara amb les situacions noves que se li presenten. Aquesta inseguretat i aquest escepticisme només es podrien combatre de dues maneres: la primera seria introduint en l’expedició un optimista nat, simpàtic, tendre i gens arrogant… i aquest element era en Cliff Rodgers.

»La segona hipòtesi, la que s’ha adoptat com a recurs, era introduir en l’expedició un element que per timidesa, per tenir una personalitat indefinida, per la por terrorífica de no aguantar la tensió, li donés, per compensació, una noció de seguretat que ella no té… i aquest element és en Pablo Rodríguez».

—D’aquesta manera —va continuar l’home grisenc—, Sun Wai tindrà teòricament un 2% de probabilitats de ser imprescindible en l’èxit de la missió en el cas que el comandant Erik Anderson en fos separat per algun motiu, i, eventualment, ella podrà ser responsable en menys d’un 1% del fracàs de la missió.

L’home de gris es va mirar amb expressió interrogativa la dona:

—I el metge?

—Com han pogut comprovar pel meu informe, la nostra conversa va ser molt satisfactòria quant al que desitgem. Em sembla que l’home serà prou sensat per mantenir la discreció. Què en pensen vostès?

L’home grisenc va consultar els papers.

—Les probabilitats que sigui discret —va dir— són superiors al 75%, però en contrapartida, les probabilitats d’haver de respondre a una pregunta directa del comandant sobre l’assumpte, són de l’ordre del 80%.

—Sigui com sigui —va intervenir l’home de gris—, no hi haurà problemes encara que el comandant estigui al corrent de l’afer. Continuem?

La dona vestida de verd va començar aleshores el seu informe:

—El metge Ahmeb Shibab és el sisè element de l’expedició, l’element de lligam entre tota la tripulació.

»Professionalment, lÀhmeb Shibab és un psicòleg bastant bo, cosa que no és corrent en metges.

»S’adona ràpidament dels punts de fricció entre les persones i sap llimar-los perfectament… i és per això, no cal dir-ho, que ens menysprea, ja que creu que nosaltres només sabem explorar els punts de ruptura de la personalitat. En fi, és el resultat de la seva formació en medicina curativa i de les seves contradiccions amb la medicina preventiva. Per aquest motiu serà un valuós element aclaridor de qualsevol situació emocional provocada per la inestabilitat emocional tant de Sun Wai com de Pablo Rodríguez.

»Serà un fre molt eficaç a les moltes entremaliadures de mal gust que en Jeff Garrison vulgui fer.

»Serà implacable en tot i en qualsevol intent inconscient d’aventura que la Taïna Ivanova vulgui portar a terme.

»Serà, certament, com Jeff Garrison, l’home de confiança del comandant.

»L’estímul necessari per dur-lo al punt de ruptura psicològica ha de ser molt fort. Malgrat això, en cas que la missió sigui un desastre total, aquest home serà capaç de desinteressar-se de tot, sense excloure la seva pròpia existència física.

»Serà altament interessant estudiar l’informe que aquest element farà de l’expedició, especialment per poder avaluar les reaccions i el comportament del biòleg.

La dona vestida de verd va fer un senyal a l’home grisenc i aquest va continuar:

—Teòricament l’Ahmeb Shibab tindrà el 80% de probabilitats de ser imprescindible per a l’èxit de la missió. Si, per qualsevol circumstància, el comandant no hi fos, mai no es podria culpar el metge d’un fracàs. —Va girar-se envers l’home de gris—. Ja pot fer el seu comentari.

—M’oposo als percentatges assenyalats, no pel seu valor, sinó per la base d’on parteixen.

»És un error pensar que la missió pot fallar. Això només serà possible si hi ha un accident en la nau, la destrucció total dels seus ocupants i l’aniquilació del computador. De manera que quan es parla d’èxit es vol dir només que la nau tornarà amb informacions recollides durant la missió sense incloure cap més particular, ni sobre l’estat de la tripulació ni sobre la qualitat de les informacions.

I en aquests termes és molt improbable que la missió fracassi. Tot i així…

»Espero equivocar-me, però pot succeir que la nau torni i la missió hagi fracassat del tot.

»Jo m’oposo només a la manera massa limitada d’encarar la missió.

Es va fer un moment de silenci.

—D’aquesta manera —va rematar l’home grisenc—, la missió tindrà teòricament el 99% de probabilitats d’èxit sota el comandament de l’Erik Anderson i el 88,5% sense aquest element.