1

Dins de la nau Demòcrit, la remor sorda dels generadors i els ventiladors recorria tots els compartiments.

A la sala de pilotatge, Erik Anderson, amb l’ajuda del computador i de l’astronauta, calculava la trajectòria en l’hiperespai.

En una altra terminal del computador, Jeff Garrison comprovava una vegada més el funcionament dels motors atòmics i dels seus circuits de seguretat.

—Jeff, tenim els motors atòmics a punt per entrar en acció?

—Tot a punt.

Erik va prémer el botó d’enllaç amb els intercomunicadors.

—Demano a tothom que torni ràpidament a la sala de pilotatge. Resten cinc minuts per connectar els motors atòmics.

En la pantalla del fons de la sala, la Terra, com una petita bola blavosa, semblava suspesa en el no-res.

Els altres van entrar i van observar l’espectacle. Ara, lluny de la Terra, sense altres punts de referència, semblava que la nau estigués parada.

En el visor es veien algunes estrelles de resplendor fix.

Tot aturat en un silenci sord.

—Al computador Carl. Connectar motors atòmics.

Els estels van oscil·lar un moment. Després tot va retornar al silenci sord i l’aparent immobilitat.

—Motors atòmics connectats. Tres minuts per entrar en l’hiperespai.

—Desconnectar motors químics.

—Motors químics desactivats.

Tot semblava continuar igual en la pantalla, però tot de sobte la bola blavosa va començar a fer-se clarament petita.

En el visor les estrelles eren tan lluny com sempre.

Taïna Ivanova va comprovar el cinyell de seguretat.

—Durant alguns minuts quedarem sense gravetat. Comproveu bé els vostres cinturons —va dir el comandant.

—Això, evidentment, si ningú no vol voleiar per aquí —va dir Jeff Garrison—, cosa que, ben mirat, no és gaire saludable, ja que els cantons de les taules i del computador són una mica més durs que els nostres caps.

—Cinc segons —va anunciar el computador.

I, tot de cop, la nau va fer un giravolt. Es va apagar la pantalla. Les estrelles es van fer més brillants i van començar a fugir pels costats del visor.

I tot es va fer fosc.

—Entrada en l’hiperespai feta. La gravetat artificial ja torna a funcionar —va anunciar novament el computador.

Jeff Garrison fou el primer a alçar-se.

—Proposo un brindis —va dir el tècnic de motors—. Un brindis pels passerells en aquesta vida de vagabundeig entre els estels.

—I amb què hem de brindar? —va preguntar el metge—. Has portat alguna ampolla d’amagat?

—És clar que no. Jo no l’he portada però hi ha algú que va aconseguir entrar-la. No és veritat, Erik?

El comandant va somriure i li va fer l’ullet al negre.

—A mi em sembla que hi ha hagut més d’una persona que ha violat els reglaments —va continuar el tècnic de motors—. Oi que si, Taïna?

—Sí. Em sembla que sí. I fins i tot penso que hi ha qui els ha violats d’una manera escandalosa —va dir l’astronauta també somrient.

—Sun, no et fa res d’anar a cercar una de les teves ampolles? —va demanar Jeff Garrison amb un somriure.

—Jo? —La japonesa s’enrojolà—. Jo… Jo no tinc cap ampolla…

—Vinga, vinga. No cal que t’excusis. Fins el nostre biòleg se’n riu de la teva vergonya —va comentar el negre.

—Però jo no en tinc. Jo ni tan sols acostumo a beure! —Sun Wai va mirar els altres que no dissimulaven el seu aire divertit—. Juro que és veritat.

—Sun, que et fa res d’anar a mirar dins la teva maleta per si t’has oblidat que allà hi vas posar una ampolla? —va demanar-li Jeff Garrison.

—Però… jo no en tinc cap, d’ampolla —insistia la lingüista.

—Sisplau, no obliguis el comandant a donar ordres per anar a buscar el teu equipatge. Au, vés-ho a comprovar, Sun —va insistir Jeff.

Sun Wai va abandonar la sala enmig d’alegres rialles.

—Heu amagat begudes en l’equipatge de la noia? —va preguntar el metge.

—Què dius ara? —va replicar el comandant—. Ha estat ella qui les ha dut per pròpia voluntat. No és veritat?

Taïna Ivanova i Jeff Garrison van fer que sí amb el cap.

—I jo, també n’he dut? —va preguntar el metge.

—No. Tu ja duies excés de pes en el teu equipatge —va dir Taïna esclafint en una rialla.

—Vam pensar que podíem deixar els teus timbals a l’Estació Orbital, però qui m’acompanyaria després al saxo? —va comentar amb aire fatídic Jeff Garrison.

Sun Wai va tornar carregada amb tres ampolles de whisky.

—Qui ha estat el… —va començar la lingüista.

Però va callar davant les riallades de resposta. Tot seguit van aparèixer uns gots i van obrir una de les ampolles.

Jeff Garrison va ensumar-la i el somriure se li va estroncar.

—Però… trinxeraires! Brètols! Trinxeraires!

—Què passa? —va preguntar Erik.

—Aigua! Només és aigua de les aixetes de l’Estació Orbital —va dir en Jeff.

—Ho van descobrir —va comentar en veu baixa l’astronauta.

—És clar! Per força. Creieu potser que els psicòlegs van néixer ahir? Evidentment esperarien alguna cosa semblant —va comentar Ahmeb.

—Trinxeraries! —repetia Jeff.

El biòleg, que encara no havia badat boca, va aprofitar la confusió per esmunyir-se cap a fora.

—Bé, podem brindar amb aigua —va proposar la lingüista.

—No és pas el mateix —va dir el metge—, però si no tenim res més, qui no té tall rosega els ossos.

I Ahmeb va agafar el seu got i va omplir-lo d’aigua.

Els altres el van imitar.

—Aleshores fem un brindis pels principiants —va dir Jeff Garrison tot alçant el got.

—Ep! Espera. No hi ha en Pablo —el va interrompre el comandant.

El biòleg va entrar tot seguit encara somrient. Duia quatre ampolles als braços. Va deixar-les damunt de la taula.

—Penseu brindar amb aigua? —va dir.

—Guaiteu aquest sibarita —va respondre el metge—. Què et creus que has portat ara?

—Whisky, vodka i ginebra, allò que li agradi a cadascú —va replicar Pablo Rodríguez tot obrint una de les ampolles de whisky.

—Però… però si és whisky de debò —va dir Jeff Garrison mentre ensumava el broc de l’ampolla—. És que a tu no et van escorcollar l’equipatge?

—No pot ser. Van cercar en totes les maletes, no n’hi ha cap dubte —va comentar Erik Anderson.

—I tant si van escorcollar el meu equipatge! Ho vaig descobrir quan vosaltres m’hi vau posar les ampolles, pel mal costum que tinc de posar les lentilles damunt la maleta quan vaig de viatge.

»En descobrir que no eren allà on jo les havia deixades i després de buscar-les per terra, vaig voler saber què m’havien fet dins l’equipatge i immediatament vaig descobrir les ampolles i vaig imaginar que havíeu estat vosaltres.

»L’endemà, ben espantat, vaig haver de buscar un cop més les lentilles de contacte per terra. I un altre cop vaig anar a mirar dins la maleta i vaig veure que algú havia remenat les ampolles.

»En vaig obrir una i vaig veure que hi havia aigua. Vaig endevinar el que havia passat i vaig pensar que els psicòlegs no tenen dret de fer tot el que els dóna la gana.

»Aleshores vaig anar a un dels bars, i vaig comprar les quatre ampolles.

»No podeu imaginar les cares que heu posat en descobrir que les ampolles de la Sun eren plenes d’aigua!

El biòleg esclafí a riure i els altres s’hi va afegir.

Van omplir els gots i començaren els brindis.

—Pels passerells!

—Per les lents de contacte d’en Pablo!

—Pel creixement progressiu i irreversible del cap dels psicòlegs!

—Perquè els seus caps es facin tan durs que puguin aprofitar-se per fer forats de prospecció en els satèl·lits de Júpiter!

Mentre ells es divertien, allà fora tot era fosc, silenciós i sense vida. Només el buit i l’hidrogen.

—És indecent que el computador no pugui brindar amb nosaltres —va lamentar-se Ahmeb.

—Jeff Garrison al computador Carl. Vols un glop de whisky?

—Negatiu. El whisky no forma part del meu bany d’electròlits.

—Qualsevol dia penso descobrir on tens el teu bany encara que hagi de foradar totes les parets de la nau i hi abocaré whisky, a veure què passa.

—No aconsello aquesta experiència perquè el meu bany d’electròlits ha estat estudiat per permetre el millor funcionament possible dels computadors de la meva sèrie.

—Que es rovellin els teus circuits! —va desitjar-li el tècnic de motors.

—Negatiu. Els meus circuits estan totalment aïllats i el rovell va ser previst per uns banys previs de protecció.

Novament esclataren rialles a la sala de pilotatge.

—No aconseguiràs pas res amb aquest capgròs de computador —li va comentar el metge.

—Proposo nomenar en Pablo Escora Honorari dels Vagabunds de les Estrelles —va brindar Jeff Garrison.

Un cor d’assentiments Va omplir la sala.

—Activació del transformador de Shultzer d’aquí a cinc minuts —va recordar-los el computador.

Tot succeïa segons havia previst l’equip. Gairebé tot segons havien previst els psicòlegs.