«Psicòmetres (coneguts també per psicòlegs de l’Institut d’Investigació Espacial). Com a resultat de les teories de les escoles americanes anteriors a la Gran Crisi es van establir cursos de Psicologia Aplicada on es preparaven tècnics especialitzats a mesurar les respostes psicològiques als estímuls del medi ambient.

»Després de la Gran Crisi la psicometria va esdevenir un camp científic de primer ordre que intentava establir les bases d’una ciència que pogués preveure el futur del desenvolupament de la humanitat i les seves crisis.

»Tot i així, la psicometria no ha aconseguit fins a la data i en aquest camp l’eficàcia que s’esperava.

»Per això els psicòmetres continuen mantenint-se fonamentalment tècnics de psicologia individual, i en aquest camp limitat han ultrapassat totes les previsions.

»El món exterior els considerava mags i, de vegades, fins i tot semblants a déus. Per aquest motiu, els psicòmetres es van tornar ràpidament els tècnics més importants de l’Institut d’Investigació Espacial i del Govern Mundial.

»Per les seves mans passen tots els fils que han fet avançar la conquesta de l’espai i fins i tot hi ha qui suggereix (per exemple, l’historiador Parchoff) que ells són els veritables governants del planeta.

»Per al ciutadà corrent, la presència dels psicòlegs és una font de desequilibri psicològic tot i que aquests neguen posseir qualsevol poder o influència per manipular una persona de la qual en desconeguin el perfil psicològic.

»Les històries que s’expliquen sobre els fets dels psicòmetres són dubtoses de creure, i, certament, fictícies i tergiversades. Fins el mateix Geraldo de Castro, reconegut per la riquesa de la seva experiència en contacte amb aquests tècnics, no ha aconseguit ultrapassar la desconfiança ni dels menys escèptics.

»… i és així com va néixer la dita popular: “Els designis dels psicòlegs, com els designis dels déus, són insondables”.

»Ja és impossible apagar l’aureola de màgia, quasi de divinitat, que envolta els tècnics de psicometria de l’Institut d’Investigació Espacial».

(Enciclopèdia General, 4a. edició).