«[…] D’ençà que l’home aconseguí mitjans tècnics que li van permetre explorar les estrelles i els seus planetes, va plantejar-se la qüestió de saber fins a quin punt era necessari isolar un planeta determinat de les influències externes.

»Els primers criteris es basaven senzillament en normes que prohibien formalment tots els contactes amb societats on es practiqués qualsevol mena de violència per vèncer les oposicions.

»Aquesta posició inicial partia d’una conjectura: que el model d’evolució històrico-político-social repetiria el model terrestre en tots els fets més determinants.

»Després de les investigacions realitzades en milers d’estrelles, l’experiència va demostrar que aquest model simplista no era aplicable a una sèrie de situacions que l’home anava trobant en el seu pas per la galàxia. S’estudiaren llavors normes noves de conducta en la investigació espacial, tenint com a base la teoria dels graus de civilització, on es tenen en compte els diversos nivells de desenvolupament del binomi intel·ligència-civilització que tot seguit exposarem.

»Al primer nivell correspon l’existència d’una espècie d’intel·ligència comprovada, amb o sense organització social de grup, sense influència decisiva sobre el medi ambient que l’envolta i sense haver-se imposat com a espècie dominant en el planeta d’origen.

»Aquest nivell, anomenat nivell zero, requeria encara en la seva forma inicial que les espècies amb organització social de grup no tinguessin un esperit gregari, és a dir, que els seus elements individuals poguessin tenir autonomia en la seva vida quotidiana.

»En el nivell zero de civilització hi ha tres subgrups: el subgrup A està constituït per una espècie intel·ligent que encara no ha aconseguit imposar-se a les altres espècies no intel·ligents i no competitives en la lluita per la supremacia en el planeta d’origen. Al subgrup B correspondrà una espècie intel·ligent en un planeta on ja domina una altra espècie intel·ligent, d’un nivell superior.

»Al subgrup C correspondran dues o més espècies que, habitants d’un mateix planeta, encara es troben en el nivell zero de la civilització o són competidores pel domini del planeta.

»Per tant, en el nivell zero no hi ha civilitzacions sinó només intel·ligència posseïda per una espècie que podrà evolucionar envers la civilització.

»Al nivell u correspon una forma de civilització més retardada. En aquest nivell hi ha les espècies dominants o no dominants que intervenen directament sobre el medi ambient amb capacitat per modificar-lo.

»La tecnologia corresponent al nivell u de civilització queda resumida al coneixement i control del foc i a la manipulació de la pedra amb la qual fabriquen objectes de manufactura basta que abandonen tan aviat com acaba la necessitat que impulsà la seva fabricació.

»Als subgrups D i nD corresponen, respectivament, les especies dominants i no dominants.

»En el nivell dos hi ha civilitzacions que encara poden dominar o ser dominades, amb control sobre el medi que les envolta i que fabriquen artefactes amb coneixements de tecnologies primàries (de vegades la manipulació d’alguns metalls).

»Les manufactures d’aquest nivell són conservades, i en el cas de societats nòmades, transportades pels individus en els seus desplaçaments.

»Algunes opinions afirmen que amb la presència de la roda qualsevol civilització seria llençada cap aquest nivell. Igualment, sense la roda cap civilització podria classificar-se per damunt del nivell u.

»Tot i així, com va^quedar demostrat per H. G. Wellis i R. Queirós, van existir civilitzacions, indiscutiblement del nivell dos, que no van tenir la roda per qüestions relacionades amb tabús tribals. Per aquest motiu la roda va deixar de ser considerada com un factor decisiu en la classificació dels nivells de civilització.

»Els subgrups d’aquest nivell de civilització es van fixar fonamentats en un criteri de desenvolupament probable en un termini curt. Per aquest motiu els subgrups del nivell dos foren anomenats respectivament nomadisme permanent, nomadisme facultatiu i sedentarisme (Np, Nf, S).

»Dins d’aquests subgrups encara hi ha dues classificacions (D, nD) segons l’espècie sigui o no sigui dominant.

»El nivell tres es caracteritza per l’aparició, en la civilització, del sobreproducte social, amb l’acumulació de béns per omplir les mancances durant els períodes de minva o de catàstrofe de la seva estructura social.

»El factor més important en aquest nivell de civilització és la presència constant de la piràmide social, gairebé sempre associada en aquesta fase, a l’ús de l’esclavatge.

»Els subgrups d’aquest nivell es classifiquen exactament com els del nivell anterior.

»El nivell quatre es caracteritza per la presència de civilitzacions amb una estructura piramidal de classes, molt sofisticada, amb la presència d’un òrgan central anomenat Estat, representant i dipositari de l’autoritat de la classe o grup dominant.

»Es fan intercanvis entre els diversos pobles de l’espècie (de les seves races o reminiscències de les seves tribus) i la tecnologia cada vegada és més sofisticada.

»En aquest nivell l’esclavatge potser ja no existeix en la manera tradicional, però les relacions socio-econòmiques continuen basades en la explotació del treball (mà d’obra, força, imaginació…) d’una classe o de diverses classes socials. L’excedent es reparteix de manera desigual i afavoreix la classe o classes dominants que tenen el poder polític.

»En arribar a aquest nivell de civilització les espècies dominen totalment el planeta i aniquilen totes les altres espècies (i de vegades exterminen races senceres de la seva pròpia espècie). En aquest nivell és norma l’aniquilació física de totes les espècies més retardades de la civilització, en cas que existeixin en aquests planetes.

»Els subgrups d’aquest nivell estan constituïts per les quatre fases descrites clàssicament en el desenvolupament econòmic de les societats postclàssiques. Són uns períodes on de manera irreversible es van trobant els gèrmens de la seva destrucció i les llavors d’on fructificarà el model següent.

»Respectivament són el Feudalisme (F), el Precapitalisme (Pc), el Capitalisme (C) i l’Imperialisme (I).

»L’evolució d’aquests períodes (vegi’s Història de les Formacions Econòmiques) depèn, finalment, de l’economia tancada de mercat que es va desenvolupant fins a l’exportació mundial de capitals.

»El nivell cinc només s’utilitza com a classificació en el cas que acompleixi dos criteris fonamentals. El primer és l’existència d’un òrgan únic d’administració a nivell planetari (tingui o no tingui una funció d’Estat en vies d’extinció, tingui o no tingui funcions de govern o qualsevol forma d’organització política). El segon criteri és l’existència d’una divisió comunitària de l’excedent segons les necessitats de cada individu.

»En aquest nivell s’hi deriven dos subgrups, E i nE, que corresponen respectivament al domini i al desconeixement dels vols interestel·lars.

»Finalment, el nivell sis es reserva per a les civilitzacions de qualsevol espècie per damunt del nivell u, que siguin estables i no demostrin tendències envers una evolució o una regressió. Perquè una civilització pugui classificar-se en aquest nivell és necessari que hagi abandonat definitivament qualsevol estigma de competitivitat entre els seus elements.

»L’Institut d’Investigació Espacial ha elaborat les normes del contacte amb les civilitzacions forasteres partint d’aquesta teoria dels nivells de civilització. Durant molts anys ha mantingut inflexiblement la norma de prohibició absoluta de relació amb civilitzacions del nivell quart o menor, considerades comunament com societats violentes.

»Després de la catàstrofe d’Isis III, la tristament famosa destrucció d’una civilització prometedora del nivell dos, les normes es van modificar i ara l’actitud es més oberta i intervencionista.

»Per aquest motiu el contacte amb les civilitzacions està basat en normes flexibles quant als nivells u i dos, amb variacions segons els casos, i molt intervencionista en els casos dels nivells tres i quatre, tot i la prohibició formal de donar a conèixer la presència dels tècnics enviats per l’IIE […].

»[…] Aquestes teories que al llarg de la història han demostrat la seva eficàcia en la solució dels problemes sorgits en els primers contactes amb noves civilitzacions han quedat obsoletes i sense eficàcia en els darrers temps, d’ençà que l’home ha trobat formes de vida intel·ligent en els darrers temps, en éssers que no són bípedes i en civilitzacions que no són tecnològiques.

(Manual d’Història Comparada, ed. per la Facultat de Nova York).