2

Jeff Garrison s’apropava ràpidament cap a recepció quan una noia prima, de faccions orientals, es va creuar amb ell.

La va agafar pel braç i ella estirava.

—La passatgera Sun Wai, suposo! Ens trobem dins del mateix vaixell, oi que sí?

Sun Wai va mirar amb curiositat aquell gegant negre de dos metres i escaig que duia una maleta negra i allargada en una mà i una motxilla a l’esquena.

—Perdoni, senyor…

—Jeff Garrison, amic dels àtoms, dels ions i de l’oli dels motors. Va cap a recepció, no és veritat?

Ella va dir que sí amb un cop de cap.

—I ja m’he perdut… —va afegir.

—És la primera vegada que ve a La Corunya?

—Sí.

Ell va treure de la butxaca un telegrama arrugat i l’ensenyà a la noia.

—Aposto que haurà rebut una cosa com aquesta.

Un altre cop ella va fer que sí amb el cap.

—Que sap què significa?

—Miri, jove Sun, no ho sé ni puc imaginar-ho. Cada vegada que em fan venir cap aquí corrent em donen les mateixes explicacions —va fingir una veu electrònica i declarà—: «Per motius del seu interès adreci’s urgentment a l’IIE-City. Telegrafiï el número de vol». I tot seguit ve en Jeff amb un coet al cul. Pot ben creure que mai no és per preguntar-me si estic disposat a aprofitar un altre mes de vacances. Per això sí que pot estar ben segura que no és.

Caminaven a poc a poc envers la recepció quan trobaren el grup dels tres nous caps de tripulació.

—Ivan! Roger!

—Jeff!

—Vosaltres també per aquí? Que potser és la festa d’aniversari de l’Institut o què?

—Què dius? Acabem de tenir una conversa molt instructiva amb un psicòleg que acaba d’enviar-nos cap als anells de Saturn.

—… Vinga, vinga! Plutó és molt més desavinent.

—I han tret l’Erik de l’equip.

—Que l’Erik no hi és? Per què?

—Mira, creuen que ja ens hem fet prou grandets i han decidit fer-nos caps de tripulació. A l’Erik no li van voler dir què faria abans que ens n’anéssim. Top secret, suposo.

—Voleu jugar-vos que jo treballaré amb l’Erik?… Sun Wai, aquesta senyoreta aquí present també ha estat cridada per l’IIE. Què fas?

Sun Wai, que s’estava totalment callada, escoltava la conversa dels quatre homes mentre intentava descobrir els senyals d’allò que era la seva imatge dels veterans de l’espai. Però no hi veia res, ni una cicatriu, ni una mirada dura i distant, res, absolutament res, d’aquella visió romàntica i comentada de boca en boca pels passadissos de la universitat i entre les persones corrents.

Si algun dia tornava a trobar-los fora d’aquest ambient no els miraria pas dues vegades.

—Sun Wai… —Jeff li va sotraguejar el braç— desperta’t! Estic parlant amb tu!

—Com… què…

—Què hi fas tu aquí? Quin interès tens per a l’IIE?

—Sóc lingüista… professora de Lingüística Comparada i assessora de l’Institut.

—És clar. Ja es veu. Han descobert alguna raça de micos xerraires i volen que nosaltres hi anem a xerrar una mica. Es veu que serà aquest el nostre destí.

Sun Wai es va enrojolar animada.

—Creu… creu de debò que serà això?

Els quatre homes van esclafir a riure.

—Qui sap… —va dir Ralph—, els designis dels déus i dels psicòlegs són insondables. Sigui com sigui, ja no trigarem gaire a saber-ho… per allà s’acosta aquell tipus simpàtic amb qui hem parlat i no sembla pas satisfet.

Es van acomiadar ràpidament i deixaren Jeff Garrison i Sun Wai al vestíbul, esperant.

L’home de gris s’apropà tot seguit.

—Finalment, el senyor Jeff Garrison no en té prou a gastar temps i saliva amb el saxofon, ara també es dedica a malgastar-los especulant amb la curiositat dels altres!

Jeff Garrison se’l va mirar de dalt a baix, amb menyspreu evident, i després va dir-li:

—Escolti! Ja li han dit que la mala voluntat progressa ràpidament, es fa crònica i acaba en mania? Per evitar-ho, vol un tranquil·litzant ara mateix, o d’aquí a una estona?

—Deixi’s de romanços i vinguin amb mi al despatx de l’IIE que ja anem amb retard.

I el seguici sortí fora de l’estació aèria.