PRELUDI
Menorca es troba enmig de tots els corrents culturals que, des de temps remotíssim, han travessat la Mar Mediterrània. Aquesta mateixa situació geogràfica n’ha fet, més tard, el lloc estratègic desitjat per les potències europees. Per aquests motius la densitat de la seva història és vertaderament excepcional. Ho escrigué Màrius Verdaguer amb una frase que s’ha fet famosa:
«Es tal la quantitat d’història que ha passat per l’illa, que la tramuntana no ha pogut netejar-ne l’atmosfera, feixuga i bategant de records, de tradicions i de dominacions…».
La importància de la història menorquina es manifesta per si mateixa: per als menorquins, que no ho poden ser autènticament si desconeixen el passat de l’illa; especialment per als joves, que han de fer un futur millor aprofitant les lliçons del passat i aconseguir un sa progrés sense renegar mai de l’herència dels antics. I també per als forasters —sobre tot els nostres germans de llengua: altres balears, catalans i valencians— que quan ens visiten volen conèixer la història de la nostra terra, que tant els agrada amb les seves característiques peculiars.
En escriure aquesta obreta, ens mou un viu desig: donar a tots, propis i visitants, una breu iniciació a la nostra història: curta, però esperem que complerta dins les línies generals; assequible a un grau mitjà de cultura; insistint, més que en els fets polítics de la història externa, en els detalls vius de la història interna: la vida ordinària, les preocupacions, la cultura, les vivències socials dels nostres avantpassats.
Prou històries s’han escrit, molt millors que aquests breus apunts. Però la major part ja fa molts anys que es publicaren i avui dia no es poden adquirir. O són d’un to massa magistral i erudit, que fatiga els lectors que no tenen una decidida vocació per als estudis històrics, no sempre agradables ni florits. A més, cap manual d’història menorquina s’ha escrit en la nostra llengua, quan és lògic que la forma acompanyi la matèria, i les coses de ca nostra es tractin amb el llenguatge que cada dia empram. Hem pensat especialment en els joves estudiants que, a la vegada que tenguin un concepte compendiós del passat de Menorca, s’exercitin també en la nostra parla.
El pla d’aquest treballet és molt senzill. Començam per la presentació de l’escenari —el marc geogràfic— i dels protagonistes —l’element humà menorquí—. I seguidament presentam els fets històrics de Menorca, pel seu orde cronològic, des de la remota prehistòria fins al primer terç d’aquest segle; i tot això en el curt espai de vint capítols.
Llençar una obra al públic és com tirar una pedra a un llac: no se sap quines ones produirà, ni quin serà el ressò de l’opinió. Gosam dir que aquesta no ens importa gaire. Estarem satisfets si el nostre treball arriba a omplir un buit que tothom troba: una breu història, acomodada als nostres temps, escrita en la nostra llengua. Hem maldat fer-ho de la millor manera possible. Preveure els resultats ja no està en les nostres mans.
BIBLIOGRAFIA
ARMSTRONG, John: La historia de la isla de Menorca; diverses versions castellanes; la més assequible: Maó 1930.
BENEJAM SAURA, Joan: Historia de Menorca, Ciutadella 1897.
HERNÁNDEZ SANZ, Francesc: Compendio de geografía e historia de Menorca, Maó 1908.
LAFUENTE VANRELL, Llorenç: Geografía e Historia de Menorca, Barcelona 1907.
MARTÍ CAMPS, Mn. Fernando: Breve historia de Menorca, Palma 1954.
OLÉO QUADRADO, Rafael: Historia de la isla de Menorca, 2 vol., Ciutadella 1876.
PONS PONS, Mn. Guillem: Historia de Menorca, Maó, 1971.
RIUDAVETS TUDURÍ, Pere: Historia de la isla de Menorca, 3 vol., Maó 1885.