CAPÍTOL VIII

Vàndals i bizantins

L’any 427 les illes Balears cauen en poder dels vàndals, que ocupen l’antiga Bètica i el nord d’Àfrica i tenen sa capital al lloc de l’antiga Cartago. Són fanàtics arrians, que persegueixen cruelment l’Església Catòlica.

Sabem que sota aquesta dominació Menorca seguia tenint son bisbe propi. «Macàrius de Minòrica» és citat per l’historiador Víctor de Vitta entre els prelats catòlics que, el febrer del 484, van ser obligats a anar a Cartago per a donar raó de la seva fe davant del rei Hunneric. Res més sabem de la sort ulterior d’aquell prelat menorquí, en una època tan plena de dificultats per al catolicisme.

Vençuts els vàndals pel general bizantí Belisari (any 534), totes les regions abans ocupades per aquells bàrbars van passar a dependre de l’Imperi d’Orient. Llavors es restaurà el culte catòlic a Menorca; així ho proven la pica baptismal de la basílica de So’n Bou, segurament de l’època bizantina com altres molt semblants existents a Palestina i nord d’Àfrica, i dos restes de lampadari de ferro trobats en l’excavació. Es també netament bizantí l’altar de la basílica de Torelló, que estava sostingut per gracioses columnetes.

Altres objectes procedents del llunyà Imperi d’Orient són unes monedes de Justinià II i una creu d’or trobades a Torelló.