CAPÍTOL X

El dit comanador dels Templaris li va dir: «Voleu fer un bon fet d’armes? Si enviau les galeres, armades tal com han vingut, a Menorca, i els feu saber que vós heu vingut a l’illa de Mallorca, ells tindran por. I feu-los saber que si es volen rendir a vós, els acollireu i que llur mort us sabria greu, i que vós no la voleu si ells no la volen; i amb la por que tindran jo crec que vós fareu a profit i a honor vostre».

I nós cridàrem En Berenguer de Santa Eugènia, Don Assalit de Gudar i Don Pere Maça, i els diguérem aquell consell que el comanador ens havia donat. I el comanador hi era present, i ells digueren que ho tenien per bo i que féssim ço que el comanador havia dit.

I manàrem a En Berenguer de Santa Eugènia, a Don Assalit de Gudar i al comanador, que era el qui havia parlat, que cadascú d’ells estigués en una de les galeres i que els diguessin que nós érem allà amb la nostra host i que no volíem llur mort; car ja havien vist i oït el que era esdevingut als de Mallorca que no s’havien volgut rendir a nós. I que si ells es volien rendir a nós i fer amb nós com feien amb el rei de Mallorca, els prendríem a mercè (…) I a la nit vàrem fer navegar les galeres amb els missatgers; l’endemà foren a Menorca, entre hora nona i vespres. I l’alcaid i tots els vells i el poble de la terra eixiren vers aquelles galeres al port de la Ciutadella, i preguntaren:

—De qui són les galeres?

I digueren que del rei d’Aragó, de Mallorca i de Catalunya, i que eren missatgers seus que anaven cap a ells. I aquells sarraïns, quan oïren això, varen fer que tots els altres sarraïns deixassin les armes i les posassin en terra. I digueren que fossin benvinguts i que desembarcassin salves i segurs amb la garantia de llurs testes, i que els farien plaer, honor i amistat. I les galeres posaren les popes en terra, i ells havien enviat a cercar almatracs, estores i coixins, per tal que seiessin i s’aplegassin (…) I tots escoltaren amb gran atenció i amb gran acatament la carta i el missatge que nós els havíem enviat, i digueren que prendrien acord. I l’acord fou aquest: que els pregaren que s’esperassin fins a l’endemà. I enviaren a cercar més vells, que eren a l’illa però que no eren en aquell lloc, per tal que poguessin tenir més acabadament llur consell. (…) I tot seguit els convidaren a entrar, si volien, a la vila de Ciutadella, que ells els farien gran honor per amor al senyor rei de qui eren súbdits. I ells els digueren que no hi entrarien fins que els fos donada la resposta. (…) I al cap de poca estona els feren venir deu vaques, cent moltons i dues centes gallines, i tant pa i vi com en volgueren; i s’estigueren amb ells fins a hora de vespres per assolaçar-los. I al vespre, quan els sarraïns entraren en la vila, els nostres missatgers entraren en les galeres.

I aquell dia, a hora de vespres, nós estiguérem al cap de la Pera, que està a les envistes de Menorca. I mirau quina bella host de rei! Que només hi havia amb nós sis cavallers i quatre cavalls, un escut i cinc escuders que ens servien, deu homes de criassó, i els troters. I quan es volia fer fosc, abans que menjàssim, férem foc, i diguérem als nostres que vinguessin tots amb nós, i calàrem foc a més de tres cents llocs per les mates, d’ací i d’allà, en semblança que allà estava acampada alguna host. I quan els sarraïns veieren això, per dos vells enviaren a preguntar als nostres missatgers què era allò d’aquells focs que hi havia al cap de la Pera. I els nostres digueren que allò era que el rei era allà amb les seves hosts, car així els en havíem advertit: I vol oir en breu la vostra resposta en un sentit o altre.