CAPÍTOL VI
Dominació romana
L’any 123 a. C. el cònsul Quint Cecili Metel·lus conquistà les nostres illes i per tal fet rebé del Senat Romà el «cognomen triumphale» de «Baleàricus».
Les dues illes majors foren anomenades «Balearis Major» o «Majòrica» i «Balearis Minor» o «Minòrica». Les dues poblacions principals menorquines foren llatinitzades en les formes «Mago» o «Magona» i «Jamo», «Jamnona» o «Jamona».
Les Balears depenien políticament de la província de la Hispània Citerior, que tenia per capital la important ciutat de Tarragona: «Colònia Julia Victrix Triumphalis Tarraco». Posteriorment, ja a les darreries de l’Imperi Romà, les illes Balears formaren una província separada.
Degut a la gran importància del seu port, Magona va ser erigida en «Municípium Flàvium Magontanum»; tenia la seva «cúria», amb els seus funcionaris (edils, duumvirs, flàmines i augurs): les inscripcions trobades ens donen els noms d’alguns d’ells. Magona era, per tant, la capital insular, de la qual depenien Jamnona i Sanisera; aquesta petita població —situada ran del port natural de Sanitja— devia existir poc temps; només en trobam una ràpida menció de Plini; al lloc del seu emplaçament s’hi veuen encara uns pocs vestigis.
Els romans tenien posicions militars en els llocs estratègics de l’illa, aprofitant moltes vegades els antics poblats talaiòtics. Per a acomodar-los millor a les necessitats bèl·liques, van reformar alguns monuments megalítics: així ho notam al talaiot de Torelló i a les muralles ciclòpies de Torre Llafuda.
Un dels primers treballs que els romans emprenien a les regions on dominaven, era obrir-hi camins, primerament per als serveis militars, i també per a unir les diverses poblacions. Per la petitesa de Menorca, podem dir que posseeix una important xarxa de vies romanes. No pocs fragments es conserven encara —no obstant que els carros han contribuït molt a la seva destrucció—; per això el camí romà millor conservat és el de la costa de Santa Agueda, on els carros no poden muntar.
Darrerament el Sr. Mascaró Pasarius té el mèrit d’haver descobert i estudiat curosament el trajecte de fins a vint vies romanes: el camí principal que unia Magona amb Jamnona, i 19 altres camins de menor importància, és a dir:
1. La via general començava a Magona, en el lloc anomenat després «Es Portal d’Es Pont de Na Gentil» (avui carrer Alfons III, entre l’església de Santa Maria i la Casa-Ajuntament). Tenia una longitud total de 288 estadis, equivalent a 50’248 Km. Dues de les pedres miliàries d’aquesta antiga via es trobaren al terme d’Alaior: una a la Costa Blanca l’any 1882, l’altra prop dels Pous d’Alcaidús en 1892; la seva inscripció llatina ens informa que l’emperador Trajà va fer restaurar aquesta via, probablement vers els anys 98-103.
2. Camí de Magona a Cales Coves: 12 Km.
3. De Magona a Sant Esteve: 4 Km.
4. De Magona a Sant Joan d’Es Vergers i a la via principal: 2 Km.
5. De Magona a Sant Joan d’Es Vergers i Alfavaret: 0’3 Km.
6. De So’n Cardona nou a la Font d’En Simon: l’2 Km.
7. D’Alcaidús a Binicalaf: 4 Km.
8. De Torrauba d’En Salort a Biniadrís: 3’6 Km.
9. De Torrauba d’En Jaume a Llumenes: 0’9Km.
10. D’Alaior a Torrellissà Vell: 5’7 Km.
11. Del barranc de So’n Mannà a ¿Torrauba?: 2 Km.
12. De So’n Mannà a Binifamís: l’2 Km.
13. De S’Hort d’En Garroví a Es Taronger: 0’6 Km.
14. Del Molí d’En Mascaró a So’n Bou: 9 Km.
15. D’Alaior a Sanitja: 21 Km.
16. De Turmadèn a Ses Canassies: 7 Km.
17. De Lanzell a la muntanya del Toro: 1 Km.
18. De Na Foradada a Albranca: 2’5 Km.
19. De Ferreries a So’n Mercer de dalt: 0’5 Km.
20. Del Coll Llis a Santa Agueda: 7’5 Km.
A la part occidental del Pla Erm (Ferreries), a uns 10 m. al nord del pont actual, i precisament on passava dita via n.° 20, s’observen perfectament vestigis d’un pont romà, de 4’35 m. d’amplada. Prop d’allà, a l’altra banda del torrent, hi ha una cinquantena de cantons, molt semblants als del pont.
L’arqueologia romana trobada a Menorca és bastant important:
1. Nombroses sepultures, excavades en terra a l’aire lliure o dins el paviment i parets de moltes coves. Les més curioses són les sis excavades verticalment al barranc de cala Forçat, al nord de Ciutadella; devien ser la part del fons d’una cova sepulcral, avui esfondrada; no és possible que s’hi posassin els cadàvers drets; aquells nixos devien ser per a contenir urnes funeràries.
La necròpoli romana de Magona es trobava davall l’actual plaça del Carme, segons les moltes tombes descobertes en aquell lloc l’any 1726. A l’antiga Jamnona, on més sepultures romanes s’han trobat és en l’espai delimitat avui pel passeig de Sant Nicolau i el Camí de baix.
2. Altra important troballa de l’arqueologia romana a la nostra illa són els mosaics. El més gran i ben fet es descobrí l’any 1888 a l’illeta de l’antic hospital militar, enmig del port de Maó, i ara ocupa lloc distingit al Museu de la Casa de Cultura de dita ciutat.
També és interessant el mosaic de la basílica paleocristiana de Torelló —probablement una «vil·la» senyorial romana transformada més tard en església.
A Ciutadella es van trobar altres mosaics romans a l’explanada de Sant Nicolau i prop del port.
3. De major importància són encara les inscripcions romanes. 10 es van trobar a Maó, 1 a Mercadal i 2 a Ciutadella (un epitafi i una làpida votiva dedicada a la Lluna pel soldat Càius Flàvius). A Alaior es van descobrir les dues pedres miliàries, abans dites, de la via general. A les parets de l’anomenada «Sala dels Jurats», de Cales Coves, hi ha gran nombre d’inscripcions llatines, molt malmeses pel temps i la incultura dels homes; segons Hübner són indicacions rituals paganes de cultes que allà es feien els darrers dies d’abril, i daten dels segles II-III.
4. Vàries estatuetes de bronze són també curiosos vestigis de l’època romana. La millor peça trobada a Menorca representa el cap de l’emperador Tiberi adolescent; és de tamany natural (38 cms. d’alçada); descoberta durant la dominació francesa, l’adquirí el governador comte de Lannion; a la seva mort la comprà el comte de Caylus qui la va regalar al rei Lluís XV; avui es troba al gabinet de medalles de la Biblioteca Nacional de París.
De les altres estatuetes romanes que avui existeixen a Menorca la més notable pel seu tamany i la seva bona factura, de visible influència grega, és una descoberta a la possessió Santa Teresa (al lloc de l’antiga ciutat de Sanisera); fa 20 cms. i representa el déu Mart o un guerrer romà, nu, amb un elm i portant una espasa curta sota el braç esquerre; sembla una estàtua votiva d’un soldat, dedicada al déu de la guerra.
5. La numismàtica romana trobada a l’illa és molt abundant i variada, des dels «asos» rudement encunyats de l’època republicana fins a les monedes dels darrers emperadors ja cristians. Llàstima que durant les dominacions angleses i franceses del segle XVIII hagin desaparegut moltes peces, sobre tot d’or i plata, per enriquir els museus i les col·leccions particulars de l’estranger!
6. Tocant a l’orfebreria, a més de fíbules i objectes de poca importància, sobressurt un anell d’or amb pedra blava on està, incís i embotit en pasta negra, un minúscul camell; devia ser un segell d’un oficial romà, i es va descobrir a Torre Llafuda.
7. Els elements arquitectònics romans trobats a Menorca són més rars. En Es Banyul es descobrí un tros de cornisament de marbre blanc. Al Museu de Maó hi ha un molí. A s’Hort d’En Vigo de Tramuntana (Ciutadella) veim una pica de pedra revestida de morter, que probablement procedia del jardí d’una «vil·la» senyorial.
8. Molt abundant és la ceràmica romana, des de grans àmfores per a posar-hi vi, oli i cereals —moltes d’elles procedents dels molts naufragis localitzats prop de les nostres costes—, fins a petites peces de fina «sigil·lata» vermella; lacrimatoris i lucernes amb relleus ornamentals, tant pagans com cristians; minúsculs vasos de vidre amb bell reflex metàl·lic, trobats especialment en les sepultures.
BIBLIOGRAFIA
BABELON, Jean: Tiberio en Port-Mahón. Monografías Menorquinas, n.° 45, Ciutadella.
MASCARÓ PASARIUS, Josep: Los caminos militares de Menorca, Mon. Men., Ciutadella 1956.