Notes
[1] Eulàlia Duran. «El comienzo de la Modernidad», Cuenta y Razón, núm. 36, p. 25; Ricardo García Cárcel. «El concepte d’Espanya als segles XVI i XVII», L’Avenç, núm. 100, gener, 1987, p. 38; Núria Sales. Història de Catalunya. Els Segles de la Decadència, vol. IV, Edicions 62, Barcelona, 1989, dirigida per Pierre Vilar, p. 22. Jaume Vicens i Vives. Notícia de Catalunya, Àncora, Barcelona, 1960, pp. 140-145. [Tornar]
[2] Dietaris de la Generalitat de Catalunya, 23 de març de 1621, vol. IV, p. 451. [Tornar]
[3] Francisco Elías de Tejada. Las Españas, Ambos Mundos, (s. d.). [Tornar]
[4] Isidor Marí. Conocer la lengua y la cultura catalanas, Palma de Mallorca, 1993, p. 75. [Tornar]
[5] Nación Andaluza. Revista para el debate, núm. 4, p. 48. [Tornar]
[6] Pierre Vilar. Catalunya dins l’Espanya moderna, vol. II, Edicions 62, Barcelona, p. 131. [Tornar]
[7] J. H. Elliott. La revolta catalana 1598-1640, Crítica, Barcelona, 1989, p. 40. [Tornar]
[8] Francisco Elías de Tejada. Op. cit., p. 201. [Tornar]
[9] Josep M. Fradera. Cultura nacional en una societat dividida, Curial, Barcelona, 1992, p. 23. [Tornar]
[10] Joaquim Albareda i Salvadó. Escrits polítics del segle XVIII, Eumo, Vic, 1996, p. 31. [Tornar]
[11] A.H.N. Consejo. Gracia y justicia, lligall 6811 (A), núm. 84. [Tornar]
[12] J. A. Maravall. Estudios de historia del pensamiento español. Siglo XVII, Cultura Hispánica, Madrid, 1975, p. 349. [Tornar]
[13] José M. Jover Zamora. «Sobre los conceptos de monarquía y nación en el pensamiento político español del siglo XVII», Cuadernos de Historia de España, núm. 13, 1950, p. 105. [Tornar]
[14] Joaquim Albareda i Salvadó. Op. cit., p. 106. [Tornar]
[15] Conrad S. R. russell. «Monarquías, guerras y parlamentos en Inglaterra, Francia y España c.1580-c.1640», Revista de las Cortes Generales, núm. 6, 1985. [Tornar]
[16] Gaspar Sala. Proclamación católica, Barcelona, 1640, pp. 168 i 204. [Tornar]
[17] A.H.N. Consejos. Gracia y justicia, lligall 17986. [Tornar]
[18] Isaiah Berlin. Nacionalisme, Tàndem, València, 1997, p. 65. [Tornar]
[19] Xavier Amorós i Antoni Puigsec: Franco i l’espanyolisme, Curial, Barcelona, 1980. Pròleg de Joan Fuster. [Tornar]
[20] J. L. Marfany. «Els inicis del nacionalisme català», dins La qüestió nacional: un debat obert, Fundació Pere Ardiaca, Barcelona, 1996, p. 21. [Tornar]
[21] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 70, 26 de novembre de 1901, p. 1863. [Tornar]
[22] Pierre Vilar. Op. cit., vol. II, p. 355. [Tornar]
[23] Ferran Soldevila. «La nostra història vista pels historiadors britànics», Revista de Catalunya, núm. 37, juliol, 1927, p. 4. [Tornar]
[24] Adolfo Pons i Umbert. Revista General de Legislación y Jurisprudencia, tom 100, Madrid, 1902, p. 366. [Tornar]
[25] Ferran Soldevila. «La nostra història vista pels historiadors britànics», Revista de Catalunya, núm. 38, agost, 1927, p. 137. [Tornar]
[26] Salvador Canals. La cuestión catalana, Madrid, 1919, p. 146. [Tornar]
[27] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 124, 8 de febrer de 1900, p. 4243. [Tornar]
[28] El Peligro Nacional, apèndix núm. 6, p. 52. [Tornar]
[29] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 64, 19 de novembre de 1901, p. 1640. [Tornar]
[30] Guillem Graell. La cuestión catalana, Barcelona, 1902, p. 86. [Tornar]
[31] Diversos Autors. La cuestión catalana, Sol i Benet, Lleida, 1906, p. 9. [Tornar]
[32] A. Rovira i Virgili. Debats sobre el catalanisme, Societat Catalana d’Edicions, Barcelona, 1915. [Tornar]
[33] Jaume Sobrequés i Callicó. «Catalunya i Espanya» d’Antoni Rovira i Virgili, La Magrana, Barcelona, 1988. [Tornar]
[34] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 25, 10 de juny de 1916, p. 508. [Tornar]
[35] Rafael Campalans. Hacia la España de todos (pròleg), Catalonia, Barcelona, 1932. [Tornar]
[36] Manuel Serra i Moret. Ciutadania catalana. Breviari de cogitacions, remarques i orientacions per als catalans. Verdaguer, Buenos Aires, 1957. [Tornar]
[37] José M. Marcet. Mi ciudad y yo. Veinte años en una alcaldía. 1940-1960, p. 130. [Tornar]
[38] Alexandre Galí. Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, F.A.G., 1979, p. 30. [Tornar]
[39] Ricardo Robledo Hernández. «L’actitud castellana enfront del catalanisme», Recerques, núm. 5, p. 217. [Tornar]
[40] Josep Benet. L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, Abadia de Montserrat, Barcelona, 1995. [Tornar]
[41] Jaume Medina. L’anticatalanisme del diari ABC 1916-1936, Abadia de Montserrat, Barcelona, 1995. [Tornar]
[42] Josep Termes. «De la revolució de setembre a la fi de la Guerra Civil», dins Història de Catalunya, dirigida per Pierre Vilar, vol. VI, p. 181. [Tornar]
[43] Joan B. culla. «Les relacions històriques Catalunya-Espanya des del sorgiment del catalanisme polític fins a finals del segle XX», dins Catalunya-Espanya, Fundació Ramon Trias Fargas, Columna, 1998, p. 39. [Tornar]
[44] Carles Cardó. Les dues tradicions, Claret, Barcelona, 1977, p. 158. [Tornar]
[45] Albert Balcells. Història del nacionalisme català, Generalitat de Catalunya, 1992, p. 46. [Tornar]
[46] Josep M. Solé i Joan Villaroya. L’exèrcit i Catalunya 1898-1936, Llibres de l’Índex, pp. 64 i 93. [Tornar]
[47] Antonio Cortón. El fantasma del separatismo, Promoteo, Valencia, (s. d.), p. 65. [Tornar]
[48] Antoni Rovira i Virgili. Op. cit. [Tornar]
[49] Francesc Cambó. Actuació Regionalista, Lliga Regionalista, Barcelona, 1915, p. 71. [Tornar]
[50] Francesc Cambó. Per la concòrdia, Catalònia, Barcelona, 1930, p. 123. [Tornar]
[51] Manuel Pugés. Cómo triunfó el proteccionismo en España, Juventud, Barcelona, 1931, p. 263. [Tornar]
[52] A. Sieberer. España frente a Cataluña, Costa Amic, Mèxic, 1944, p. 145. [Tornar]
[53] Antoni Ruiz Vilaplana. Lletra oberta als catalans, Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1938, p. 16. [Tornar]
[54] Borja de Riquer. L’últim Cambó. (1936-1947), Eumo, Vic, 1997. [Tornar]
[55] Rafael Abella. Finales de enero, 1939, Planeta, Barcelona, 1992, p. 57. [Tornar]
[56] «Al filo del Milenario», Cuenta y Razón, abril-maig, 1988, p. 138. [Tornar]
[57] J. Vicens i Vives. Op. cit., p. 21. [Tornar]
[58] J. M. Salrach. Història dels Països Catalans, vol. I, Edhasa, Barcelona, 1980, p. 175. [Tornar]
[59] J. M. Salrach, Op. cit., p. 177. [Tornar]
[60] Guillermo M. de Brocá. Historia del derecho de Cataluña especialmente del civil, J. Gili, Barcelona, 1918, p. 80. [Tornar]
[61] Joan Lluís Palos. Els juristes i la defensa de les Constitucions catalanes, Eumo, Vic, 1997, p. 155. [Tornar]
[62] Ramon d’Abadal i de Vinyals. Catalunya fa mil anys, Generalitat de Catalunya, 1988, p. 149. [Tornar]
[63] Víctor Ferro. El dret públic català, Eumo, Vic, 1987, p. 31. [Tornar]
[64] Víctor Ferro. Op. cit., p. 116. [Tornar]
[65] Víctor Ferro. Op. cit., p. 199. [Tornar]
[66] Constitucions i altres drets de Catalunya, Barcelona, 1704, p. 45. [Tornar]
[67] Op. cit., p. 47. [Tornar]
[68] Francisco Elías de Tejada. Historia del pensamiento político catalán, Montejurra, 1963, p. 54. [Tornar]
[69] Santiago Sobrequés. Història de la producció del dret català fins al Decret de Nova Planta, C.U.G., 1978, p. 35. [Tornar]
[70] Jaume Sobrequés. «La práctica política del pactismo en Cataluña», dins El pactismo en España, Instituto de España, Madrid, 1980, p. 51. [Tornar]
[71] Francisco Elías de Tejada. Op. cit., p. 46. [Tornar]
[72] Joan Lluís Palos. Op. cit., p. 71. [Tornar]
[73] Gabriel Turell. Record, Barcino, 1950, p. 199. [Tornar]
[74] F. Eiximenis. Lo crestià, UdG-Diputació de Girona, pp. 98 i 108. [Tornar]
[75] Francesc Martí Viladamor. «Noticia universal de Cataluña», dins Escrits polítics del segle XVII, Eumo, Vic, 1995, pp. 135-136. [Tornar]
[76] Gaspar Sala. Op. cit., pp. 200-201. [Tornar]
[77] Joan Lluís Palos. Op. cit., p. 156. [Tornar]
[78] J. Vicens i Vives. Op. cit., p. 116. [Tornar]
[79] Pierre Vilar. Op. cit., vol. II, pp. 122-123. [Tornar]
[80] A.H.N. Consejos. Gracia y justicia, lligall núm. 17986. [Tornar]
[81] Víctor Ferro. Op. cit., pp. 442-443. [Tornar]
[82] Joseph Calmette. La formation de l’Unité Espangole, Flammarion, Paris, 1946, p. 24. [Tornar]
[83] Jaume Vicens i Vives. Op. cit., p. 120. [Tornar]
[84] Les quatres grans cròniques, Selecta, Barcelona, 1971, p. 1020. [Tornar]
[85] Parlaments a les corts catalanes, Barcino, Barcelona, 1928, p. 66. [Tornar]
[86] J. Vicens i Vives. Op. cit., p. 113. [Tornar]
[87] F. Eiximenis. Op. cit., p. 312. [Tornar]
[88] F. Eiximenis. Regiment de la cosa pública, Barcino, Barcelona, 1927, p. 69. [Tornar]
[89] Francisco Elías de Tejada. Las doctrinas políticas en la Cataluña medieval, Aymà, Barcelona, 1950, p. 269. [Tornar]
[90] Bernat Boades. Llibre dels feyts d’armes de Catalunya, vol. V, Barcino, Barcelona, 1948, p. 80. [Tornar]
[91] Parlaments a les corts catalanes, p. 248. [Tornar]
[92] Pere Molas i Ribalta. Catalunya i la casa d’Àustria, Curial, Barcelona, 1996, p. 107. Xavier Torras Sans. «Pactisme i patriotisme a la Catalunya de la Guerra dels Segadors», Recerques, núm. 32, 1995, p. 53. [Tornar]
[93] Pierre Vilar. Op. cit., vol. II, p. 243. [Tornar]
[94] Ferran Soldevila. Què cal saber de Catalunya, Club Editor, Barcelona, 1968, p. 101. [Tornar]
[95] Pierre Vilar. Op. cit., vol. II, p. 135. [Tornar]
[96] Diego Saavedra Fajardo. Locuras de Europa. Diálogos entre Mercurio y Luciano, BAE, núm. 25, pp. 417-419. [Tornar]
[97] Antonio Domínguez Ortiz. «Els catalans de l’Edat Moderna jutjats per la resta d’espanyols», L’Avenç, núm. 100, gener, 1987, p. 54. [Tornar]
[98] Francisco de Melo. Guerra de Cataluña, Seix-Barral, Barcelona, 1969, p. 34. [Tornar]
[99] J. A. Maravall. Op. cit., p. 327. [Tornar]
[100] Joaquim Albareda i Salvadó. Els catalans i Felip V, Vicens Vives, Barcelona, 1993, p. 43. [Tornar]
[101] Joaquim Albareda i Salvadó. Op. cit., p. 87. [Tornar]
[102] Joaquim Albareda i Salvadó. Op. cit., p. 169. [Tornar]
[103] Michael B. Strubell. Consideració del cas dels catalans, Curial, Barcelona, 1992, p. 97. I el fulletó The deplorable history of the Catalans, Londres, 1714, p. 4. [Tornar]
[104] Ferran Soldevila. «Unes sessions de la Cambra dels Lords en 1714», Revista de Catalunya, núm. 58, setembre, 1929, p. 214. [Tornar]
[105] Michael B. Strubell. Op. cit., pp. 23 i 55. [Tornar]
[106] A.H.N. Consejos. Gracia y justicia, lligall 6811 (A), núm. 84, pp. 96 i 97. [Tornar]
[107] Voltaire. Le Siècle de Louis XIV, París, p. 341. [Tornar]
[108] Voltaire. Obras completas, tom II, Senent, València, 1893, p. 466. [Tornar]
[109] Pedro Murillo Velarde. Geografía histórica, vol. I, Madrid, 1752, p. 77. [Tornar]
[110] Josep M. Torras i Ribé. Escrits polítics del segle XVIII, Eumo, Vic, 1996, p. 21. [Tornar]
[111] Josep Fontana. La fi de l’antic règim i la industrialització, Edicions 62, Barcelona, 1988, p. 118. [Tornar]
[112] Manuel Trincado. Compendio histórico, geográfico y genealogico de los Soberanos de Europa, etc.; Noticia geográfica de Cataluña, Madrid, 1766, pp. 291-292. [Tornar]
[113] Pascual Ramón Gutiérrez de la Hacera. Descripción general de Europa y particular de sus Estados y Cortes, etc., vol. I, Madrid, 1791, pp. 278-279. [Tornar]
[114] Ángel Ossorio. Historia del pensamiento político catalán durante la guerra de España con la República francesa (1793-1795), Madrid, 1931, p. 19. [Tornar]
[115] Alexandre de Laborde. Viatge pintoresc i històric. El Principat, Abadia de Montserrat, Barcelona, 1974, p. 266. [Tornar]
[116] Ernest Lluch. La Catalunya vençuda del segle XVIII, Edicions 62, Barcelona, 1996, p. 91. [Tornar]
[117] Pere Anguera. «Catalanitat i anticentralisme a mitjan de segle XIX», dins El catalanisme d’esquerres, Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona, 1997, p. 29. Manel Risques. El Govern Civil de Barcelona al segle XIX, Abadia de Montserrat, Barcelona, 1995, p. 563. [Tornar]
[118] Fèlix Cucurull. Panoràmica del nacionalisme català, vol. II, Éditions Catalanes de París, 1975, p. 190. [Tornar]
[119] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, 15 de juny de 1871, p. 1714. [Tornar]
[120] Juan Ors. España y Cataluña, Historia Nueva, Madrid, 1926, p. 39. [Tornar]
[121] J. H. Elliott. Op. cit., p. 40. [Tornar]
[122] Francisco Elías de Tejada. Las Españas, Ambos Mundos, (s. d.), p. 227. [Tornar]
[123] Jaime Carrera Pujal. Historia política y económica de Cataluña, tom I, Bosch, Barcelona, 1946, pp. 184 i 185. [Tornar]
[124] J. H. Elliott. El conde-duque de Olivares, Crítica, Barcelona, 1991, p. 91. [Tornar]
[125] J. H. Elliott i José F. de la Peña. Memoriales y cartas del conde duque de Olivares, tom I, p. 96. [Tornar]
[126] Joan Lluís Palos. Op. cit., p. 123. [Tornar]
[127] Gaspar Sala. Op. cit., p. 219. [Tornar]
[128] J. H. Elliott i José F. de la Peña. Op. cit., p. LIII. J. A. Maravall. «La corriente doctrinal del tacitismo político en España», Revista Cuadernos Hispanoamericanos, octubre-desembre, 1969, núm. 238-240. [Tornar]
[129] J. A. Maravall. Op. cit., p. 102. [Tornar]
[130] Francesc Martí Viladamor. Notícia universal de Cataluña, p. 91. [Tornar]
[131] Joseph Font. Catalana justícia contra les castellanes armes. 1641, Barcelona. Reimpressió de 1897, p. 30. [Tornar]
[132] Javier Peña Echevarría. La razón de Estado en España. Siglos XVI y XVII, Tecnos, Barcelona, 1998. [Tornar]
[133] Joseph font. Op. cit., p. 34. [Tornar]
[134] Xavier Torres. Escrits polítics del segle XVII, tom I, Eumo, Vic, 1995, p. 6. [Tornar]
[135] Erasme de Rotterdam. Educación del príncipe cristiano, Orbis, Barcelona, 1985, p. 42. [Tornar]
[136] J. A. Maragall. Estudios de historia del pensamiento español. Siglo XVII, Cultura Hispánica, Madrid, 1975, p. 322. [Tornar]
[137] J. Fontana. «Sobre el concepto y función de los imperios. Algunas reflexiones», Manuscrits, núm. 8, gener, 1990, pp. 9-16. [Tornar]
[138] J. H. Elliott i José F. de la Peña. Op. cit., doc. IX i X «La Unión de Armas». [Tornar]
[139] Jaume Reula i Biescas. «1640-1647. Una aproximació a la publicística de la guerra dels Segadors», Pedralbes, núm. 11, 1991. [Tornar]
[140] Francesc Martí Viladamor. Op. cit., p. 89. [Tornar]
[141] Eva Serra. 1640. Una revolució política, Crítica, Barcelona, 1991, pp. 3-65. [Tornar]
[142] Eva Serra. Op. cit., p. 45. [Tornar]
[143] J. H. Elliott. La revolta catalana 1598-1640, Crítica, Barcelona, 1989, p. 242. [Tornar]
[144] Joseph Font. Op. cit., pp. 18-19. [Tornar]
[145] Gaspar Sala. Op. cit., p. 84. [Tornar]
[146] Antoni Simón i Jesús Villanueva. «El cercle erudit i històric barcelonès dels anys vint i trenta del sis-cents i la revolució de 1640», Revista de Catalunya, núm. 122, octubre, 1997. [Tornar]
[147] Joan Lluís Palos. Op. cit., p. 141. [Tornar]
[148] Gaspar Sala. Secrets públichs, Eumo, Vic, 1995, p. 29. [Tornar]
[149] Ferran Soldevila. «La nostra història vista pels historiadors britànics», Revista de Catalunya, núm. 37, juliol, 1927, p. 5. [Tornar]
[150] Eva Serra. Op. cit., p. 65. [Tornar]
[151] Elliott explica el cas de Cadaqués. El 1629, en un incident menor, el duc d’Alcalá volia fer executar el batlle de Cadaqués per justícia sumaríssima. Es van al·legar, però, les constitucions de Catalunya, que emparaven la llibertat individual dels ciutadans amb un judici segons procediment, amb què s’evitava l’execució en qüestió. Les lleis de Catalunya eren molt més avançades que les castellanes. La resposta d’Alcalá fou que totes les constitucions de Catalunya s’havien de llençar al foc. [Tornar]
[152] Eva Serra. Op. cit., p. 65. [Tornar]
[153] Biblioteca de Catalunya. F. Bonsoms, núm. 11321. [Tornar]
[154] Aristarco…, p. 66. La citació original és en llatí, la traducció de la qual és deguda a Dolors Condom, a qui expresso la meva gratitud. Marrans era el nom atribuït als jueus i moros conversos que continuaven practicant la religió respectiva en la intimitat. [Tornar]
[155] Aristarco, p. 27v. [Tornar]
[156] Aristarco, p. 59v. [Tornar]
[157] Aristarco, p. 34. [Tornar]
[158] Aristarco, p. 42v. [Tornar]
[159] Francisco Elías de Tejada. Historia del pensamiento político catalán, Montejurra, 1963, p. 63. [Tornar]
[160] Aristarco, 20v i 21. [Tornar]
[161] Aristarco, p. 58 i 59. [Tornar]
[162] Aristarco, p. 56. [Tornar]
[163] Aristarco, p. 16v. [Tornar]
[164] Aristarco, p. 65 i 65v. [Tornar]
[165] Francisco de Quevedo. Escritos políticos, Toledano, López & Cª, (s. d.), p. 223. [Tornar]
[166] Juan Ors. Op. cit., p. 140. [Tornar]
[167] Aristarco, p. 20v. [Tornar]
[168] J. H. Elliott i José F. de la Peña. Op. cit., tom II, p. 251. [Tornar]
[169] J. H. Elliott i José F. de la Peña. Op. cit., p. 253. [Tornar]
[170] Xavier Torres Sans. Op. cit., p. 54. [Tornar]
[171] Antoni Simón. «Patriotisme i nacionalisme a la Catalunya moderna. Mites, tradicions i consciències col·lectives», L’Avenç, núm. 167, 1993. [Tornar]
[172] Santiago Petschen Verdaguer. Las minorías lingüísticas de Europa Occidental: 1492-1989, Eusko Legebiltzarra, Gasteiz, 1990, p. 109. [Tornar]
[173] Henry Kamen. La Inquisición española, Crítica, p. 314. Facilitat per Gerard Vergés. [Tornar]
[174] Josep M. Nadal. «El català en els segles XVI i XVII», L’Avenç, núm. 100, 1987, p. 27. [Tornar]
[175] Rafael Carrasco. Inquisición y represion sexual en Valencia, Laertes, p. 103. [Tornar]
[176] Eduardo Chamorro. La vida y época de Felipe IV, Planeta, Barcelona, 1998, p. 254. Cedit per J. M. Pascual. [Tornar]
[177] Modest Prats. Política lingüística de l’Església catalana, Eumo, Vic 1995. Ricardo García Cárcel i Helena Nicolau. «Castella contra Catalunya: la batalla lingüística al segle XVII», L’Avenç, núm. 22, 1979, p. 46. [Tornar]
[178] Gaspar Sala. Op. cit., p. 164. [Tornar]
[179] Christian Guilleré. Girona medieval. Crisi i desenvolupament (1360-1460), Diputació de Girona, 1992, p. 44. [Tornar]
[180] Fernando Sánchez Marcos. «El autogobierno perdido en 1652: el control por Madrid de la vida política de Cataluña durante el virreinato de Don Juan de Austria (1653-1656)», Pedralbes, núm. 2, 1982. [Tornar]
[181] Joaquim Albareda i Salvadó. Op. cit., pp. 38 i 48. [Tornar]
[182] Carmen Martín Gaite. El proceso de Macanaz, Anagrama, Barcelona, 1988, p. 82. [Tornar]
[183] Carmen Martín Gaite. Op. cit., p. 84. [Tornar]
[184] Novísima recopilación de las leyes de España, Madrid (s.i.), 1805, tom II. [Tornar]
[185] J. A. Maravall. Poder, honor y élites en el siglo XVII, Siglo XXI, 1979, p. 158. [Tornar]
[186] Janine Fayard. Los miembros del Consejo de Castilla (1621-1746), Siglo XXI, 1982. Vegeu també Carmen Martín Gaite. Op. cit., p. 82, en què es mostra l’opinió de Macanaz expressat el 1705, segons la qual els càrrecs es donaven a «hijos, yernos o sobrinos de ministros aunque no sepan más que la gramática». [Tornar]
[187] Antonio Domínguez Ortiz. Sociedad y estado en el siglo XVIII, Ariel, Barcelona, 1981, p. 37, fa citació de Maria Teresa Pérez Picazo, La publicística española en la Guerra de Sucesión, 1966, on diu també que «supone que cuanto más popular es un folleto más se detecta en él un sentimiento anticatalán». [Tornar]
[188] A.H.N. Consejos. Gracia y justicia, lligall 6811 (A), núm. 84. p. 208. [Tornar]
[189] A.H.N. Consejos. Gracia y justicia, lligall 6811 (A), núm. 84. p. 224v. [Tornar]
[190] A.H.N., ibídem, p. 158v. [Tornar]
[191] A.H.N., ibídem p. 138v. [Tornar]
[192] Joaquim Albareda i Salvadó. Op. cit., p. 161. [Tornar]
[193] Joan Mercader i Riba. Felip V i Catalunya, Edicions 62, Barcelona, 1968, p. 87. [Tornar]
[194] A.H.N., ibídem, p. 199. [Tornar]
[195] A.H.N., ibídem, lligall 17986. [Tornar]
[196] Joaquim Albareda i Salvadó. Op. cit., pp. 168-173. [Tornar]
[197] Claudio Sánchez Albornoz. El drama de la formación de España y los españoles, Edhasa, Barcelona, 1977, p. 114. [Tornar]
[198] A.H.N., Consejos. Gracia y justicia, pp. 144 i 202. [Tornar]
[199] A.H.N., ibídem, p. 207. [Tornar]
[200] Josep M. Torras i Ribé. Op. cit., p. 52. [Tornar]
[201] Josep M. Torras i Ribé. Op. cit., p. 57. [Tornar]
[202] Arxiu particular de Lluís Esteve i Corbera, de Santa Coloma de Farnés. [Tornar]
[203] Josep M. Torras i Ribé. Op. cit., p. 88. [Tornar]
[204] Joaquim Albareda i Salvadó. Op. cit., pròleg de Josep Fontana. [Tornar]
[205] Josep-Maria Gay Escoda. «La gènesi del Decret de Nova Planta de Catalunya», Revista Jurídica de Cataluya, núm. 1, 1982, p. 25. [Tornar]
[206] A.H.N., ibídem, p. 110. [Tornar]
[207] A.H.N., ibídem, p. 205. [Tornar]
[208] A.H.N., Consejos. Gracia y justicia, lligall 17986. [Tornar]
[209] A.C.A. Acordadas. reg. núm. 5. Citat per Jaume Carrera. Historia política de Cataluña en el siglo XIX, tom VII, Bosch, p. 23. [Tornar]
[210] Patrick Cabanel. La question nationale au XIXe siècle, La Découverte, París, 1997, p. 83. [Tornar]
[211] Novísima Compilación de las Leyes de España, tom IV, llibre VIII, Madrid (s.i.), 1805, p. 2 i següents. [Tornar]
[212] Montserrat Guibernau. Nacionalismes, Proa, 1997, p. 126. [Tornar]
[213] Joaquín Ruiz Alemán. Floridablanca. Escritos políticos, Biblioteca Murciana, 1982, p. 326. [Tornar]
[214] Josep M. Torras i Ribé. Op. cit., p. 88. [Tornar]
[215] Joan Reglà. Introducció a la història de la Corona d’Aragó, Raixa, Palma de Mallorca, 1969, p. 174. [Tornar]
[216] Josep M. Torras i Ribé. Op. cit., p. 91. [Tornar]
[217] Jaume Carrera Pujal. Op. cit., vol. VII, p. 53. [Tornar]
[218] Al tractat d’Utrech (1713), el rei catòlic (Felip V) es comprometé amb Anglaterra a l’amnistia dels catalans, la garantia de la possessió dels seus béns i a igualar-los amb els dels habitants de Castella, «que de todos los pueblos de España son los más amados del Rey Católico». [Tornar]
[219] Josep Fontana. Hacienda y estado 1823-1833, Instituto de Estudios Fiscales, Madrid, 1973, p. 15. [Tornar]
[220] Citat per J. Vicens i Vives d’Ángel Ruiz i Pablo. Historia de la Real Junta Particular de Comercio, Barcelona, 1919, p. 65. [Tornar]
[221] Antonio Domínguez Ortiz. Op. cit., p. 285. [Tornar]
[222] Josep Fontana. Op. cit., p. 35. [Tornar]
[223] Joaquín Ruiz Alemán. Op. cit., p. 227. [Tornar]
[224] Josep Fontana. Op. cit., p. 41. [Tornar]
[225] Ernest Lluch. El pensament econòmic a Catalunya, Edicions 62, Barcelona, 1973, p. 204. [Tornar]
[226] Joan Mercader i Riba. Op. cit., p. 247. [Tornar]
[227] Ernest Lluch. Op. cit., p. 205. [Tornar]
[228] Josep M. Ainaud de Lasarte. El llibre negre de Catalunya, La Campana, 1995. Vegeu també Carles Bastons i altres. Cataluña en la literatura castellana, Generalitat de Catalunya, p. 161. [Tornar]
[229] Estafeta de Londres, nota a la «Carta tercera», 1779, pp. 85 i 86. [Tornar]
[230] Pedro Franco Salazar. Restauración política, económica y militar de España, Madrid, 1812, p. 32. [Tornar]
[231] Fabià Estapé. La reforma tributaria de 1845, Instituto de Estudios Fiscales, 1971, p. 11. [Tornar]
[232] Ernest Lluch. La Catalunya vençuda del segle XVIII, Edicions 62, 1996, p. 108. [Tornar]
[233] Josep M. Delgado i Ribas. «Els catalans i el lliure comerç», dins El comerç entre Catalunya i Amèrica. Segles XVIII i XIX, L’Avenç, 1986, p. 89. [Tornar]
[234] Josep Fontana. «La fi de l’antic règim i la industrialització» dins Història de Catalunya, vol. V, Edicions 62, Barcelona, 1988, p. 136. [Tornar]
[235] Antonio Domínguez Ortiz. Sociedad y estado en el siglo XVIII, Ariel, 1981, Barcelona, p. 372. [Tornar]
[236] Francesc Tort Mitjans. El obispo de Barcelona Josep Climent. 1706-1781, Balmes, 1978, p. 195. Facilitat gentilment per Emili Giralt. [Tornar]
[237] Real Cédula de su Magestad a consulta de los señores del Consejo… para que en todo el reyno se actúe y enseñe en lengua Castellana…, Oficina de Antonio Sanz, Impresor del Rey, Madrid, 1768. [Tornar]
[238] A.H.N. Consejos. Gracia y justicia, lligall 5988, doc. 31. [Tornar]
[239] Pere Voltes Bou. «Carles III i el bandejament de la llengua catalana de la vida pública», Cuadernos de Historia Económica de Cataluña, vol. XVI, Barcelona, febrer, 1977, p. 55. [Tornar]
[240] Josep Gudiol. «Notes d’Arxiu», dins Lectura Popular, vol. XIX, núm. 231. Cedit per Narcís Garolera. [Tornar]
[241] Joan Bonet i Baltà. L’Església catalana de la Il·lustració a la Renaixença, Abadia de Montserrat, Barcelona, 1984, p. 95. [Tornar]
[242] Francesc Ferrer i Gironès. «Resistència a la substitució lingüística al Principat», dins Pep Balsalobre. La llengua catalana al segle XVIII, Quaderns Crema, Barcelona, 1995, p. 443. [Tornar]
[243] Guy Hermet. Histoire des nations et du nationalisme en Europe, Éditions du Seuil, París, 1996, p. 150. [Tornar]
[244] Guy Hermet. Op. cit., p. 158. [Tornar]
[245] Patrick Cabanel. La question nationale au XIXe siècle, La Découverte & Syros, París, 1997. [Tornar]
[246] Vicenç Pagès. Un tramvia anomenat text, Empúries, Barcelona, 1998, p. 134. [Tornar]
[247] Eric Hobsbawm. Naciones y nacionalismo desde 1780, Crítica, Barcelona, 1998, p. 100. [Tornar]
[248] J. Vicens i Vives. Op. cit., p. 165. [Tornar]
[249] Albert balcells i altres. La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia, Institut d’Estudis Catalans, 1996, p. 22. [Tornar]
[250] Josep Fontana. Història de Catalunya, dirigida per Pierre Vilar, vol. V, p. 296. [Tornar]
[251] Manel risques. El Govern Civil de Barcelona al segle XIX, Abadia de Montserrat, Barcelona, 1995. Pròleg de Borja de Riquer. [Tornar]
[252] Manuel Pugés. Cómo triunfó el proteccionismo en España, Juventud, Barcelona, 1931, p. 79. [Tornar]
[253] Manuel Pugés. Op. cit., p. 79. [Tornar]
[254] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados. Congreso de los Diputados, 27 novembre de 1851, p. 1765. [Tornar]
[255] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, 21 de juliol de 1851, p. 1124. [Tornar]
[256] Fèlix Cucurull. Op. cit., p. 152. [Tornar]
[257] El Parlamento, Madrid, 14 de juliol de 1855, núm. 240. Citat també a «Cuestiones catalanas», Cataluña en España, Impresora A. Gaspar, Barcelona, 1855, p. 8. [Tornar]
[258] Fèlix Cucurull, Op. cit., pp. 159-160. [Tornar]
[259] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, 14 de març de 1866, apèndix primer al núm. 48. [Tornar]
[260] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, 12 de maig de 1866, núm. 85, pp. 1297-1315. [Tornar]
[261] Jaume Carrera Pujal. Op. cit., tom VII, p. 231. [Tornar]
[262] Albert Balcells. Història del nacionalisme català, Generalitat de Catalunya, 1992, p. 36. [Tornar]
[263] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, 27 de maig de 1871, p. 1236. [Tornar]
[264] Manuel Pugés. Op. cit., p. 174. També és citat per Pierre Vilar. Catalunya dins l’Espanya moderna, vol. I, p. 74. [Tornar]
[265] Valentí Almirall. Escrits polítics, La Magrana, Barcelona, 1984, p. 3. [Tornar]
[266] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 86, 24 de maig de 1821. [Tornar]
[267] Pierre Vilar. Op. cit., vol. I, p. 71. [Tornar]
[268] Josep Fontana. La quiebra de la monarquía absoluta 1814-1820, Ariel, Barcelona, 1974, p. 215. [Tornar]
[269] Josep Fontana. «La fi de l’antic règim i la industrialització», dins Història de Catalunya, vol. V, Edicions 62, Barcelona, 1988, p. 302. [Tornar]
[270] Manuel Pugés. Op. cit., p. 83. [Tornar]
[271] Joan Güell i Ferrer. Comercio de Cataluña, Barcelona, 1853, p. 6. [Tornar]
[272] Joan Illas i Vidal. Cataluña en España, Barcelona, 1855, p. 14. [Tornar]
[273] Manuel Pugés. Op. cit., p. 103. [Tornar]
[274] Manuel Pugés. Op. cit., p. 104. [Tornar]
[275] Manuel Pugés. Op. cit., p. 175. [Tornar]
[276] Manuel Pugés. Op. cit., p. 200. [Tornar]
[277] Pierre Vilar. Op. cit., vol. I, p. 72. [Tornar]
[278] Josep Fontana fa notar que, si hagués estat veritat que el sistema fiscal era el culpable de l’empenta econòmica de Catalunya, Aragó, que tenia un sistema fiscal molt semblant, hauria viscut aquest mateix progrés econòmic. [Tornar]
[279] Fabià Estapé. Op. cit., p. 171. [Tornar]
[280] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, 27 de novembre de 1851, p. 1765. [Tornar]
[281] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, 3 i 20 febrer de 1866, pp. 2 i 212. [Tornar]
[282] Ernest Lluch i altres. «La balanza comercial interior de Cataluña», Información Comercial Española, Madrid, febrer, 1962, p. 291. [Tornar]
[283] Juan Güell i Ferrer. Op. cit., p. 27. [Tornar]
[284] Manel Risques. Op. cit., p. 574. [Tornar]
[285] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, 27 de maig de 1871, p. 1237. [Tornar]
[286] Pere Pascual «La Diputació i la modernització de la xarxa viària catalana 1840-1868», Història de la Diputació, vol. I, Diputació de Barcelona, 1987, p. 143. [Tornar]
[287] Manel Risques. Op. cit., p. 574[Tornar]
[288] Boletín Oficial Revolucionario de la Provincia de Barcelona, núm. 13, dissabte 10 d’octubre de 1868. [Tornar]
[289] Bernat Sureda Garcia. «Reformisme il·lustrat i educació elemental a Mallorca», L’educació a Mallorca, Editorial Moll, Palma de Mallorca 1977, p. 32. [Tornar]
[290] Boletín Oficial de la Provincia, 28 de maig de 1851, núm. 64. Cedit gentilment per Eva Serra. [Tornar]
[291] Pere Marcet i Joan Solà. Història de la lingüística catalana, vol. I, Eumo, Vic, 1998, p. 867. [Tornar]
[292] Jaume Carrera Pujal. Op. cit., vol. VIII, p. 193. [Tornar]
[293] Pere Marcet i Joan Solà. Op. cit., vol. I, p. 916. [Tornar]
[294] Boletín Oficial de la Provincia, Barcelona, 29 de gener de 1867, núm. 244. [Tornar]
[295] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, 27 de maig de 1871, p. 1239. [Tornar]
[296] La Independencia, núm. 1167, 14 de novembre de 1872, p. 6858. [Tornar]
[297] Josep Pla. Francesc Cambó, Destino, Barcelona, 1973, p. 390. [Tornar]
[298] Pierre-André Taguieff. «El nacionalismo de los nacionalistas», dins Teorías del nacionalismo, Paidós, Barcelona, 1993, p. 100. [Tornar]
[299] Eric J. Hobsbawm. L’invent de la tradició, Eumo, Barcelona, 1988. [Tornar]
[300] Valentí Almirall. Op. cit., p. 99. [Tornar]
[301] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, 2 de juny de 1888, p. 3899. [Tornar]
[302] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 131, 4 de juny de 1888, p. 3934. [Tornar]
[303] A. Cánovas del Castillo. «Estudios del reinado de Felipe IV», dins Obras, Madrid, 1888, p. 55. [Tornar]
[304] La Época, Madrid, 28 de març de 1892. [Tornar]
[305] El Globo, Madrid, 28 de març de 1892. [Tornar]
[306] El Heraldo de Madrid, «Catalanes y catalanistas», Madrid, 31 de març de 1892. [Tornar]
[307] Horst Hina. Castilla y Cataluña en el debate cultural 1714-1939, Península, Barcelona, 1986, p. 209. [Tornar]
[308] Francisco M. Tubino. Historia del renacimiento literario, contemporáneo en Cataluña, Baleares y Valencia, Imprenta M. Tello, Madrid, 1880, pp. 709-710. [Tornar]
[309] Discurso leído por Gaspar Núñez de Arce. Imprenta Sucesores de Rivadeneira, Madrid, 1886. [Tornar]
[310] La Época, núm. 12.321, Madrid, dimarts 9 de novembre de 1886. [Tornar]
[311] Diario de Barcelona, Barcelona, 16 de novembre de 1886, p. 13103. [Tornar]
[312] José del Castillo Soriano. Núñez de Arce. Apunte para su biografía, Imprenta Góngora, Madrid, 1904, p. 132. [Tornar]
[313] Horst Hina. Op. cit., pp. 479-482. [Tornar]
[314] La España Moderna, Madrid, 25 d’agost de 1887, pp. 592-615. [Tornar]
[315] El Correo Militar, «El regionalismo», Madrid, 8 de maig de 1893. [Tornar]
[316] La Época, «El regionalismo», 15 de març de 1897 i «¡A buena hora!», 16 de març de 1897. [Tornar]
[317] Pere Marcet i Joan Solà. Op. cit., pp. 1739 i 1740. [Tornar]
[318] Adolfo Pons i Umbert. «Regionalismo en Cataluña», Revista General de Legislación y Jurisprudencia, tom 100, 1902, p. 372. [Tornar]
[319] Salvador Canals. Op. cit., Madrid, 1919, p. 148. [Tornar]
[320] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 45, 1899, p. 1279-1293. [Tornar]
[321] Per a les referències de La Correspondencia Militar i El Ejército Español, han estat utilitzades les de Josep M. Solé Sabaté i Joan Villarroya Font. L’exèrcit i Catalunya 1898-1936, Llibres de l’Índex, Barcelona, 1990. [Tornar]
[322] J. Martos O’Neale, J. Amado i R. de Villebardet. El peligro nacional, apèndix, Madrid, Est. Tipográfico, 1901, p. 69. [Tornar]
[323] El Heraldo de Madrid, Madrid, 11 d’agost de 1899, núm. 3196. [Tornar]
[324] Pere Marcet i Joan Solà. Op. cit., p. 1807. [Tornar]
[325] Diario de sesiones del Senado, núm. 111, 18 de gener de 1900, p. 2042. [Tornar]
[326] Àlvar Maduell. Morgades, primera lletra pastoral del 1900, Maduixer, Barcelona, 1995, p. 5. [Tornar]
[327] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 124, 8 de febrer de 1900, p. 4242. [Tornar]
[328] Fernando Soldevilla. El año político 1900, Imprenta Enrique Rojas, Madrid, 1901, p. 66. [Tornar]
[329] Fernando Soldevilla. Op. cit., p. 158. [Tornar]
[330] Fernando Soldevilla. La opinión en Cataluña, Imprenta Enrique Rojas, Madrid, 1900, pp. 213 i s. [Tornar]
[331] José Martos O’Neale i Julio Amado y R. de Villebardet. Op. cit., pp. 183-189. [Tornar]
[332] Fernando Soldevilla. El año político 1901, Imprenta Enrique Rojas, 1902, p. 112. [Tornar]
[333] Félix de la Torre. El viaje a Cataluña de Francisco Pi y Margall y el catalanismo, Tipografía Moderna, Madrid, 1901, p. 9. [Tornar]
[334] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 32, 18 de juliol de 1901, p. 729. [Tornar]
[335] La justificació de Lerroux que no tenia res a veure amb el govern no s’explicaria si es tingués coneixença que Segismundo Moret el va enviar a Barcelona per apartar les masses obreres del catalanisme polític. L’Estat espanyol va lluitar contra el catalanisme amb els fons reservats. El socialista Indalecio Prieto en les seves memòries explica que va conèixer Leopoldo Romeo, director de La Correspondencia de España, que el va informar de les relacions entre Lerroux i Segismundo Moret, perquè Romeo els havia fet de mitjancer. [Tornar]
[336] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 63, 18 de novembre de 1901, p. 1573. [Tornar]
[337] La lectura, any II, tom I, Madrid, 1902, pp. 1-10. [Tornar]
[338] Els «sants innocents» és l’epítet emprat per Valentí Almirall des del Diari Català per referir-se als qui dirigien el diari La Renaixensa, aparegut el 1881. [Tornar]
[339] La lectura, any II, tom I, Madrid, 1902, p. 79. [Tornar]
[340] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 35, 27 de novembre de 1905, p. 816. [Tornar]
[341] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 37, 29 de novembre de 1905, p. 877. [Tornar]
[342] Adhesiones recibidas de los prelados del Principado de Cataluña a la solicitud a las Cortes…, Imprenta Barcelonesa, Barcelona, 1885, p. 7. [Tornar]
[343] Diario de sesiones del Senado, núm. 67, 20 de febrer de 1885, p. 1264. [Tornar]
[344] Diario de sesiones del Senado, núm. 69, 23 de febrer de 1885, p. 1320. [Tornar]
[345] Col·lecció dels discursos en defensa de la legislació civil catalana, Imprenta Barcelonesa, 1891, p. 26. [Tornar]
[346] Col·lecció dels discursos… op. cit., p. 251. [Tornar]
[347] Valentí Almirall. Op. cit., p. 100. [Tornar]
[348] Joan Reglà. Historia de Cataluña, Alianza Editorial, Madrid, 1983, p. 181. Vegeu també Carles Bastons i altres. Op. cit., p. 196. [Tornar]
[349] Manuel Marinel·lo. La verdad del catalanismo, Tipografía Felipe Fiol, Barcelona, 1901, p. 101. [Tornar]
[350] Ferran Alsina. Criteri econòmich general catalanista, Impremta La Renaixensa, Barcelona, 1893, p. 50. Manuel Marinel·lo. Op. cit., Barcelona, 1901, pp. 102-103. Francesc Artal. «Vers una política econòmica nacionalista burgesa», dins Economia crítica, Edicions 62, Barcelona, 1973, p. 283. [Tornar]
[351] La question catalane. L’Espagne et la Catalogne, Imprimerie Dumolin, París, 1898, p. 8. [Tornar]
[352] Guillem Graell. La cuestión catalana, López Robert, 1902, p. 42. [Tornar]
[353] Guillem Graell. Op. cit., p. 48. [Tornar]
[354] Josep Termes. Història de Catalunya, dirigida per Pierre Vilar, vol. VI, Edicions 62, Barcelona, p. 170. [Tornar]
[355] El Imparcial, «El obispo discutido», 20 de gener de 1900. [Tornar]
[356] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 135, 21 de febrer de 1900, p. 4683. [Tornar]
[357] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 136, 22 de febrer de 1900, p. 4725. [Tornar]
[358] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 146, 9 de març de 1900, p. 5117. [Tornar]
[359] Fernando Soldevilla. El año político 1900, p. 79. [Tornar]
[360] Manuel Marinel·lo. Op. cit., pp. 106-107. [Tornar]
[361] La Correspondencia Militar, 14 d’octubre de 1899. [Tornar]
[362] El Imparcial, «Incomprensible», 7 d’abril de 1900. [Tornar]
[363] El Imparcial, «Perturbación de espíritu», 8 de maig de 1900. [Tornar]
[364] El Imparcial, «Explotados y escarnecidos», 8 maig 1901. [Tornar]
[365] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 24, 9 de juliol de 1901, p. 436. [Tornar]
[366] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 33, 19 de juliol de 1901, p. 751. [Tornar]
[367] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 69, 26 de novembre de 1901, p. 1819. [Tornar]
[368] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 70, 26 de novembre de 1901, p. 1868. [Tornar]
[369] Ricardo Robledo Hernández. «L’actitud castellana enfront del catalanisme», Recerques, núm. 5, 1975, p. 261. [Tornar]
[370] La Lectura, any II, tom I, Madrid, 1902, p. 10. [Tornar]
[371] La Correspondencia Militar, 12 de setembre de 1905. [Tornar]
[372] La Correspondencia Militar, 19 de setembre de 1905. [Tornar]
[373] El Ejército Español, 30 de novembre de 1905. [Tornar]
[374] La Correspondencia Militar, 3 d’octubre de 1905. [Tornar]
[375] Guillem Graell. Op. cit… p. 86. [Tornar]
[376] Francisco M. Tubino. Op. cit., p. 78. [Tornar]
[377] Francisco M. Tubino. Op. cit., p. 712. [Tornar]
[378] Francisco M. Tubino. Op. cit., p. 718. [Tornar]
[379] Joan Reglà. Historia de Cataluña, Alianza, Madrid, 1983, p. 180. [Tornar]
[380] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 37, 15 de juliol de 1899, p. 964. [Tornar]
[381] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 37, 15 de juliol de 1899, p. 967. [Tornar]
[382] Fernando Soldevilla. El año político 1895, Imprenta Enrique Rojas, Madrid, 1896, p. 448. [Tornar]
[383] Fernando Soldevilla. La opinión en Cataluña, Imprenta Enrique Rojas, Madrid, 1900, p. 168. [Tornar]
[384] Pere Marcet i Joan Solà. Op. cit., vol II, p. 1717. El Imparcial, «Una de cal y una de arena», 16 de setembre de 1896. [Tornar]
[385] Diario de sesiones del Senado, núm. 118, 1900, p. 2209. [Tornar]
[386] Diario de sesiones del Senado, núm. 115, 1900, p. 2130. [Tornar]
[387] Diario de sesiones del Senado, núm. 111, 1900, p. 2046. [Tornar]
[388] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 109, 1900, p. 3645. [Tornar]
[389] Diario de sesiones del Senado, núm. 111, 1900, p. 2045. [Tornar]
[390] Fernando Soldevilla. El año político 1900, Imprenta Enrique Rojas, Madrid 1901, p. 28. [Tornar]
[391] El Imparcial, «El obispo discutido», 20 de gener de 1900. [Tornar]
[392] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 125, 9 de febrer de 1900, p. 4285. [Tornar]
[393] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 125, 9 de febrer de 1900, p. 4645. [Tornar]
[394] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 24, 9 de juliol de 1901, p. 446. [Tornar]
[395] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 33, 19 de juliol de 1901, p. 752. [Tornar]
[396] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 65, 20 de novembre de 1900, p. 1680. [Tornar]
[397] Fernando Soldevilla. El año político de 1902, Imprenta Enrique Rojas, Madrid, 1903, p. 417. [Tornar]
[398] Diario de sesiones del Congreso de les Diputados, núm. 55, 1902, p. 1403. [Tornar]
[399] Ricard Albert i Joan Gassiot (Parlaments a les Corts Catalanes, Barcino, 1928) asseguren que l’oratòria política en català segurament fou de les primeres mostres a Europa d’ús d’una llengua vulgar en l’àmbit parlamentari. Germà Colon (El español y el catalán, juntos y en contraste, Ariel, 1989) també sosté que el català es va utilitzar de seguida en la diplomàcia i com a llengua habitual a la cúria reial. [Tornar]
[400] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 41, 7 de juliol de 1903, p. 838. [Tornar]
[401] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 36, 28 de novembre de 1905, p. 869. [Tornar]
[402] Guy Hermet. Histoire des nations et du nationalisme en Europe, Éditions du Seuil, París, 1996, p. 165. [Tornar]
[403] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 28, 1916, p. 587. [Tornar]
[404] Archivo de la Presidencia del Gobierno. Madrid. Inventario Topográfico «Autonomía y Mancomunidad Catalana», lligall 1, full 25. [Tornar]
[405] El Ejército Español, 1 de març de 1906. [Tornar]
[406] La Correspondencia Militar, 11 de novembre de 1907. [Tornar]
[407] Julio Milego. El problema catalán, Biblioteca Nueva, Madrid, 1916, p. 15. [Tornar]
[408] Benito Mariano Andrade. Castilla ante el separatismo catalán, Editorial Reus, Madrid, 1921, p. 31. [Tornar]
[409] Magdaleno de Castro y Hernández. Nacionalismo, humanismo y civilización, Madrid, 1922, p. 345. [Tornar]
[410] José Ortega y Gasset. España invertebrada, Revista de Occidente, 8a ed., Madrid, 1952, p. 29. [Tornar]
[411] José Ortega y Gasset. Op. cit., p. 26. [Tornar]
[412] Salvador de Madariaga. El Sol, 9 de gener de 1923. [Tornar]
[413] Salvador de Madariaga. El Sol, 1 de febrer de 1923. [Tornar]
[414] Salvador Canals. «La nacionalidad catalana», La Época, 19 de desembre de 1918. [Tornar]
[415] El Ejército Español, 20 d’abril de 1907. [Tornar]
[416] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 86. [Tornar]
[417] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 87, p. 2300. [Tornar]
[418] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 87, p. 2307. [Tornar]
[419] Antonio Royo Villanova. El problema catalán, Madrid, 1908, p. 266. [Tornar]
[420] Albert Balcells i altres. Op. cit., p. 63. [Tornar]
[421] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 150, 1912, p. 4290. [Tornar]
[422] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, p. 4302. [Tornar]
[423] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, p. 4320. [Tornar]
[424] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, p. 4335. [Tornar]
[425] Gabriel Maura i Gamazo. «El error del catalanismo», La Raza, 7 d’agost de 1915. [Tornar]
[426] Gabriel Maura i Gamazo. «La situación del catalanismo en la política española», La Raza, 25 de setembre de 1915. [Tornar]
[427] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 29, 1916, p. 606. [Tornar]
[428] Les Annales des Nationalités. Butlletin de l’Union des Nationalités, Lausana, 1917, núm. 1-2. Tanmateix Julián Besteiro el 1918 va parlar a favor del projecte d’Estatut d’Autonomia. [Tornar]
[429] Archivo de la Presidencia del Gobierno. Inventario Topográfico «Autonomía y Mancomunidad Catalana», lligall 1. [Tornar]
[430] Carles Bastons i altres. Op. cit., p. 218. [Tornar]
[431] Horst Hina. Op. cit., pp. 324 i s. [Tornar]
[432] Horst Hina. Op. cit., p. 329. [Tornar]
[433] Jaume Medina. Op. cit., p. 79. [Tornar]
[434] Narcís Feliu de la Peña. Fénix de Cataluña, Impremta Rafael Figueró, 1683, p. 109. [Tornar]
[435] Constitucions, capítols i actes de Cort, Estampa Rafael Figueró, 1702, p. 66. [Tornar]
[436] Constitucions, capítols i actes de Cort, Estampa Rafael Figueró, 1706, p. 124. [Tornar]
[437] F. Rahola i Tremols. «Comerç i indústria de Catalunya», dins Geografia general de Catalunya, dirigida per Francesc Carreras Candi, (s.d.) p. 345. [Tornar]
[438] A. Colomines. El catalanisme i l’Estat, p. 221. [Tornar]
[439] Fernando Soldevilla. El año político de 1903, Imprenta Enrique Rojas, Madrid, 1904, p. 51. [Tornar]
[440] Ricardo Robledo Hernández. «L’actitud castellana enfront del catalanisme», Recerques, núm. 5, 1975, p. 262. [Tornar]
[441] Roberto Robledo Hernández. Op. cit., p. 262. [Tornar]
[442] A. Colomines. Op. cit., p. 252. [Tornar]
[443] Fernando Soldevilla. El año político 1915, Imprenta Enrique Rojas, Madrid, 1916, p. 17. [Tornar]
[444] Fernando Soldevilla. Op. cit., p. 216. [Tornar]
[445] Fernando Soldevilla. Op. cit., p. 47. [Tornar]
[446] El Imparcial. «Razones y no paparruchas», 8 d’octubre de 1915. [Tornar]
[447] Vegeu aquesta història en el discurs del diputat Ventosa. Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 30, 1916, p. 631. [Tornar]
[448] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 87, 7 de novembre de 1907, pp. 2299 i 2304. [Tornar]
[449] Roberto Robledo Hernández. El Adelanto, 26 d’abril de 1906. [Tornar]
[450] Fernando Soldevilla. El año político 1912, Imprenta Enrique Rojas, Madrid, 1913, pp. 368. [Tornar]
[451] Albert Balcells i altres. Op. cit., p. 321. [Tornar]
[452] El Imparcial. «El negocio… es el negocio. Parasitismo financiero», 29 de setembre de 1915. [Tornar]
[453] Fernando Soldevilla. El año político 1915, Imprenta Enrique Rojas, Madrid, 1916, p. 467. [Tornar]
[454] A. Rovira i Virgili. La Campana de Gràcia, 24 de gener de 1915. [Tornar]
[455] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 25, 1916, p. 508. [Tornar]
[456] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 26, 1916, p. 534. [Tornar]
[457] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 27, 1916, p. 558. [Tornar]
[458] Fernando Soldevilla. El año político 1918, Imprenta Julio Cosano, Madrid, 1919, p. 387. [Tornar]
[459] Benito Mariano Andrade. Castilla ante el separatismo catalán, Editorial Reus, Madrid, 1921, p. 115. [Tornar]
[460] Fernando Soldevilla. El año político 1918, Imprenta Julio Cosano, Madrid, 1919, p. 418. [Tornar]
[461] Antonio Zozaya. «Autonomía para todos. La España nueva», El Liberal, 8 de desembre de 1918. [Tornar]
[462] Benito Mariano Andrade. Op. cit., pp. 27-28. [Tornar]
[463] La Publicidad, 2 de gener de 1922. [Tornar]
[464] Antoni Rovira i Virgili. Catalunya i Espanya, La Magrana, Barcelona, 1988, p. 385. [Tornar]
[465] Josep Maria Ainaud de Lasarte. El llibre negre de Catalunya, La Campana, Barcelona, 1995, p. 44. [Tornar]
[466] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 69, 22 de gener de 1906, p. 2045. [Tornar]
[467] La Correspondencia Militar, 22 de maig de 1907. [Tornar]
[468] Antonio Cortón. Op. cit., p. 20. [Tornar]
[469] Antonio Cortón. Op. cit., p. 69. [Tornar]
[470] Horst Hina. Op. cit., p. 285 i s. [Tornar]
[471] Antonio Royo Villanova. El problema catalán, Madrid, 1908, p. 156. [Tornar]
[472] Antoni Rovira i Virgili. Op. cit., pp. 15 i s. [Tornar]
[473] Diario de sesiones del Senado, núm. 16, 1915, p. 252. [Tornar]
[474] Vegeu les diferències sobre el telegrama a Fernando Soldevilla. El año político 1916, Imprenta Enrique Rojas, Madrid, 1917, p. 32; i Alexandre Galí. Op. cit., p. 33. [Tornar]
[475] Diario de sesiones del Senado, núm. 15, 1916, p. 137. [Tornar]
[476] Diario de sesiones del Senado, núm. 17, 1916, p. 177. [Tornar]
[477] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 23, 1916, p. 466. [Tornar]
[478] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 27, 1916, p. 552. [Tornar]
[479] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 28, 1916, p. 590. [Tornar]
[480] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 29, 1916, p. 607. [Tornar]
[481] Fernando Soldevilla. El año político 1916, Imprenta Julio Cosano, Madrid, 1917, p. 276. [Tornar]
[482] Archivo de la Presidencia del Gobierno. Inventario Topográfico. «Autonomía y Mancomunidad Catalana», A11, núm. 9, lligall 1, full 25. [Tornar]
[483] Homenatge a Carles M. Espinalt, 1997, p. 172. [Tornar]
[484] Jaume Medina. Op. cit., 138. [Tornar]
[485] Fernando Soldevilla. El año político 1918, Imprenta Julio Cosano, Madrid, 1919, p. 384[Tornar]
[486] Antoni Rovira i Virgili. Op. cit., p. 49. [Tornar]
[487] Salvador Canals. «La nacionalidad catalana», La Época, 19 de desembre de 1918. [Tornar]
[488] Jaume Medina. Op. cit., p. 145. [Tornar]
[489] Benito Mariano Andrade. Op. cit., p. 25. [Tornar]
[490] Diario de sesiones del Senado, núm. 9, 17 de març de 1922, p. 95. [Tornar]
[491] Jaume Medina. Op. cit., p. 153. [Tornar]
[492] Salvador de Madariaga. El Sol, 1 de febrer de 1923. [Tornar]
[493] Claudio Sánchez Albornoz. Op. cit., p. 115. [Tornar]
[494] Luis Araquistain. España en el crisol. Un Estado que se disuelve y un pueblo que renace, Minerva, Barcelona, (s. d.), p. 119. [Tornar]
[495] Carles Cardó. Les dues tradicions, Claret, Barcelona, 1977, p. 160. [Tornar]
[496] Ministerio de Asuntos Exteriores. Archivo General y Biblioteca. Clero. Ministerios. Trabajo. [Tornar]
[497] Ministerio de Asuntos Exteriores. Archivo General y Biblioteca. Fondo Histórico, lligall 2824. [Tornar]
[498] Ramon Muntanyola. Vidal i Barraquer, cardenal de la pau, Estela, Barcelona, 1970, p. 261 i s. Aquests fets van tenir un fort ressò internacional; vegeu Le Siècle XX (20-3-1928), Manchester Guardian (18-4-1928), L’Italie (17-1-1929), Journal de Genève (19-1-1929) i L’Independence Belge (14-2-1929). [Tornar]
[499] Journal de Genève, «Le Saint-Siège contre le catalanisme», 19 de gener de 1929. [Tornar]
[500] Josep Pla. Op. cit., p. 588. [Tornar]
[501] Journal de Genève, «Le Saint-Siège contre le catalanisme», 19 de gener de 1929. [Tornar]
[502] Carles Pi i Sunyer. L’aptitud econòmica de Catalunya, La Magrana, Barcelona, 1983, p. 318. [Tornar]
[503] Jaume Alzina. L’economia de la Catalunya autònoma, Tipografia Emporium, 1933, p. 78. [Tornar]
[504] Francisco Seminario. El problema catalán, Imprenta Muñoz-Baroja, 1930, p. 48. [Tornar]
[505] Jaume Medina. Op. cit., p. 157. [Tornar]
[506] Josep M. Roig i Rosich. La Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya. Un assaig de repressió cultural, Abadia de Montserrat, Barcelona, 1992, p. 80. [Tornar]
[507] El Magisterio Gerundense, Girona, núm. 797, 27 de novembre de 1924, p. 7. [Tornar]
[508] Reial Ordre del 13 d’octubre de 1925. Publicada el dia 14. [Tornar]
[509] El Magisterio Gerundense, Girona, núm. 808, 12 de febrer de 1925, p. 3. [Tornar]
[510] Arxiu de l’autor; document facilitat per Ramon Alberch. [Tornar]
[511] Josep M. Roig i Rosich. Op. cit., p. 37. [Tornar]
[512] Francisco Seminario. Op. cit., p. 2. [Tornar]
[513] ABC, «La cultura catalana», 23 desembre de 1927. [Tornar]
[514] La Gaceta Literaria, «Cataluña ante España», Madrid, 1930. [Tornar]
[515] Carles Cardó. Op. cit., p. 160. [Tornar]
[516] Josep M. Tarragona, Gaudí, biografia de l’artista, Proa, Barcelona, 1999, p. 190. [Tornar]
[517] La Conquista del Estado, núm. 13, 6 de juny de 1931. [Tornar]
[518] Onésimo Redondo. Caudillo de Castilla, Editorial Libertad, Valladolid, 1937, p. 30. [Tornar]
[519] Manuel Martínez Aguiar. «¿A dónde va el Estado español? Rebelión socialista y separatista de 1934», Las Finanzas, Madrid, 1935, p. 209. [Tornar]
[520] La Conquista del Estado, núm. 20, 3 d’octubre de 1931. [Tornar]
[521] Onésimo Redondo. Op. cit., p. 20-21. [Tornar]
[522] Host Hina. Op. cit., p. 396. [Tornar]
[523] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 165, 13 de maig de 1932, p. 5575. [Tornar]
[524] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 165, 13 de maig de 1932, p. 5576. [Tornar]
[525] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 176, 2 de juny de 1932, p. 5971. [Tornar]
[526] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 173, 27 de maig de 1932, p. 5876. [Tornar]
[527] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 188, 23 de juny de 1932, p. 6417. [Tornar]
[528] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 209, 29 de juliol de 1932, p. 7507. [Tornar]
[529] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 209, 29 de juliol de 1932, p. 7517. [Tornar]
[530] La Publicitat, «De Núñez de Arce a Unamuno», 1 d’octubre de 1931. [Tornar]
[531] Julio Ruiz de Alda. Obra Completa, Ediciones Falange Española, 1939, p. 48. [Tornar]
[532] Julio Ruiz de Alda. Op. cit., p. 250. [Tornar]
[533] F.E., núm. 1, 7 de desembre de 1933. [Tornar]
[534] F.E., núm. 13, 5 de juliol de 1934. [Tornar]
[535] F.E., núm. 15, 19 de juliol de 1934. [Tornar]
[536] Gaziel. Meditacions en el desert, La Magrana, Barcelona, 1999, p. 170. [Tornar]
[537] Onésimo Redondo. Op. cit., pp. 185 i 214. [Tornar]
[538] Josep Benet. Intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, Abadia de Montserrat, 1995, p. 92. [Tornar]
[539] Antoni Ruiz Vilaplana. Op. cit., p. 12. [Tornar]
[540] Acabada la guerra, Galeazzo Ciano, el 10 juliol 1939, va venir de visita a Barcelona amb el creuer Eugenio di Savoia. Per no trepitjar el terra, les autoritats franquistes li desplegaren les catifes del Parlament de Catalunya com a acte simbòlic de sotmetiment dels catalans. La majoria de les catifes es malmenaren i posteriorment no se’n va saber res més. [Tornar]
[541] Josep Benet. Op. cit., p. 259. [Tornar]
[542] Josep Benet. Op. cit., p. 129. [Tornar]
[543] Serra d’Or. «Catalunya des de Castella», febrer, 1970, p. 24. [Tornar]
[544] Carles M. Espinalt. Obra escrita, El Llamp, Barcelona, 1987, p. 558 i Josep Sort i Jané. O nacionalismo español, Laiovento, Santiago de Compostel·la, 1997, p. 78. [Tornar]
[545] Carles M. Espinalt. Op. cit., p. 562. [Tornar]
[546] Lluís Companys, trajectòria d’un president, cedit per Miquel Fraire i Gerard Pla. Vegeu també Josep Sort i Jané. Op. cit., p. 86. [Tornar]
[547] Carles Pi i Sunyer. El comerç de Catalunya amb la resta d’Espanya, Pòrtic, Barcelona, 1974, p. 117. [Tornar]
[548] Manuel Martínez Aguiar. Op. cit., p. 204. [Tornar]
[549] Historia de Castilla León, Editorial Ámbito, El siglo XX, Tiempo de Reto y Esperanza, p. 139. [Tornar]
[550] J. P. Fàbregas. Les possibilitats econòmiques d’una Catalunya independent, 1932, pp. 5 i 6. Vegeu també Frederic Ribas. L’autodeterminació en el pensament econòmic català, Rafael Dalmau editor, Barcelona. [Tornar]
[551] Por la unidad de España, El Financiero, Madrid, 1932, p. 20. [Tornar]
[552] Op. cit., p. 56. [Tornar]
[553] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 165, 13 de maig de 1932, p. 5581. [Tornar]
[554] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 165, 13 de maig de 1932, p. 5581. [Tornar]
[555] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 176, 2 de juny de 1932, p. 5994. [Tornar]
[556] Manuel Azaña. Diarios 1932-1933. Los cuadernos robados, Crítica, Barcelona, 1997, p. 47. [Tornar]
[557] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 207, 27 de juliol de 1932, p. 7397. [Tornar]
[558] ABC. «Los presupuestos y las Universidades», 8 de març de 1935. [Tornar]
[559] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 188, 23 de juny de 1932, p. 6401. [Tornar]
[560] Carles Cardó. Op. cit., p. 186. [Tornar]
[561] Enric Jardí. «Antonio Machado i Catalunya», Avui, 4 de març de 1989, p. 13. [Tornar]
[562] Onésimo Redondo. Op, cit., p. 105 i seg. [Tornar]
[563] Onesimo Redondo. Op, cit., p. 150. [Tornar]
[564] Francisco de Cossío. Hacia una nueva España, Editorial Castilla, Valladolid, 1937, p. 121. [Tornar]
[565] Josep Benet. Op. cit., p. 119. [Tornar]
[566] Rafael L. Ninyoles. Mare Espanya, Tàndem, València, 1997, p. 182. [Tornar]
[567] Josep Benet. Op. cit., p. 191. [Tornar]
[568] Manuel Martínez Aguiar. Op. cit., p. 208. [Tornar]
[569] La Conquista del Estado, núm 20, 3 d’octubre de 1931. [Tornar]
[570] Salvador de Madariaga. España. Ensayo de historia contemporánea, Hermes, México, Buenos Aires, sisena edició, 1955, p. 247. [Tornar]
[571] Salvador de Madariaga. Op. cit., 1955, p. 477. [Tornar]
[572] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 173, 27 de maig de 1932, p. 5872. [Tornar]
[573] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 184, 16 de juny de 1932, p. 6269. [Tornar]
[574] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 184, 16 de juny de 1932, p. 6274. [Tornar]
[575] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 184, 16 de juny de 1932, p. 6279. [Tornar]
[576] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 184, 16 de juny de 1932, p. 6283. [Tornar]
[577] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 210, 2 d’agost de 1932, p. 7550. [Tornar]
[578] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 188, 23 de juny de 1932, p. 6414. [Tornar]
[579] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 188, 23 de juny de 1932, p. 6419. [Tornar]
[580] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 207, 27 de juliol 1932, p. 7387. [Tornar]
[581] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 207, 27 de juliol de 1932, p. 7392. [Tornar]
[582] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 207, p. 7381. [Tornar]
[583] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 207, 27 de juliol de 1932, p. 7395, 7396 i 7508. [Tornar]
[584] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 209, 29 de juliol de 1932, p. 7505. [Tornar]
[585] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 209, 29 juliol de 1932, p. 7511. [Tornar]
[586] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 210, 2 d’agost de 1932, p. 7551. [Tornar]
[587] Diario de sesiones de las Cortes Constituyentes, núm. 210, 2 d’agost de 1932, p. 7560. [Tornar]
[588] «Relaciones de las culturas castellana y catalana», Sitges 1981, Generalitat de Catalunya, 1983, p. 38. [Tornar]
[589] Antonio Ruiz Vilaplana. Op. cit., p. 14. [Tornar]
[590] J. M. Fontana. Los catalanes en la guerra de España. Samarán, Madrid, 1951, p. 301. [Tornar]
[591] Serra d’Or. «Catalunya des de Castella», febrer, 1970, p. 23. [Tornar]
[592] Arxiu de l’autor. [Tornar]
[593] Josep Benet. Op. cit., p. 184. [Tornar]
[594] Josep Maria Ainaud de Lasarte. Op. cit., p. 74. [Tornar]
[595] «El problema del idioma, la política cultural del régimen y las peculiaridades de la vida universitaria, intelectual y artística de Cataluña», Biblioteca del Parlament de Catalunya, Fons Fornas, p. 7. Es creu que aquesta ponència fou redactada per Martí de Riquer[Tornar]
[596] Josep Benet. Op. cit., p. 191. [Tornar]
[597] Josep Benet. Op. cit., p. 222. [Tornar]
[598] Ernesto Giménez Caballero. «Ante la tumba del catalanismo», Vértice, 1942. [Tornar]
[599] Josep Benet. Op. cit., p. 254. [Tornar]
[600] Els catalans es quedaren sols. L’escrit signat per Menéndez Pidal de 1962 no comprometia pràcticament a res. I cal recordar que la resistència de Menéndez Pidal a signar l’escrit es devia a una qüestió de pressupost, ja que es preguntava «¿Quién pagará todo esto?», referint-se a qui hauria de sufragar l’ensenyament del català a l’escola. [Tornar]
[601] Josep Benet. Combat per una Catalunya autònoma, Bruguera, Barcelona, 1979, p. 133. [Tornar]
[602] Juan Luís Cebrián. «Cataluña vista desde el resto de España», El País, 8 de gener de 1984, p. 12. [Tornar]
[603] Assemblea Democràtica de Catalunya. Per a l’ús oficial de la llengua catalana, 1974. [Tornar]
[604] Sesiones plenarias del Consejo Nacional del Movimiento, febrer, 1971, pp. 23 i s. [Tornar]
[605] Sesiones plenarias del Consejo Nacional del Movimiento, febrer, 1971, p. 158. [Tornar]
[606] Decret del 23 de maig de 1947. [Tornar]
[607] Ramon Trias Fargas. «Las relaciones económicas de Cataluña con el resto de España», Información Comercial Española, febrer, 1962, p. 288. [Tornar]
[608] Dionisio Ridruejo. Escrito en España, Losada, Buenos Aires, 1962, p. 183. [Tornar]
[609] Manuel Ortínez. Una vida entre burgesos, Edicions 62, Barcelona, 1993, p. 57. [Tornar]
[610] José M. Marcet. Op. cit., p. 190. [Tornar]
[611] Emili Gasch i J. Ros Hombravella. «Relaciones económicas de Cataluña con el exterior», dins La economía de Cataluña hoy, Banc de Bilbao, 1974. [Tornar]
[612] Claudio Sánchez Albornoz. Op. cit., p. 116. [Tornar]
[613] Antoni Castells i Martí Parellada. Els fluxos econòmics de Catalunya amb la resta d’Espanya i la resta del món. Balança de pagaments de Catalunya 1975, IEC, Barcelona, 1983. [Tornar]
[614] Josep Benet. Op. cit., p. 233 i s. [Tornar]
[615] Boletín Oficial de la Provincia, núm. 1, 4 de febrer de 1939, p. 1. [Tornar]
[616] Josep Benet. Op. cit., p. 405. [Tornar]
[617] A. J. Soberanas. «Repressió lingüística a l’Església a la immediata postguerra. 1939-1940», dins Actes del Setè Col·loqui Internacional sobre la Llengua i Literatura Catalanes. 1985, Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 711. [Tornar]
[618] A. J. Soberanas. Op. cit., p. 719. El mateix Soberanas reprodueix una entrevista a Serrano Suñer en què ell mateix es qualifica de moderat com a membre del govern franquista, en el qual «s’imposava una intolerància lamentable». [Tornar]
[619] La Vanguardia Española, 8 d’agost de 1939. [Tornar]
[620] José María de Pemán, «Un vaso de agua clara», ABC, Madrid, 19 d’abril de 1970. [Tornar]
[621] Dionisio Ridruejo. Op. cit., p. 183. [Tornar]
[622] José M. Marcet. Op. cit., p. 135. [Tornar]
[623] Josep M. Solé i Joan Villarroya. El catalán, una lengua asediada, Columna, Barcelona, 1995, p. 202. [Tornar]
[624] Santiago Perinat. «Mi contramanifiesto», El Periódico, 11 d’octubre de 1981, p. 6. [Tornar]
[625] Ernesto Giménez Caballero. Genio de España, 1939, p. 226. [Tornar]
[626] Josep Trueta. Fragments d’una vida. Memòries, Edicions 62, Barcelona, 1978, p. 296. [Tornar]
[627] «Relaciones de las culturas castellana y catalana», Generalitat de Catalunya, 1983, p. 78. [Tornar]
[628] «El problema del idioma, la política cultural y las peculiaridades de la vida universitaria, intelectual y artística de Cataluña», Biblioteca del Parlament de Catalunya. Fons Fornas. [Tornar]
[629] «El problema…», p. 1. [Tornar]
[630] Sergio Vilar. Cataluña en España, 1968, p. 81. [Tornar]
[631] Manuel Ibáñez Escofet. La memòria és un gran cementiri, Edicions 62, Barcelona, 1990, p. 267. [Tornar]
[632] Enric Larreula. Les revistes infantils catalanes de 1939 ençà, Edicions 62, Barcelona, 1985, p. 151. [Tornar]
[633] Josep M. Ainaud de Lasarte. Op. cit., p. 98. [Tornar]
[634] J. Castellà i Gassol. Los papeles del No al catalán, Dirosa, 1975, p. 23. [Tornar]
[635] José Luis Cano «Los Cuadernos de Velintonia», El País, 4 de març de 1985, p. 11. [Tornar]
[636] Ínsula, núm. 95, Madrid, 15 de novembre de 1956. [Tornar]
[637] Julián Marías. Consideración de Cataluña, Aymà, Barcelona, 1966, p. 53. [Tornar]
[638] Sesiones plenarias del Consejo Nacional del Movimiento, 17, 18, 19 i 23 de febrer de 1971, p. 34. [Tornar]
[639] Baltasar Porcel. Debat català, Selecta, Barcelona, 1973, p. 45. [Tornar]
[640] Baltasar Porcel. Op. cit., p. 70. [Tornar]
[641] Morton H. Halperin i altres. L’autodeterminació en el nou ordre mundial, Òmnium Cultural, Barcelona, 1995. [Tornar]
[642] Diario de sesiones del Senado, núm. 45, 6 d’octubre de 1987, p. 1712. [Tornar]
[643] Avui, 6 d’abril de 1990, p. 24. [Tornar]
[644] Jorge de Esteban. «El malentendido de la nación», El Mundo, 23 de març de 1999. [Tornar]
[645] Secretaría de Estado para la Seguridad. Dirección de la Seguridad del Estado. (Reservado). 20 d’abril de 1988. Arxiu de l’autor. [Tornar]
[646] El País, 2 de novembre de 1994, p. 36. [Tornar]
[647] Manuel García Ferrando. Regionalismo y autonomía en España. 1976-1979, Centro de Investigaciones Sociológicas, Madrid, 1982. [Tornar]
[648] Rafael L. Ninyoles. Op. cit., p. 178. [Tornar]
[649] Nación Andaluza. Revista para el debate, núm. 4, 1985. [Tornar]
[650] La Vanguardia, 2 de juny de 1987, p. 31. [Tornar]
[651] ABC, 28 de maig de 1987. [Tornar]
[652] El País, «El problema catalán», 10 de març de 1992. [Tornar]
[653] El País, «España y el uso del pasado», 3 d’agost de 1992. [Tornar]
[654] El País, 27 de maig de 1994, p. 17. [Tornar]
[655] El Periódico, «El Periódico de la Semana», 12-18 de setembre 1994, p. 5. [Tornar]
[656] El País, 20 de setembre de 1994, p. 17. [Tornar]
[657] El País, 10 de març de 1996. [Tornar]
[658] Màrius Carol. Catalans o polacos, Beta editorial, Barcelona, 1996, p. 48. [Tornar]
[659] Temas para el Debate, núm. 1, desembre, 1994. [Tornar]
[660] José Ignacio Wert. «Catalunya, Espanya: mirades i desencontres», dins Catalunya-España, Planeta, Barcelona, 1998, p. 319. [Tornar]
[661] José Ignacio Wert. Op. cit., p. 336. [Tornar]
[662] El País, 8 de gener de 1984, p. 12. [Tornar]
[663] Avui, «Paraules més perilloses que les bombes», 30 de juliol de 1992, p. 5. [Tornar]
[664] Transcripció de J. M. Pascual. «L’infern són els altres», El Punt, 11 d’agost de 1992. [Tornar]
[665] César Alonso de los Ríos. Si España cae… Espasa Calpe, Barcelona, 1994, p. 9. [Tornar]
[666] Temas para el Debate, núm. 1, desembre, 1994, p. 31. [Tornar]
[667] El País, 10 d’abril de 1995, p. 27. [Tornar]
[668] Xavier Tusell. Catalunya i la identitat històrica d’Espanya, Planeta, Barcelona, 1998, p. 297. [Tornar]
[669] Juan Luis Cebrián. «La relaciones históricas, culturales y políticas», dins Catalunya-Espanya, Fundació Ramon Trias Fargas, Columna, Barcelona, 1998, p. 72. [Tornar]
[670] Situación. Revista de Economía del Banco de Bilbao, núm. 1981/3, p. 21. [Tornar]
[671] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 104, 5 de juliol de 1978, p. 3848. [Tornar]
[672] El Punt i La Vanguardia, 9 de maig de 1991. [Tornar]
[673] El País, 8 de gener de 1984, p. 12. [Tornar]
[674] Antoni Castells. «Les relacions fiscals de Catalunya amb Espanya», dins Catalunya i Espanya, Proa, Barcelona, 1998, p. 142. [Tornar]
[675] M. D. Correa i Salvador Maluquer. Efectes regionals del pressupost europeu a Espanya, Institut d’Estudis Autonòmics, 1998. [Tornar]
[676] El Mundo, 30 de juliol de 1992. [Tornar]
[677] El Independiente. «Griterío aldeano», 6 de febrer de 1988, p. 12. [Tornar]
[678] Ernest Lluch, en l’article a La Vanguardia «¿Cataluña expoliada?» (13 d’agost de 1992), argumenta que per parlar d’espoliació cal tenir en compte la balança comercial entre Catalunya i Espanya, la qual en l’època d’escriure l’article és favorable a Catalunya. [Tornar]
[679] La Vanguardia, 23 de setembre de 1992, p. 12. [Tornar]
[680] ABC. «¿Qué Estado?», 12 de setembre de 1993, p. 22. [Tornar]
[681] Federico Jiménez Losantos. La dictadura silenciosa, Temas de Hoy, Madrid, 1993, p. 147. [Tornar]
[682] La Vanguardia. «Cataluña debe abandonar la “cultureta” y el lloriqueo», 18 de maig de 1993. El duc de Berwick, James FitzJames, no va venir pas a Catalunya durant la guerra dels Segadors perquè encara no havia nascut. En canvi, va venir com a cap de les tropes de Felip V de Castella i IV d’Aragó en la guerra de Successió, va desballestar totes les institucions catalanes i es quedà tots els recursos financers que administrà Patiño. [Tornar]
[683] Miguel Platón. La amenaza separatista, Temas de Hoy, Madrid, 1994, p. 209. [Tornar]
[684] Josep Huguet i Biosca. «Aspectes de la dependència de Catalunya», dins Catalunya-Espanya, Proa, Barcelona, 1998, p. 328. [Tornar]
[685] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 67, 16 de maig de 1978, p. 2341. [Tornar]
[686] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 104, 5 de juliol de 1978, p. 3846. [Tornar]
[687] Acord adoptat pel Consell de Ministres del 13 de març de 1981. Arxiu de l’autor. [Tornar]
[688] Diario de sesiones del Senado, núm. 98, 31 de març de 1981. [Tornar]
[689] ABC. «El español, lengua común de España», 17 de gener de 1994. [Tornar]
[690] ABC. «¿Y nuestra constitución? ¿Y los derechos humanos?», 5 de novembre de 1994. [Tornar]
[691] Miguel Platón. Op. cit., p. 283. [Tornar]
[692] Claudio Sánchez Albornoz. Op. cit., p. 115. [Tornar]
[693] Antonio Domínguez Ortiz. Op. cit., p. 247. [Tornar]
[694] Gregorio Salvador. Lengua española y lenguas de España, Ariel, Barcelona, 1987, p. 18. [Tornar]
[695] El País, 2 de juliol de 1988, p. 34. [Tornar]
[696] ABC. «Balance del español (I)», 10 de febrer de 1995. [Tornar]
[697] El País, 2 de juliol de 1988, p. 34. [Tornar]
[698] La Vanguardia, 7 de desembre de 1988, p. 49. [Tornar]
[699] ABC. «Moción en el Senado», 21 d’agost de 1990. [Tornar]
[700] ABC. «Malditos antepasados», 30 d’agost de 1990. [Tornar]
[701] ABC. «Lenguas y hablantes», 21 de novembre de 1990. [Tornar]
[702] ABC, 26 de gener de 1994. [Tornar]
[703] El País. «Cara y cruz de hablar mi idioma», 24 de maig de 1991, p. 17. [Tornar]
[704] Federico Jiménez Losantos. Op. cit., p. 142. [Tornar]
[705] La Vanguardia, 16 de setembre de 1994, p. 33. [Tornar]
[706] ABC. «Balance del español (II)», 11 de febrer de 1995. [Tornar]
[707] Julián Marías. Ser español, Planeta, 1986, p. 279. [Tornar]
[708] ABC. «Estado de error», 17 de març de 1994. [Tornar]
[709] ABC. «Lenguas de España», 16 de juliol de 1998. [Tornar]
[710] Elie Kedourie. Nacionalismo, Centro de Estudios Constitucionales, 1985, p. 47. [Tornar]
[711] ABC. «El español, lengua común de España», 17 de gener de 1994. [Tornar]
[712] Diario 16, 25 de juny de 1980, p. 22. [Tornar]
[713] Avui, 8 de novembre de 1984, p. 32. [Tornar]
[714] El País. «Bilingüismo», 24 de juny de 1988, p. 15. L’historiador Josep M. Barnadas va escriure a Laín Entralgo per dir-li: «Articles com el vostre no fan més que donar la raó als qui pensen que el plet català amb Espanya no és qüestió de color, ni de sistema polític, ni de concepció de la vida; és, simplement, qüestió d’autodeterminació democràtica: hic saltus, hic Rhodus, oi?»[Tornar]
[715] El País. «Carta a Carlos Castilla del Pino», 20 de setembre de 1988, p. 11. [Tornar]
[716] El Periódico, 22 de setembre de 1988. [Tornar]
[717] El País. «Qué es España?», 17 d’octubre de 1994. [Tornar]
[718] Antonio Machado. «Apuntes y recuerdos de Juan de Mairena», Hora de España, VI, juny, 1937, p. 7. [Tornar]
[719] Le Monde. «Renaissance espagnole», 22 d’octubre de 1988. [Tornar]
[720] La Vanguardia. «Cataluña debe abandonar la “cultureta” y el lloriqueo», 18 de maig de 1993. [Tornar]
[721] El País. «El “problema” del catalán», 17 d’agost de 1988, p. 7. [Tornar]
[722] La Vanguardia. «Académicos hostiles», 8 d’abril de 1994, p. 15. [Tornar]
[723] «Relaciones de las culturas castellana y catalana», Generalitat de Catalunya, 1983, p. 43. [Tornar]
[724] Carta de Fernando Lázaro Carreter a Felipe González a l’arxiu de l’autor. [Tornar]
[725] La Vanguardia. «Una Loapa inmortal», 10 de novembre de 1994, p. 26. [Tornar]
[726] El País, 8 de març de 1990, p. 34 i August Bover. «Català, assignatura pendent a Espanya», Quadern, El País, 15 de març de 1990. [Tornar]
[727] «Quan cal, hi som tots!», Diàfora, 1981, p. 17. [Tornar]
[728] El Periódico, «Las dos Cataluñas», 27 d’octubre de 1979. [Tornar]
[729] Cambio 16. «Charnegos “go home”», 6 d’abril de 1981. [Tornar]
[730] Diario 16. «Cataluña en primera persona», 23 d’abril de 1981. [Tornar]
[731] La Vanguardia, 24 de març de 1981, p. 6. [Tornar]
[732] El País, 5 de juliol de 1981, p. 11. [Tornar]
[733] La voluntat de mentir d’aquesta entitat queda palesada en uns fulls distribuïts arran d’una campanya de 1997 contra la nova llei del català, en els quals feien aquestes preguntes: ¿Por qué a tus hijos se les obliga a estudiar sólo en catalán? ¿Sabes que puedes ser multado por hablar en español? ¿Estamos ante un nuevo «apartheid» en el corazón de Europa?[Tornar]
[734] ABC, 22 de maig de 1994, p. 36. També Eduard Voltas. La guerra de la llengua, Empúries, Barcelona, 1996, p. 239. [Tornar]
[735] Eduard Voltas. Op. cit., p. 246. [Tornar]
[736] El País, 27 de setembre de 1997. [Tornar]
[737] El Correo Catalán, 27 de setembre de 1984, p. 14. [Tornar]
[738] Revista de Aeronáutica y Astronáutica. «Patriotismo y patrioteros», desembre, 1991. [Tornar]
[739] La Vanguardia. «Las mujeres de policías se asocian para protestar en nombre de sus maridos», 2 d’abril de 1990, p. 21, i 29 de maig de 1991, p. 29. [Tornar]
[740] Diari de Barcelona, 31 de maig de 1992. [Tornar]
[741] La Hoja Semanal del Lunes, Madrid, 16 de febrer de 1986, p. 36. [Tornar]
[742] El Periódico, 14 de juny de 1986. [Tornar]
[743] La Vanguardia, 24 d’agost de 1994, p. 26. [Tornar]
[744] El País, suplement, 4 de desembre de 1994. [Tornar]
[745] Xavier Rubert de Ventós. Catalunya: de la identitat a la independència, Empúries, Barcelona, 1999, p. 75. [Tornar]
[746] El Periódico. «Anticatalanismo solapado», 4 d’abril de 1990. [Tornar]
[747] La Vanguardia. «Lo mejor de España», 13 de juliol de 1994. [Tornar]
[748] Lluís Duran i Ventosa. Regionalisme i federalisme, Barcelona, 1905, p. XVIII. [Tornar]
[749] La llengua catalana no ha estat mai prohibida per cap autoritat. [Tornar]
[750] Un dirigent socialista reconeixia que als mítings, per engrescar els assistents adormits o no prou entusiastes, hi ha un mètode infal·lible: criticar i atacar Catalunya. Vegeu Col·lectiu J. B. Boix. 6 milions d’innocents, La Campana, Barcelona, 1999, p. 199.1. La llengua castellana no s’ha imposat mai a ningú. [Tornar]
[751] A cura de Teresa M. Sadurní. [Tornar]