FRANCESC FERRER i GIRONÈS (Girona, 26 de juliol del 1935 - 17 de febrer del 2006). Perit mercantil i gerent de diverses empreses, va dedicar gran part de la seva activitat política, social i cultural a la defensa de la llengua catalana i a la conscienciació lingüística dels catalans, tasca que li va comportar una gran popularitat. També va propugnar sempre la necessària recuperació de la sobirania política del poble català. Va ser el primer president d’Òmnium Cultural al Gironès, senador durant cinc legislatures (1977-1993), diputat d’ERC al Parlament de Catalunya el 1995 i, posteriorment, regidor independent d’ERC a l’Ajuntament de Girona. Va ser també patró de la Fundació Prudenci Bertrana, membre de la Societat Catalana d’Economia (Institut d’Estudis Catalans), del Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona i de l’Institut d’Estudis Gironins. Var publicar diversos estudis econòmics i socials sobre les comarques gironines i aportacions a la historiografia general amb La persecució política de la llengua catalana (1985). Entre els seus llibres d’anàlisi i combat polític destaquen La insubmissió lingüística (1990) i Catalanofòbia (2000).

Morí el 17 de febrer de 2006 a conseqüència d’un limfoma cutani. El mateix any 2006 es creà el premi literari Premi d’assaig Francesc Ferrer i Gironès en el seu honor.