22

La doctora Rosa Sender, a principis de setembre, quasi un any després del dia que vaig obrir la carpeta, em donà un ultimàtum de vint-i-quatre hores: calia que telefonés a Diana anunciant-li la meva visita i que agafés un avió. Aquest pic vaig obeir-la tot d’una. Vaig demanar a la meva cunyada que em permetés remenar a les golfes de Fornalutx. Vaig dir-li que tenia la seguretat que allà havien anat a parar els papers de l’avi, sobre el qual havia d’escriure una nota biogràfica, encarregada pel comissari d’una exposició sobre l’exili i que necessitava consultar-los.

Diana no em va posar cap impediment, ben al contrari, estava encantada que hi anés i m’emportés el que volgués. Com menys caixes hi haguessin als porxos, millor. Havia decidit, com gairebé tothom a la zona, destinar la finca al turisme rural.