17

Amb les fotocòpies de les notícies del diari dins la butxaca vaig sortir de l’hemeroteca decidida a tornar cap a Barcelona. No tenia forces per anar a Avinyó. A París ja quasi res no em retenia. Em faltava només telefonar a l’agència de transports —ho havia fet però l’al·lota romanesa no hi era— i recollir l’autobiografia de Maria Casares, que intuïa que no em serviria de gran cosa. Necessitava asserenar-me, recuperar el meu espai quotidià, asseure’m tranquil·lament a la butaca del meu estudi, escoltar música, tancar els ulls i no pensar. Sobretot no pensar. L’endemà deixava l’hotel. El taxi que em dugué a Orly —em trobava malament i no tenia ànims per agafar al tren— parà a l’FNAC. Vaig recollir el llibre de la diva Casares i des de l’aeroport vaig parlar amb la senyoreta Jana: la mudança de l’avi havia anat a parar a Fornalutx.