Operació viaducte
El Viaducte, una petita tela de la millor època de Van Gogh, és al museu Kröller-Müller, a la vora d’Amsterdam. L’assessor tècnic d’aquest museu és un dels màxims especialistes en l’obra del pintor holandès, però també és un bon restaurador i, d’amagat, un excel·lent falsificador de quadres primitius. Ell mateix ho revela a Irka, una jove alemanya que ha conegut casualment. I també li revela la història familiar que fa que, per ell, el Viaducte tingui una importància molt especial. Hi ha moltes coses, a més de l’edat, que separen l’assessor tècnic i la jove que viatja per Europa fent catedrals a les voreres dels carrers; però, malgrat tot, estableixen una relació que els portarà a compartir una experiència realment singular dins la xarxa internacional de la pintura falsa: l’operació que dóna nom a aquesta novel·la d’idees i d’intriga, esplèndida i trepidant, que va quedar finalista al Premi Sant Jordi del 1961. A Vila Casas li hauria bastat una sola novel·la —Doble blanc— per veure el seu nom definitivament plaçat entre els dels novel·listes catalans que avui ocupen el primer rengle. Hi ha afegit Matèria definitiva i, encara aquesta, importantíssima Operació Viaducte que només podia escriure un pintor de debò quant al tema, i un escriptor de vocació indiscutible i d’indiscutibles qualitats quant a la força literària.