La tonalitat de l’infinit és una cantata sobre textos poètics d’Enric Casasses. Es va estrenar l’any 2001 amb música de Feliu Gasull, pensada per a ser apresa i interpretada per alumnes escolars dins del programa Cantània. Josep Prats, director de la Coral Cantiga copsa l’essència de La tonalitat de l’infinit amb aquestes paraules: «Són textos d’alta volada, eventualment d’un lirisme que emociona, i també juganers, irònics, humorístics…, reben el suport d’una composició que juga amb colors, textures i efectes, complexa en l’harmonia i el ritme, però sempre respectuosa amb les línies melòdiques d’inspiració popular».

BES NAGANA (que en rus col·loquial vol dir SENSE PISTOLA) són poemes de tots colors i de tots estils, amb rima i sense rima, dècimes i romanços, cançons i formes lliures… fins i tot n’hi ha un que fa més de 800 versos: Som a l’era, que parla de quan es va acabar el petroli a la terra. Els poemes van amb el mateix ordre com van ser escrits, tret d’un, Amunt com l’aigua, que va aparèixer quan el llibre ja era tancat i va exigir un lloc entre els 10 primers. N’hi ha que van il·lustrats. N’hi ha d’amor, de revolució, de sàtira, de pensament, de fantasia, de normals i corrents… Al final de tot hi ha un gap o cançó de fatxenda, la Balada nova de l’haver fet marso. Els epígrafs que obren els poemes fan un acompanyament que segons com es pot convertir en el protagonista de la pel·lícula. L’humor i la severitat, la lleugeresa i la fondària, el carinyo i la ferotgia van junts, no estan renyits. Les idees hi són importants, els sentiments més, i les sensacions encara més.

El poble del costat són faules de filosofia-ficció, poesia-assaig i narrativa-espectacle; són més de deu anys de pensar per escrit sobre el llenguatge i la vida, sobre l’amor i la mala sort, sobre la presó de Barcelona, l’home de les tavernes, l’ase d’or, l’enxaneta i la filla de l’Esperança. L’escriptura d’Enric Casasses aconsegueix passar la prova del foc i, des del caos originari, arriba a la forma més clàssica («el swing», «la truita»). Com diu ell mateix: «si voleu ballar, conèixer la bellesa i furgar en el misteri, acosteu-vos a la festa major del poble del costat». Vint anys després de la primera edició, El poble del costat és un exemple de la vigència que mantenen les reflexions amb què Casasses encara ens enlluerna.

Antologia de poemes d’Enric Casasses, extrets de dotze poemaris de la seva trajectòria (de l’any 1992 al 2007). Pinzellades del geni d’aquest rapsode modern de qui la pàgina de la Biblioteca Virtual de Joan Lluís Vives, fa aquesta valoració: «És un dels més interessants innovadors de la creació poètica dels últims anys. Compta amb una producció molt heterogènia i extensa, en la qual ha sabut adaptar a les seues necessitats expressives, de manera original, influències literàries tan dispars com la poesia medieval i el vers lliure. Actualment es troba experimentant amb formes inventades». Sempre amb el tret propi de l’oralitat, Enric Casasses és un gran coneixedor de les més variades tradicions: de la poesia trobadoresca a la poesia surrealista i el moviment dadà, del Renaixement i el Barroc a la cultura underground i la psicodèlia.