L’heroisme, la generositat d’esperit i altres virtuts escassament humanes consisteixen no tant a fer determinades coses com en la manera determinada de fer-les o en allò que ha mogut l’home a executar-les, tal com l’atletisme, per exemple, no consisteix a saltar una cleda o enfilar-se per una corda, sinó a fer-ho precisament encara que no hi hagi cap gos foll en les proximitats que ho aconselli d’una manera efectiva. Així mateix es pot ser equilibrista sense tenir-ne esment, i màrtir sense saber-se’n fer l’aurèola que enlluerni el món o almenys il·lumini la trista tenebra íntima de cada dia. La tragèdia d’aquests és que tenen tots els inconvenients dels veritables equilibristes i màrtirs i no gaudeixen de cap de llurs avantatges. Heus ací, doncs, la història d’uns equilibristes sense públic i d’uns màrtirs sense aurèola.

La visita d’un antic company de la facultat de Dret brinda al protagonista l’oportunitat, única per a ell, de fer una profunda i retrospectiva anàlisi de la seva situació vital, de les circumstàncies i causes passades que l’han guiat al present, una trajectòria que contrasta amb la del metòdic i ambiciós notari de províncies, Puig-Oriol.

L’autor d’aquest llibre es qualifica d’escriptor mediocre —afirmació sense precedents en la història de la literatura catalana, i suposem que també en la universal— però hi afegeix que aspira a ser un escriptor mediocre amb el grau de perfecció més alt possible. Tenint en compte que qui diu això és Ramon Folch i Camarasa, que ha escrit excel·lents i premiades novel·les, ja es comprèn que aquest Manual és una peça literària basada en la ironia i la sàtira, sense que hi faltin incursions en el sarcasme. Amb el pretext d’orientar els escriptors mediocres pel camí de la perfecció dins la seva mediocritat, Ramon Folch i Camarasa fa un repàs ple d’agudesa sobre els sopars literaris, les entrevistes, els premis, la signatura de llibres, els diversos gèneres literaris amb els quals es pot empaitar l’èxit, etc. I de fet, és una sàtira de determinades actituds humanes i costums socials el que va apareixent en aquestes pàgines admirablement escrites, possiblement les més audaçment divertides que ha publicat fins ara aquest escriptor.