L’Hotel París
Vicent Andrés Estellés té una obra diversa i molt extensa. Encara que n’és més coneguda la poesia, també escrigué novel·les, obres de teatre, guions de cinema i unes memòries. Els temes centrals de la seva obra són la mort, el sexe i la pàtria, sempre des d’un prisma popular, quotidià, senzill, directe i, fins i tot, vulgar. L’Hotel París fou escrit probablement l’any 1956 i forma una mena de trilogia juntament amb Testimoni d’Horaci i El monòleg. Es publicà per primera vegada l’any 1973. L’obra consta de vint-i-dos poemes, numerats i sense títol, on predomina el discurs fragmentat caracteritzat per la narrativitat i les descripcions. El poemari consisteix en un col·loqui entre el jo literari de l’autor i una tal Françoise, suposada amant esporàdica i confident del jo. En realitat, es tracta d’un col·loqui unidireccional, ja que Françoise sempre apareix dins l’enunciat del jo líric com a receptora passiva del seu discurs en la ficció poètica, però en cap moment no hi participa activament com una veu enunciativa més. Quant a la temàtica d’aquest poemari, destaca el tractament de l’amor, la mort, el sexe i el record de la infantesa i del poble, tot a través d’un estil segmentat, és a dir, poc lligat sintàcticament i amb llargs versos, que acaba per presentar al lector una realitat caòtica i plena de contrastos. L’enunciació és ubicada en una cambra poc luxosa, obscura, bruta i greixosa que sembla que remet a un hotel situat vora la Rambla de Barcelona. L’espai de l’enunciació en temps present és aquesta cambra d’hotel, mentre que l’espai passat se situa en el poble evocat pel jo líric.