Anglaterra a l’edat mitjana. Del pas dels romans per l’illa només en queden ruïnes, i Artur i Merlí —estimats pels uns, odiats pels altres— només són ecos del passat. Britans i saxons conviuen entre ogres i follets en una terra erma. Una parella d’ancians —l’Axl i la Beatrice— pren la decisió de sortir a la recerca del seu fill. El noi va marxar fa molt de temps, però no en recorden les circumstàncies perquè ells, com tots els habitants de la regió, han perdut bona part de la memòria a causa d’allò que anomenen «la boira». En el seu periple es trobaran un guerrer saxó anomenat Wistan; un jove amb una ferida que l’estigmatitza, i l’ancià Gawain, l’últim cavaller viu d’Artur, que erra amb el seu cavall amb la missió, segons explica, de matar una dragona. Junts faran front als perills del viatge, als soldats de Lord Brennus, a uns monjos que practiquen estranys ritus d’expiació i a presències molt menys terrenals. Però cada un d’aquests viatgers arrossega secrets, culpes i en algun cas una missió.

Aquesta breu novel·la és una Aggadah, una paràbola, amb tot el seu simbolisme i càrrega metafòrica, que explica la història d’un petit poble embruixat sobre el qual ha recaigut una estranya maledicció: la desaparició de tots els animals… Una faula per a totes les edats.

A Entrada en blanc viatgen amb un tren que no poden abandonar i que no saben on va ni per on ni per què, i que sovint s’atura en una estació que és sempre la mateixa a fer un transbordament que és al mateix tren; la investigació els duu a saber que són morts, que han deixat el seu món habitual, i finalment arribaran a establir que tots van morir del cor mentre dormien: possiblement es tracta d’un estat transitori entre la vida física i un destí final que ben possiblement serà el no-res.

Lilith l’enigmàtica, Eva la seductora, el desconcertat Adam que perd costelles i l’inevitable Jahvè són els protagonistes d’aquest llibre suspecte en el qual es recullen, vinguts de ben curioses fonts i adquirits en circumstàncies sovint prou obscures, una dotzena mal comptada de textos «religiosos» que ens informen contradictòriament, però cadascun d’ells amb pretensions de competència, de l’aventura pintoresca del paradís terrenal, on sembla que la humanitat va deixar les plomes quan encara no en tenia. Hom podria preguntar-se, és cert, i més de quatre potser ho faran, què hi fa, en Pedrolo, en aquest camp gelosament reservat a uns singulars especialistes, però no seria menys oportuna aquesta altra pregunta: i què hi fan els anònims autors dels Gènesis, en plural, que la tradició judeo-cristiana, encara en circulació, ens comunica (i més d’un devien ser si, per tal de fer bona mesura, hom empaquetà dues versions conflictives en un mateix llibre)? Al capdavall, si en Pedrolo no era a l’Edèn (confiem-hi!) tampoc no hi eren ells…

Joyce va exposar al llarg del seu Ulysses les diverses possibilitats narratives que tenia a mà; Pedrolo ha ampliat l’experiència joyciana al llarg de tota la seva obra. Sòlids en suspensió insinua una nova proposta no inventariada pel gran irlandès: la irrupció d’una suposada realitat al món de la fantasia. Un fragment aparegut en una revista —l’origen de la faula és un fragment pedrolià aparegut a Serra d’Or— fa que el personatge real, sobre el qual ha fabulat el novel·lista, protesti de l’autenticitat del personatge fictici. Pirandel·liana? No. En Pirandel·lo la protesta prové dels personatges de ficció, suposats més reals que els reals; Pedrolo, en canvi, crea uns personatges reals que protesten de la seva pròpia invenció. I cal afegir que tots aquests miralls d’una realitat fugissera tenen el poder d’encaterinar-nos en la trama densa, obsessiva d’un amor mai no aconseguit, d’un sexe tirànic mai no redimit del tot. Sòlids en suspensió presenta dos sèries de textos: «Intranovel·la», que apareix com a ficció i on l’autor narra l’evolució d’uns personatges, i «Extranovel·la», amb els contrapunts d’uns personatges d’una suposada realitat. La novel·la, doncs, comporta una reflexió sobre la creació i la veritat on l’autor representat és enganyat i interrogat pels personatges les vides dels quals que ha pretès ficcionalitzar.

Què hi fa un vampir enmig de les lluites de carlins i liberals? O el príncep de Lichnowsky cavalcant esvalotadament per la geografia catalana? O com és que un científic racionalista com Antoni de Montpalau acaba descobrint la poesia de tres coses: l’Amor, el Misteri i l’Aventura? En aquesta extraordinària novel·la de fantasia històrica contada per un narrador de gran sensibilitat i extensa cultura, Antoni de Montpalau —naturalista, il·lustrat i liberal—, en un viatge apassionat surt a la recerca d’Onofre de Dip, cavaller del rei En Jaume convertit en vampir. L’haurà de perseguir fent servir tota la seva ciència i el seu humanisme. Un llibre ple de poesia, d’ironia, de cultura, i amb un interès que no decau del començament a la fi.

Un escriptoret de mig pèl mamprèn un viatge pel més enllà a la recerca del seu fill mort. «Pocatraça» es pixa en Dant, es caga en Orfeu i actualitza el mite a l’imaginari contemporani amb una lírica suggerent i estranya que mescla realitat i ficció amb total llibertat. Uns peculiars cel, purgatori i infern en són l’escenari de la seua primera, única i última obra.

«Això era i no era…, un Laberint construït per un déu malvat per confondre i perdre als valents, i per ocultar al món un monstre que mai no hauria d’haver nascut…». Novament ens presenta Joana Pol una història tenyida de romanticisme, però en aquesta ocasió és un romanticisme gòtic i obscur, molt becquerià, com reconeix l’autora mallorquina. El llibre conté una guia de Balearia Prodigiosa i l’univers creat per Joana Pol, comú a aquesta novel·la curta, a l’extensa novel·la de temàtica èpica i romàntica Dimonis de Formentera, i a la «saga Bellver», amb una bíblia dels principals personatges que l’habiten, i il·lustracions de la pròpia autora.

En un lloc sense nom i en una època indeterminada, aïllat enmig d’una natura inquietantment humana, viu un poble sotmès a una llei rigorosa i a la vigilància constant de dues amenaces: els caramens, uns éssers que no ha vist mai ningú, i les envestides del riu, que amenaça d’endur-se les cases. Les mares turmenten el desig de les criatures amb punxons de ferro. Els homes turmenten el desig de les mares embenant-los els ulls. El ferrer, que és qui mana, fabrica argolles per assegurar-se que la por sigui sempre més forta que el desig. Però el desig, per moments, es fa més fort que la por. Quan ve la primavera. Quan els nois senten la força de deixar de ser criatures i s’adonen que les dones del poble tenen totes els cabells llargs i fins…

El «Viatge a l’infern d’en Pere Porter», una antiga llegenda anònima de la Comarca de La Selva, Girona, torna a la realitat. La història d’una pedra endinsa en Fabra, periodista musical amant dels animals, en una trama familiar a la recerca dels arxius secrets d’una poderosa secta a l’ombra del bé… i del mal. La porta de l’infern és la primera novel·la de Jordi Tardà, cèlebre periodista musical, autor de diversos llibres del gènere, promotor, col·leccionista, radiofonista, creador de la Fira del Disc i del Museu del Rock de Barcelona.

Els fills d’en Hurin és un dels grans relats que basteixen la història de la Terra Mitjana i se situa a la Primera Edat, quan els elfs, els homes i els nans ja havien viscut uns quants segles a la Terra. Amb el relat de Beren i Lúthien, aquest és el més citat a El Senyor dels Anells i El Silmaríl·lion com a referent de l’heroisme i la tragèdia en la lluita contra el Mal, que a la Primera Edat encarna la figura de Mórgoth. Aquest llibre, recopilat pel fill d’en Tolkien i amb il·lustracions d’Alan Lee, és la història completa dels fills d’en Hurin, una història tràgica d’amors impossibles, passions incompreses i guerres sense quarter entre la Llum i la Foscor. Homes, elfs, nans, orcs i dracs lluiten pel domini de la Terra Mitjana.

L’Elias Barrera, sergent de l’exèrcit dels Estats Units, arriba a l’Estartit per assistir al funeral del seu pare, un militar que va servir a la base Loran, i per recollir l’antiga bandera familiar. Per recuperar-la, però, s’haurà d’entendre amb en Gori Vilar, pescador i militant comunista, que li explicarà la increïble història que va compartir amb Kirk Barrera, l’home que va salvar tot un país. Un relat divertit, tendre i emotiu per on desfilen personalitats com Kirk Douglas, Santiago Carrillo, Josep Pla o Salvador Dalí, i que conforma un fresc excepcional que gravita al voltant de les bases nord-americanes.

L’acció d’Els narradors de la nit transcorre en els recargolats carrers i carrerons del Damasc antic. Allà viu el vell Salim, cotxer, un extraordinari narrador de contes que fa viatjar passatgers i amics als països més llunyans on succeeixen històries fascinants. Un dia, però, Salim emmudeix. Només set històries úniques, set regals de la imaginació, podran tornar-li la parla. Set històries que els seus amics li explicaran, vespre rere vespre, just abans de fer-se fosc. Com una catifa oriental, cada conte d’Els narradors de la nit és una porta oberta al somni i a la fantasia.