Mossèn ANTONI MARIA ALCOVER i SUREDA (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 - Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí modernista, eclesiàstic, lingüista, folklorista, dissenyador de diverses esglésies i capelles i publicista. Molt popular arreu dels Països Catalans per la seva tasca a favor de la llengua catalana, fou anomenat «apòstol de la llengua».

Les principals obres d’Antoni M. Alcover foren el Diccionari català-valencià-balear (culminat el 1962), el recull Aplec de rondaies mallorquines d’en Jordi des Recó (1897), La flexió verbal en els dialectes catalans (1933) i la direcció i finançament de l’Edició de les obres de Ramon Llull (1919).