X

Les víctimes de l’Inquisició desde 1481 fins a 1500

¿Se sap quantes foren? ¿Se’n són cuidats mai d’aclarir-ho els inimics del Sant Ofici? ¿Com és què, jurant ells que foren tantes les víctimes, no n’han feta una enquesta, treguent el compte exacte, posant el nombre de víctimes que hi va haver a cada Aute de Fe de cada una de les Inquisicions que hi havia, fent la llista de tots els Autes que es sap que es celebraren? ¿Com no han replegats els inimics de l’Inquisició tots els documents i monuments d’aquells segles que directa o indirectament parlen de l’Inquisició, del maig de relaxats i penitenciats que l’Inquisició feia? ¿Com és que no han fet res de tot això, i s’han contentats amb dir que les víctimes de l’Inquisició foren 50.000 o 80.000 o 100.000 o 200.000, sense presentar mai cap comprovant, cap fonament històric? Ah! és perque consulten l’història i les cròniques i els altres monuments d’aquells segles, i aqueixes fonts no els donen l’aigua que ells voldrien, no els diuen res de lo que a ells els convé, i per això se fan trons de l’història i de tots els monuments històrics. Si hi ha hagut un homo que haja tenguts tots els documents i monuments, a la seva disposició, que es referien a la vida i a les obres de l’Inquisició, és estat D. Joan Antoni Llorente, Inquisidor que fou ell i tal volta el contrari més gros que ha tengut mai l’Inquisició, i fou també Secretari de l’Inquisició Suprema, i per lo tant, comandava de tots els arxius inquisitorials.

¿Ho va provar ell de fer la llista de les víctimes de l’Inquisició, especificant quants d’Autes de Fe va celebrar cada una de les Inquisicions subalternes i quants de penitenciats i relaxats hi hagué a cada Aute? ¡Què havia de fer ell! ¡tant com el moix! En lloc de fer aqueixes llistes amb els documents en la mà, que era lo que li pertocava quan parla de restabliment de l’Inquisició a Sevilla i demés bandes d’Espanya on se va posar, fins l’any 1500, no fa més que embuiar fil i més fil i dir mentides i falsetats, contra els Inquisidors, el rei En Ferran V, En Torquemada, el Papa, la Cúria Romana, sense donar cap idea clara de res, sense posar quin any se fundaren les inquisicions subalternes posteriors a 1483.

De manera que en net només diu que en Torquemada va fundar les subalternes de Sevilla, Jaén, Córdoba, i Ciudad Real i després que el feren Inquisidor General d’Aragó, Catalunya, València i les Balears. De les altres Inquisicions de la Corona de Castella no en dóna cap fita. De manera que la seva «Historia Crítica de la Inquisición» no és més que un enfilai de mentides i d’infàmies contra l’Inquisició i la Santa Seu, on no es diu res de l’Inquisició més que lo que li pot fer mal.

Dins el tom II dedica l’article IV del capítol VIII a treure el compte de les victimes de 1’Inquisició del temps que Fr. Tomás Torquemada fou Inquisidor, 18 anys justs, desde 1482 fins a 1500.1 ¿com treu el compte? ¿Donant les clarícies contengudes dins els documents autèntics o d’autoritat regoneguda? Res d’això: se va fundar en càlculs, els més desbaratats, sense cap ni peus, obertament contraris a la veritat dels fets, que consta per documents inconstrastables, autorisadíssims. En lloc de fundar-se en documents autèntics, comença per posar un fals testimoni an el P. Joan de Mariana, suposant que dins la seva interessant «Historia de España», L. XXIV, c. XVII, fundant-se en papers antics diu que a Sevilla cremaren el primer any de l’Inquisició dos mil persones i que hi hagué 17.000 penitenciats.

Es completament fals que el P. Mariana diga una tal cosa. Qualsevol ho pot tocar amb les mans, ja que l’Història del P. Mariana corre en mans de tothom. El P. Mariana dins aquell capítol conta que va esser necessari posar l’Inquisició pels molts de judaisants que hi havia, i que feren Inquisidor Major Fr. Torquemada, primer del regne de Castella i més envant del regne d’Aragó, i que va publicar edictes on oferia perdó a tots els que de plana voluntat se presentassen: amb aquesta esperança diuen que se reconciliaren fins a 17.000 persones entre homos i dones de totes edats i estats; dos mil persones foren cremades, sense un altre nombre major que fugiren a les províncies comarcanos. I ja no diu res pus el P. Mariana. De manera que és fals que ell posi que, per dir lo que diu, se fundi en papers antics que haja vists, com li atribueix En Llorente; és completament fals que el P. Mariana diga que el primer any de 1’Inquisició a Sevilla cremassen 2.000 persones i en penitenciassen desset mil. El P. Mariana no anomena Sevilla per res ni es refereix an el primer any ni a cap any de l’Inquisició, sinó que fa referencia a totes les establertes dins Espanya i encara a la primeria, es dir, a tota la primera època de l’Inquisició.

Ademés és fals que el P. Mariana parli de 17.000 penitenciats, sinó de 17.000 reconciliats, lo qual és molt diferent. Aqueis 17.000 foren els qui s’acolliren a l’Edicte de Gràcia, confessant-se culpables d’heregia, i per lo mateix les havien de reconciliar, no penitenciar; l’edicte de gràcia, que els emparava, excloïa tota penitència.

An En Llorente per la seva manera de pensar li convenia convertir-los de reconciliats en penitenciats perquè així ja els feia víctimes de l’Inquisició, i per ell la qüestió era posar barrets i falsos testimonis an el Sant Ofici.

Després de calumniar l’historiador P. Joan de Mariana d’aqueixa manera, té En Llorente l’atreviment d’escriure: «Podria jo dir sense temeritat que altre tant passaria» (2.000 cremats i 17.000 penitenciats) «a les altres ciutats el primer any de l’establiment del seu respectiu tribunal (de l’Inquisició), mes per moderació vui suposar que només n’hi va haver una desena part».

Aquí està pintat tot l’atreviment a que és capaç En Llorente. ¿Vol dir «sense temeritat podria dir» que a les altres ciutats durant el primer any d’haver-hi l’Inquisició cremaren 2.000 persones i en penitenciaren 17.000? ¿I on consta que a cap de les ciutats on se va posar l’Inquisició el primer any cremassen 2.000 persones i en penitenciassen 17.000? I si no consta enlloc una tal cosa, ¿com podria En Llorente donar-ho per cert «sense temeritat»? I ¿com tengué En Llorente 1’atreviment d’anar a suposar que a cada ciutat que es va posar l’Inquisició, el primer any en cremaren 2.000 i en penitenciaren 17.000? De manera que En Llorent escrivia l’Història «suposant» lo que a ell li convenia. Era un sistema molt descansat. En lloc de rompre’s les banyes registrant arxius i treguent-se els ulls llegint papers vells, que és lo que han fet sempre els historiadors decents, ell «suposava» mentint com l’ànima de Judes; «suposava» contra tota veritat, perquè no constant quines víctimes hi havia hagudes a cada ciutat al primer any de tenir l’Inquisició ¿qui era En Llorente per anar a «suposar» que hi havia haguts 2.000 cremats i 17.000 penitenciats? Però és el cas que sabem de vàries Inquisicions, perquè així consta, com la de Saragossa, Barcelona, Mallorca, Toledo i Llerena, quants de penitenciats i relaxats an el Braç Civil hi va haver els primers anys, i no foren ni d’un bon tros tants com suposa En Llorente.

L’Inquisició de Saragossa. Segons el Libro verde de Aragón, còdic de la Biblioteca Colombina, fol. 78-89, que el va publicar N’Amador de los Rios dins la seva «Historia… de los judíos de España y Portugal,» T. III, ap. VIII, diu que des de l’any 1483 fins a 1504 hi hagué ¡114 penitenciats, 71 cremats i 22 que els donaren volta de garroti Com se veu va passar amb això 21 any! ¡I En Llorente en «suposava» 2.000 de cremats i 19.000 de penitenciats just el primer any!

L’Inquisició de Barcelona. Sobre els primers anys d’aquesta Inquisició tenim el llibre que el notari català En Miquel Carbonell va escriure per comanda de l’Inquisidor d’aquell lloc, Fr. Alonso de Espina, que són les llistes dels relaxats i dels reconciliats en el «Termini de Gràcia». Aquesta Inquisició va començar a actuar l’any 1488. ¿Sabeu quants de penitenciats hi va haver aquell any, segons les llistes d’En Carbonell? Solament 17. ¿Quants de relaxats an el Braç Civil? Entre tots 7, que els daren volta de garrot, no havent-hi cap cremat ni un. I l’atrevit d’En Llorente en suposava 17.000 de penitenciats i 2.000 de cremats, just d’aquell any!

L’Inquisició de Mallorca. Va començar a actuar l’any 1488. Segons consta d’un atestat d’En Pere Fullana, notari del Secret, d’aquesta Inquisició, que es troba registrat a un dels llibres del Reial Arxiu i que cita el Paborde Tarrassa dins els seus «Anales del Reyno de Mallorca», manuscrit de la Biblioteca de l’Excm. Sr. Marqués de Vivot, tom II, any 1488, hi hagué 260 penitenciats, i cap cremat, ni donaren volta de garrot a negú. Després vengué l’any 1490, se feren 3 Autes de Fe i entre els tres hi hagué 5 relaxats, que els donaren volta de garrot. I consta que només foren 5 perque el Batle del Reial Patrimoni pagava l’exactor, això és, el qui executava els reus que l’Inquisició passava an el Braç Civil; i dins el llibres de «Dades» de l’Arxiu del Reial Patrimoni, corresponent a 1490 fins a 1515, figuren les cantitats que es pagaren a dit Exactor pels reus d’heregia executats. |De manera que el primer any de la nostra Inquisició només hi hagué 260 penitenciats; i segons suposa En Llorente, n’hi va haver 17.000! ¡De manera que quan començaren els Autes de Fe, l’any 1490, el primer any només hi ha 5 relaxats, que no els cremaren de viu en viu, sinó que los donaren volta de garrot! ¡I el gran polissó d’En Llorente suposa que n’havien cremats 2.000! ¡Quin historiador!

L’Inquisició de Toledo (primer de Ciudad-Real fins l’any 1485), segons García Rodrigo T. II, p. 270) hi hagué just 183 penitenciats, sense cap relaxat. Per la poca feina que tenia, la passen a Toledo l’any 1845, hi va començar a actuar la primeria de 1486. Dins «Historia de Toledo» de D. Antoni M. Camero, ap. VIII, p. 1064-66, figura una relació dels penitenciats i relaxats en aquella ciutat desde l’any 1486 fins ben entrat el segle XVI, feta d’un tal Sebastià Orozco, testimoni presencial. ¿Sabeu quantes de victimes d’aqueixa Inquisició posa N’Orozco, com a fetes l’any 1485? Idò arribaren al nombre de 6 persones cremades. ¡I En Llorente n’hi suposa 2.000! ¡Quin matemàtic que era En Llorente!

L’Inquisició de Llerena. Primer era en el monestir de Guadalupe, on va començar 1’any 1485; i després la passen a Llerena, on funcionava ja Pany 1506. ¿Quines víctimes va fer aqueixa Inquisició el temps que fou a Guadalupe? Només se’n sap lo que en diu Páramo «de Origine Inquisitionis», L. II, T. II, c. 4, p. 158, això és, que hi feren set o vuit Autes de Fe, on sortiren 16 penitenciats i 78 relaxats, dels quals en cremaren 25, i donaren volta de garrot a 59. De manera que de 1485 a 1506 només hi ha memòria d’aqueixes victimes en 21 any. II En Llorente just pel primer any solament ja hi suposava 17.000 penitenciats i 2.000 cremats! I així són tots els comptes d’En Llorente sobre víctimes de l’Inquisició! ¡Enfiláis de mentides amb la major desvergonya del món!

Però seguirem cap envant els càlculs que fa En Llorente sobre les víctimes de l’Inquisició durant el segle XV.

Pren per compte seu després el cronista Andreu Bernáldez, anomenat també «Cura de los Palacios», el qual dins la seva «Historia de los Reyes Católicos», c. 44 (Autores Españoles de Ribadeneyra, T. 70) contant coses del seu temps, diu que a Sevilla, des de 1’any 1481 fins a 1488, això és, vuit anys, en cremaren més de 700 i en penitenciaren en presó 5.000. De manera que En Llorente per un vent fa dir an el P. Mariana que el primer any de 1’Inquisició (1481) cremaren 2,000 persones; i després mos surt que, segons En Bernáldez, autor d’aquell temps, en vuit anys, de l’any 1481 a 1488 no arribaren a cremar-ne 800! I En Llorente per amagar la contradicció en què cau, suposa que En Bernáldez no parla de les victimes que 1’Inquisició féu a Sevilla l’any 1481, sinó de les que hi té des de 1’any 1482 fins a 1’any 1489, essent així que En Bernáldez parla de les de 1’any 1481 fins a 1488, sense anomenar per res 1’any 1489, com li atribueix En Llorente, mentint a la descosida. No conformat encara fa més En Llorente: damunt aqueixa xifra d’En Bernáldez torna a fer els seus càlculs, suposant que cada una de les altres Inquisicions d’Espanya el segon any de la seva existència i els anys següents va cremar cada any la mitat de persones de les que va cremar cada any la de Sevilla desde 1481 a 1489, això és, 44 persones, tota vegada que la de Sevilla, segons la xifra d’En Bernáldez vengué a cremar-ne 88 un any amb altre. ¡De manera que En Llorente té l’atreviment de suposar, per moderació, que cada una de les altres Inquisicions desde 1482 fins a 1489 cremaren cada any 44 persones! Però ¿i on consta que cap altra Inquisició fés cada any d’aquells tal cremadíssima de persones? Enlloc consta; mes En Llorente, historiador crític, ho suposa perquè així li dona la lliberal i regalista gana. I no solament no consta res de lo que ha dit d’En Llorente, sinó que respecte de moltes d’Inquisicions consta tot lo contrari.

Vegem-ho respecte de les Inquisicions de Saragossa Barcelona, Mallorca, Toledo, Llerena, servint-mos de les fonts i monuments que hem anomenats respecte de cada una.

L’Inquisició de Saragossa. El «Libro verde de Aragón» desde 1483 fins a 1504, segons hem vist més amunt, només posa 93 relaxats, és dir, 22 que els donaren volta de garrot i 71 cremats. De manera que només toca a quatre morts i mig cada any! ¡1 En Llorente en suposa 44 de cremats cada any, fora el primer any, que en suposa 2.000!

L’Inquisició de Barcelona. Les llistes del notari Carbonell ja hem vist que en tot l’any 1488, que fou el primer d’aqueixa Inquisició, només posa set relaxats, que les donaren volta de garrot, i en tot l’any 1489 no posen més que tres relaxats, que les donaren volta de garrot, i 29 penitenciats. En canvi En Llorente hi suposa 44 cremats i 625 penitenciats, aquest any de 1489!

L’Inquisició de Mallorca. No pot entrar en tal càlcul perquè ja hem vist que va començar l’any 1488, i que no consta que celebràs cap aute l’any 1489, essent els primers de que hi ha memòria el de 1490.

L’Inquisició de Toledo. Les llistes que hem vist que va fer N’Orozco de les víctimes d’aqueixa Inquisició, posen l’any 1486: 2 cremats i 3323 penitenciats; de l’any 1487, posen 23 cremats i 1.900 penitenciats; de l’any 1488, posen 43 cremats i cap penitenciat. De l’any 1489 N’Orozco no posa cap víctima. Aquí cal tenir en compte que després de Sevilla no hi havia cap punt d’Espanya que hi capllevassen tants de jueus convertits o judaisants com a Toledo. Per tal motiu hi hagué tants de penitenciats, molt més que els que hi suposava En Llorente. En canvi, només hi hagué 66 cremats en quatre anys, allà on En Llorente n’hi suposava 44 cada any!

L’Inquisició de Llerena. Ja hem vist que d’aquesta només consta que de l’any 1485 fins a 1506, en 21 any, va relaxar 78 reus an el Braç Civil, que en va cremar 25 i va donar volta de garrot a 53, i en va penitenciar 16 amb presó perpètua. De manera que només sortí a tres morts i mig un any amb s’altre. |I En Llorente n’hi suposa 44 de cremats cada any! ¿S’és vista mai per mai una manera consemblant d’escriure història com aqueixa, en no esser entre els anticlericals?

Seguirem un poc detengudament els càlculs fets p’En Llorente sobre les víctimes de l’Inquisició durant el segle XV.

S’aferra en tercer lloc a una inscripció llatina que l’any 1524 posaren a l’Inquisició de Sevilla, que diu que des de l’expulsió dels jueus i dels moros fins a l’any 1524 abjuraren allà la seva heregia 20.000 heretges, i que en cremaren prop de mil (fere millia hominum). I aleshores En Llorente, en lloc de traduir aqueixa frase llatina, així com la traduiria qualsevol que sàpiga gota de llatí, trepitjant la seva reputació de llatinista i amb una insigne mala fe, traduí: «casi millares». ¡Figuran quina bataionada! traduir el «fere millia hominum» per «casi millares»! ¡Ignorar que millia en llatí no ha volgut mai dir més que «mil», «un milenar». ¿I no seria la cosa més desbaratada que l’autor amb lo mot, «fere milia» hagués volgués dir «quasi milenars»? ¿Faria gens de sentit això? Se comprèn perfectament que un diga: «quasi mil homos hi havia»; «quasi mil pessetes li va donar». Però ¿qui ha dit mai: «hi havia quasi milenars d’homos»; «va donar quasi milenars de pessetes»? La qüestió per En Llorente era acumular víctimes a l’Inquisició; i, valent-se de l’ignorància que hi havia del llatí ja en el seu temps, feu creure que tal inscripció posava no quasi mil víctimes, sinó quasi milenars. La qüestió era fer-ho gros, a força d’embuis i més embuis.

Després de tot lo que hem exposat, mos surt dient: «Jo vull suposar que sols hi va haver mil persones cremades… Corresponen a 32 cremats i 625 penitenciats cada any. I atribueix a cada una de les altres Inquisicions solament la mitat per moderació, encara que he de creure que les víctimes serien tantes com a Sevilla amb poca diferència».

Sembla mentida que un que es diu historiador crin tic, tenga l’atreviment de treure el compte de les victimes que feu l’Inquisició, no amb documents, sinó amb suposicions i atribucions a l’aire, sense cap base ni fonament. ¿Quina persona decent s’atrevirà a dir: «supós que tal tribunal ha fetes tantes de victimes», si positivament no sap que n’haja feta cap? I se dóna el cas que amb documents autèntics podem molt bé demostrar respecte d’una partida d’Inquisicions que és falsíssim que fessen tais víctimes que les atribueix En Llorente:

Ve’nt’açí un mostra;

Inquisició de Saragossa. Ja hem vist que, segons el «Libro verde de Aragón», de l’any 1483 fins 1504 va tenir per cada any no arriba bé a tres cremats i mig (71 en vint-i-un any) i a un poc més d’un mort a volta de garrot per any (22 en 21 any). I En Llorente, per moderació, de 1490 a 1500 n’hi atribueix 16 de cremats cada any!

Inquisició de Barcelona. Segons els registres del Notari Carbonell, de 1490 a 1500, hi va haver 11 cremats i 5 morts a volta de garrot. ¡I En Llorente n’hi atribueix 16 de cremats cada any!

L’Inquisició de Mallorca. Els llibres de Dades de l’Arxiu del Reial Patrimoni de 1490 a 1500 no dóna com a relaxats an el Braç Civil i executats per aquest, més que 40 morts a volta de garrot, això és, quatre un any amb altre. ¡I En Llorente n’hi atribueix 16 de cremats cada any!

L’Inquisició de Toledo. Segons les llistes que dóna aquell tal Orozco, contemporani, des de 1490 a 1500 hi va haver a Toledo 41 cremat, i un que li donaren volta de garrot. De manera que vengué a un poc més de quatre morts per any. ¡I En Llorente n’hi atribueix 16 cada any!

De manera que de totes les Inquisicions d’on tenim clarícies concretes, resulten molt més poques víctimes que les que los atribueix i suposa En Llorente. Fundat no en cap document ni monument d’aquell temps, sinó en suposicions i atribucions falsíssimes, posa que Fr. Tomàs de Torquemada durant els 18 anys del seu inquisidoriatge, això és, de l’any 1482 fins a 1500, va fer cremar 10.220 persones, lo qual no són més que 10.220 mentides, segons acabam de demostrar amb documents autèntics i amb testimonis d’autors d’aquell temps, no coneguts per mentiders, sinó absolutament verídics. Per lo mateix, queda provat fins a la darrera evidència que En Llorente, a on van fa beure els inimics de l’Inquisició, no era més que un als historiador de l’Inquisició que le va omplir de calúmnies,