Inquisició de Sevilla
Era la més antiga. Ja hem vist les víctimes que, segons el cronista Bernáldez, contemporari, hi hagué des de 1481 fins a 1488, i les que hi hagué des de 1492 fins a 1524, segons l’inscripció que el gran Emperador Carles V féu posar en el Castell de Triana.
Sevilla va esser la banda d’Espanya on hi hagué més conversos apostates, i on l’Inquisició féu més llarg, fins al punt de que es pot dir que hi hagué més víctimes a Sevilla en aquell temps que a tota la resta d’Espanya, segons se desprèn dels monuments històrics que s’han pogut conservar. Des de l’any 1525 no trobam que aqueixa Inquisició relaxas cap reu fins l’any 1536, que va relaxar cinc judaïsants, quasi tots frares.
Després no hi va tornar haver relaxats fins l’any 1559 i 1560, que hi va haver els célebres Autes de Fe contra els protestants. A l’Aute de 1559 ja vérem que hi hagué 8 cremats, 13 penjats i 80 penitenciats. A l’Aute de 1560: 14 cremats i 34 penitenciats. Després vengueren una partida d’anys de calma, fins que l’any 1624 se va celebrar un Aute contra conversos (molts d’ells capellans i frares) i també il·luminats: hi va haver també una partida de penitenciats, sense cap relaxat.
Més envant, l’any 1627, apareix un altre Aute de Fe contra els il·luminats, sortint tres penitenciats, entre ells, un capellà i una beata. Segons un anònim d’aquell temps, que cita En Menéndez Pelayo (Heterodoxos, T. II, p. 552-3), i no li dóna gaire crèdit, l’Inquisició de Sevilla va castigar a diferents penes 695 il·luminats, sense resar de que hi hagués cap relaxat. L’any 1630 apareix un altre Aute amb 38 il·luminats, que foren, 30 penitenciats i 8 relaxats. L’any 1648 torna haver-hi un Aute amb 28 penitenciats per diferents crims contra la Fe, i un sol relaxat que era caigut quatre vegades. Al cap de dotze anys (1660) es fa un altre Aute de Fe amb 87 penitenciats i 6 relaxats. Passen després 29 anys i l’any 1689 apareix un Aute amb un sol penitenciat, que fou un capellà il·luminat i cap relaxat. Passen altre vegada 30 anys i al arribar a l’any 1719 es fan dos Autes amb devers 14 penitenciats i un sol relaxat.
Devers aqueix temps, no hem pogut precisar l’any se féu un altre Aute, del qual sortiren 5 penitenciats i un sol relaxat: un frare renegat, casat i pirata. L’any 1722 hi hagué un altre Aute, del qual en resultaren 2 penitenciats i 3 relaxats, judaïsants tots i que eren caiguts tres vegades. En temps del rei Ferran VI sembla que hi va haver un Aute contra maçons: no hem pogut aclarir quants de reus hi sortiren ni quines penes los imposaren.
Finalment l’any 1781 hi hagué un Aute amb un sol reu o rea, una beata il·luminada i amistançada; la relaxaren, i la Justícia Civil li va donar volta de garrot. Això va esser el darrer reu que l’Inquisició va relaxar dins tota Espanya: ho confessa el mateix Llorente (Hist. Crit, de la Inq. T. VIII, p. 116). Això és en resum lo que va fer l’Inquisició de Sevilla, que va esser la que va tenir més que fer de tota Espanya; quasi tengué tant que fer ella tota sola com totes les altres plegades, com se desprèn dels monuments històrics.