Inquisició de Santiago
Aquesta Inquisició no la fundaren fins l’any 1562, la suspengueren l’any 1568, i la restabliren 1’any 1574. El seu districte abrigava tot Galícia. Parla d’ella llargament el conegut escriptor D. Manuel Murguía dins el tom Galicia de l’obra monumental España: sus Monumentos y Artes, p. 454-471. S’hi manifesta ben contrari, i amb tot i això només posa que entre l’any 1562 i 1568 aqueixa Inquisició va relexar alguns reus an el Braç Civil, que la darreria del segle XVI va relaxar un frare heretge, i que devers l’any 1667 va penitenciar un altre que es creia esser un nou Messies i que va compondre un llibre farcit d’heregies. I diu també que els qui combaten l’Inquisició, «no sempre han fet veure que obrava amb aplaudiment general i amb consentiment unànim del públic». «Una sola defensa té… i és l’aprovació general amb què la rebé tothom». «Lo cert és que de l’examen detengut dels seus papers no queda dins la nostra ànima altra impressió sinó que el Sant Ofici era un vertader producte de la societat on vivia i capllevava; que procedia per lo general amb justícia, amb temprança, i que en general, quasi no es troba cap causa on atropellàs ni forçàs els tràmits que imposava la llei per què es regia».
«Els Jutges sentenciaven segons lo que la llei manava; res posaven de les seves pasions dins tais sentències: complien amb lo seu dever». «En tres segles que tengué d’existència, quasi només hagué de condemnar qualque proposició, més filla de l’ignorància que d’un propòsit delliberat i conscient: quasi no les hagué d’haver amb cap heretge|formal. Entre els penitenciats, ni un n’hi ha que importi gens. Qualque capellà falaguer de llengua…, aquest o aquell pagès que nega que Deu estiga present a l’Hòstia consagrada; vetací les qüestions en què hagué d’intervenir» l’Inquisició.
Parlant de la causa de Fr. Roys (any 1667), diu que ni abans ni després d’aquesta causa res se troba referent an el Sant Ofici que importi gens. Tret de qualque persecució de jueus, se troba reduïda a assotar bruixes, a petxucar graduands que s’amollaven, juristes que feien llarg en la defensa de les regalies de la Corona o sobre la llegitimitat de l’interés dels doblers. Ja havia perdut molt de la seva força i de les seves dureses, quan els homos d’enteniment se posaren a duria quantra.
Diu després En Murguía que a Galícia l’Inquisició no tengué quasi res que fer els primers quaranta anys de fundada, i que els pocs processos de judaïsants que hi havia, solien acabar sempre amb retractació. Aqueis processos no començaren fins l’any 1595. Aquells judaïsants s’acusaven uns amb altres, destapant-se ells amb ells i resultant molts observadors de la Llei mosaica.
L’any 1640, posaren a la Seu de Santiago aquest pasquí horrible: / Viua (l)a ley de Moysés e morra (l)a de Cristo! La darreria del segle XVII ja no en quedava quasi cap: o eren morts o fuits.
De tot lo qual resulta que l’Inquisició a Galicia, per confesió d’un historiador que li és ben contrari, féu molt poques víctimes, gràcies a Déu. No féu ni d’un bon tros les que li perposa falsissimament el gran calumniador d’En Llorente.