Inquisició de Canàries
Prenim les claricies d’En Garcia Rodrigo (T. H, cap_ 48 i 49) i d’una Historia de la Inquisición en Canarias, que un lliurepensador va publicar l’any 1874; per lo mateix és un contrari molt gros.
Vegem doncs les victimes que atribueix an el Sant Ofici L’Inquisició la posaren a Canàries l’any 1504. ¿Quins Autes de Fe s’hi feren? L’any 1507, un per un judaïsants que sortí penitenciat, i cap relaxat; l’any 1510, un altre per 4 penitenciats i cap relaxat. Dia 24 de febrer de 1526, n’hi hagué un d’Aute amb 12 penitenciats i 8 relaxats. L’any 1530, n’hi ha un altre amb 4 penitenciats i cap relaxat. Dia 23 de maig de 1594, un altre Aute amb 24 penitenciats i cap relaxat, més que dos en estàtua, que eren fuits.
Passen després 25 anys sense cap Aute, fins que dia 6 de novembre de 1569, n’hi ha un amb 23 penitenciats i cap relaxat. Dia 24 de juny de 1576, un altre, amb 18 relaxats en estàtua, que eren fuits i ja no els aplegaren; dia 12 de març de 1581, un altre amb 12: penitenciats i cap relaxat; dia 12 de juliol de 1587, un, altre amb 35 penitenciats i cap relaxat; dia 1 de maig de 1591, un altre amb 18 penitenciats i 23 relaxats en estàtua, que eren fuits i no els pogueren assolir; l’any 1594, un altre amb 51 penitenciat i cap relaxat; l’any 1608, un altre amb 3 penitenciats i cap relaxat en persona; dia 22 de febrer de 1614, un altre amb cap penitenciat i un relaxat; dia 2 de juny de 1615, un altre amb un penitenciat i cap relaxat.
Llavò passaren 40 anys sense cap Aute de Fe ni cap causa, fins que devers l’any 1655 se’n troba un d’Aute amb alguns penitenciats i un relaxat en estàtua, un fuit.
En tota la segona mitat del segle XVIII no n’apareix cap altre d’Aute de Fe; sols hi hagué 14 o 15 causes que es resolgueren sense cap publicitat, dins la capella del Sant Ofici o dins una altra església, portes tancades. Durant aquest segle, devers l’any 1603, els Inquisidors de Canàries introduïren els expedients de reducció, on se suprimien les formes jurídiques per evitar an els reus les conseqüències del procediment criminal.
Ho feien així: proposaven an els reus que aprenguessen la Doctrina Cristiana i diguessen les dificultats que hi trobaven a persones competents perquè els ho resolguessen. Els qui no es volien subjectar en això, havien de sortir d’aquelles illes.
Per procedir contra aqueis que se n’anaven era precís que tornassen a Canàries. Si hi tornaven, els foragitaven de bell nou. Si després encara hi tornaven, se procedia contra ells, entregant-los an el Braç Civil, com a relapses (obstinats i reincidents). En tot el segle XVIII aquell historiador del Sant Ofici de Canàries, tan contrari de tal tribunal, només troba alguns Autes just amb 6 penitenciats i un relaxat, això entre tots els Autes i en tot el segle XVIII.
¿I sabeu quantes són, segons el compte d’aquell historiador inimic, les victimes de l’Inquisició de Canàries en los trescents anys que existí? Dones 142 penitenciats, 11 relaxats en persona (9 cremats i 2 que els donaren volta de garrot) i 100 en estàtua (98 fuits i 2 morts quan els sentenciaren). |11 penes capitals en 309 anys! I En Llorente, desde l’any 1504 fins a 1508 suposa que aqueixa Inquisició en cremava 208 cada any i que en penitenciava 4057, allà on en 309 anys consta que només en va penitenciar 142! ¡Se necessita així mateix esser lo que era En Llorente per dir tal cosa!