Inquisició de Logroño
La posaren tot d’una a Durango, la primeria del segle XVI la pasaren a Calahorra i l’any 1570 a Logroño. El seu districte eren Vizcaya, Guipúzcoa, Alava, Rioja, territoris de l’Abadia d’Alfaro, Vicaria d’Agreda, Montes de Oca i Navarra. Les fonts d’on prenim les claricies són García Rodrigo, T. II, p. 334-50; Heterodoxos, T. II, p. 662-68; T. III, p. 93-94; Madrazo, Navarra y Logroño, de l’obra España, Sus Monumentos etc. T, I, c. VE Vic. Lafuente, Hist. de las Soc. Secr., T. I, c. XIII; Dlccionari-Hispano-Americano, T. II, p. 1000: s. v. Autos de Fe; Frai Prudénci de Sandoval, Vida y Hechos de Carlos V, L. XVI, c. XV; Cappa, p. 76.
Hi ha poques noves sobre els primers actes d’aqueixa Inquisició. Sembla que fins l’any 1507 només s’instruïren alguns processos de judaïsants i mahometisants. L’any 1507, hi hagué un Aute de Fe amb 29 penitenciats, tots bruixes i bruixots. L’any 1527, n’hi hagué un altre amb 37 penitenciats i 5 relaxats en persona i 5 en estàtua entre morts i fuits. Tots eren bruixes i bruixots. Ho destaparen dues al·lotes, i n’hi va haver devers 150 entre hornos i dones que es denunciaren a si mateixos. Només en processaren 50. Les dones declararen que havien pecat amb el dimoni en forma de bell-jove i de boc, i que volaven untant-se els colzos, els genolls i els balladors de les cuixes d’uns anguents que feien. L’escarment que féu l’Inquisició i un llibre que el Bisbe de Calahorra va publicar contra «Supersticions, maleficis i sortilegis», donaren un mal cop a la bruixeria, que romangué quasi esvaïda, i no va donar pus que fer fins l’any 1610.
L’any 1593, dia 14 de novembre, hi hagué un altre Aute contra judaïsants, mahometisants, casats amb dues dones an el mateix temps, i lladres, homicidis i sacrílegs: hi hagué 37 penitenciats i 5 relaxats en persona i 5 en estàtua, entre morts i fuits. Dia 7 i 8 de novembre de 1610, hi hagué el célebre Aute de Fe contra bruixes i bruixots, que resultaren an el mateix temps lladres, sodomites i assassins. Un d’ells va confessar que ell havia mort un fill seu, l’havia fet bocins i els altres bruixots el s’havien empassolat; i la seva dona havia donat verí a una amiga seva per gelosia. Altres dues bruixes havien morts infants, i una altra fins un fill seu. Les volades d’aquelles bruixes sens dubte, eren imaginàries; però aquelles morts que feien, eren ben reals. Sortiren a l’Aute 28 penitenciats i un relaxat, fou una dona que li donaren volta de garrot.
Amb aquest Aute se pot dir que se va acabar la bruixeria aguda, i l’Inquisició des de llavors ja no va relaxar negú per tal classe de crim, imposant solament a tais reus assots i altres penes per llarg.
La darreria del segle XVII hi hagué un Aute contra un capellà molinosista i l’any 1729 n’hi hagué un altre Contra un carmelita descalç, també molinosista. Dia 30 d’octubre de 1743 n’hi hagué un altre tot contra molinosistes (frares i monges que no havien feta gens de bonda) que, com és natural, trobaren sabata de son peu: hi hagué una partida de penitenciats, sense cap relaxat.
Hem donat compte de les víctimes que consta que feren nou inquisicions. Les altres que hi havia no les hem pogudes estudiar com aquelles nou per falta de fonts on anar a beure; però porem assegurar que no feren més víctimes que les Inquisicions de què hem donada relació. Tot lo qual demostra que les víctimes de l’Inquisició no són, ni d’un bon troç, tantes com va suposar En Llorente.