La novel·la nova, com un invent

Quin és L’invent més gran del segle vint, escrit per l’Avel·lí Artís-Gener l’any 1982? Els invents volen resoldre les carències, les insuficiències, les pobreses i les angúnies. I el segle XX, també segle de guerres i d’odis més científicament practicats, se sent pobre d’allò que és bàsic: l’aigua, el pa, l’energia. Sobretot, l’energia: el vell carbó ranqueja, brut i exhaurit; no se sap quant duraran les reserves de petroli, extret del fons de la terra o del fons del mar, objecte de poder per damunt de tota raó, or negre; l’energia nuclear, aparentment neta, ens amenaça, emmalalteix i contamina: tot allò que és viu corre el perill de ser tocat/tacat per l’energia que prové de la fissió de l’àtom. Oi que no és estrany que un noi intel·ligent, de catorze anys, fill d’arquitecte, se les empesqui per inventar una altra energia? Bo serà que meditem, abans, sobre les energies que hi ha hagut al llarg de la història.

• Per què no mirem d’imaginar-nos què va significar la descoberta del foc, i amb quins ulls se’l mirava l’home primitiu?

• Ens adonem que cada nova energia és rebuda per la majoria de mortals amb mostres d’escepticisme?

• Qui s’imagina com devia trastocar-ho tot l’invent de la màquina de vapor?

El llibre d’Artís-Gener és fet des de Catalunya, com un acte de servei al país. La imaginació és tan necessària com les energies físiques.

• T’has fixat com argumenta el servei que farà a Catalunya l’invent de l’«Esparver Zeta-Iota»?

• Per què un país que vol ser autònom, independent, necessita tenir energia i tecnologia pròpies?

• Què vol dir allò de la «dependència tecnològica»?

Molts dels que neguen que Catalunya sigui una nació…, li neguen també el dret a desenvolupar la seva indústria, els departaments d’investigació. Perquè tothom sap que sense investigació no hi ha progrés.

• Sobre quines qüestions ens suggereix el llibre que caldria investigar? Què t’agradaria inventar?

• Has llegit algun cop les novel·les d’invents de Jules Verne?

Hi ha un moment, cap a les acaballes del llibre, en què llegim aquesta frase: «Alguna vegada, en teatres o programes de televisió, sortien actors còmics que parodiaven aquella gent que vint anys endarrere afirmaven que Catalunya no era cap nació. La gent s’hi rebentava de riure!».

• Passarà així d’aquí a vint anys?

• Hi ha gent ara que diuen que no som una nació? Per què ho diuen?

Un dels objectius de l’«Esparver Zeta-Iota» és d’incrementar les autopistes (ep!, ben diferents de les d’ara) a Catalunya.

• Al damunt d’un mapa, dibuixa les autopistes que l’Oriol proposa i assenyala’n de noves.

• Ah! I què et sembla el recorregut de l’excursió inicial fins a Castellar de N’Hug? No podrien haver decidit un altre recorregut?

Al llarg del llibre reflexionem sobre un greu problema: no hi ha prou aigua dolça.

• Com es fa el consum de l’aigua dolça? Què el determina? D’on surt l’aigua dolça? Quin és el seu procés de depuració?

• És possible dessalinitzar l’aigua del mar? Com?, quin cost? Saps d’alguns indrets dels Països Catalans on funcionin ja plantes depuradores de l’aigua del mar?

• Sobre un mapa de Catalunya, dibuixa els embassaments d’aigua, els pantans i les preses més conegudes.

El pare de l’Oriol, l’arquitecte, esdevé famós perquè realitza un gran instal·lació cultural, d’usos múltiples, que duu el nom d’Apel·les Mestres, «escriptor, dibuixant i músic». És un nom que hauríem de retenir i sobre el qual hauríem de treballar.

• Què sabeu d’aquest dibuixant de professió, i més tard pintor, i després músic, que tenia una afecció ben particular, per a les estones de lleure: el conreu de les hortènsies?

El segrest atorga un to dramàtic al relat-meditació sobre el problema de l’energia a Catalunya i sobre les possibles solucions inventades per un noi de catorze anys. Si l’Oriol se salva dels seus segrestadors és perquè té molt enginy i sap trametre un missatge xifrat. Parlem-ne.

• Quins llenguatges xifrats coneixes? Per a què serveixen?

• Com s’ho fan els espies per enviar documentació confidencial? Com aprendrem a desxifrar llenguatges xifrats?

• T’agraden els jeroglífics? Per què no mires de fer-ne uns quants? El missatge de l’Oriol al seu pare, tanmateix, no és ni en llenguatge secret ni amb signes estranys.

• Series capaç, sense consultar el relat, de reconstruir els secrets que l’Oriol revela als pares sense que els segrestadors se n’adonin?

El Tísner és un home viu, eixerit, llest. Estaria molt content si li fèieu arribar propostes de nous invents destinats a fer de Catalunya un país de veritat, a fi d’acabar d’una vegada amb la degradació de la natura.

• Per què no fem catàleg d’aquests desastres i proposem un pla d’acció seriós?

D’un cosa podeu estar segurs: l’Avel·lí Artís-Gener els donarà a conèixer a l’opinió pública.