L’any 401 aC, una expedició de mercenaris procedents de diverses regions de Grècia va posar-se al servei de Cirus, que pretenia arrabassar el tron de Pèrsia al seu germà Artaxerxes. Però en la batalla de Cunaxa, a Babilònia, Cirus és mort i el seu exèrcit, derrotat. El fil conductor d’Els deu mil (Anàbasi) són els avatars d’aquesta campanya, i molt especialment la marxa posterior dels mercenaris grecs, que proven de tornar vorejant el Tigres, travessant països remots i, després, emprenent un viatge atzarós pel Pont (l’actual Mar Negre). Xenofont —prolífic autor de relats històrics, textos socràtics i tractats tècnics— va prendre part en l’expedició dels deu mil i hi va tenir un paper rellevant, que ell mateix s’encarrega de subratllar. Però el que sorprèn encara avui és com va reeixir a fer de la seva crònica una narració apassionant, plena d’episodis variats, que posa davant dels ulls del lector la vida autèntica d’aquells soldats de fortuna i l’esperit que els animava.