Els pèsols negres exquisits que cada dia se serveixen a l’hostal de Cruallops no amoroseixen gaire les vides dels protagonistes d’aquesta història dramàtica i esperpèntica, a voltes esquitxada d’un humor grotesc, que transcorre en un entorn rural aparentment tranquil: la Rosa de l’Albereda, una dona esquerpa i irascible que clava la mirada esmolada a tothom i camina sempre per la propietat amb un enorme i amenaçador fuet a la mà dreta; i en Tomàs de Bancells, un mecànic solitari i cansat, fugitiu d’un passat familiar misteriós, que viu en una petita caseta prefabricada, adossada al marge d’un camp grandiós, amb la companyia d’un parell de gossos famolencs. La fatalitat, l’error, la culpa i el perdó, potser impossible, marquen la seva vida i, sobretot, el seu present, que grinyola a causa d’un passat molt tèrbol i escandalós que anticipa un desenllaç de conseqüències terribles per a tothom. Antoni Pladevall convoca d’una manera sonora i acolorida, a través de la recreació de la llengua viva del món rural, les vivències impactants que enlairen i estimben la felicitat dels antiherois que transiten per les pàgines d’aquesta novel·la.

La papallona negra desplega la relació amorosa apassionada i absorbent entre en Jordi, l’hereu de Can Montalà, una casa pairal molt antiga de la Catalunya interior, i la Martina, una estudiant universitària de Barcelona de bellesa inquietant que, a la primeria d’una tardor sense ganes de ploure, passa un cap de setmana amb unes amigues en un dels allotjaments que la família Montalà ha inaugurat a la vella pallissa del mas. Les aventures personal i familiar —la celebració de la intimitat d’alt voltatge eròtic dels protagonistes i el negoci de l’agroturisme com a complement de les activitats agràries i ramaderes— segueixen rutes diferents, de manera que benefici i pèrdua, felicitat i turment, fulgor i ruïna s’alternen en aquesta novel·la sobre la bellesa tràgica que funciona, alhora, com una metàfora de l’enfonsament definitiu d’un sistema de vida rural que havia persistit durant moltes generacions. Escrita amb la sonoritat i la força de la llengua viva, La papallona negra continua el retrat panoràmic, iniciat per Terres de lloguer, sobre les brutals transformacions econòmiques i socials que experimenta actualment la nostra pagesia.

El tractor, vermell com la sang, que revolucionà el camp els darrers anys cinquanta esdevé el motor de la desgràcia al mas Miravalls i desferma l’odi entre germans, en una comarca d’interior, sense cap altre nucli urbà que un grapat de masies disseminades. La guerra, un espòs que no n’ha tornat, tres fills, la soledat consolada, l’accident, un testament que ningú no sap o no vol llegir, els pins de l’obaga, la serradora, l’odi incontrolable o la Guàrdia Civil a l’encalç de qui s’embosca fan que, com l’envestida del porc senglar en sentir-se acorralat, aparegui instintivament l’afany de supervivència en un món declaradament advers. En aquesta segona novel·la, Antoni Pladevall torna a desplegar els recursos narratius de la llengua viva —de què ja se serví a La lliça bruta— per dur-nos ara a un passat proper i alhora feréstec, atrapat en la psicologia d’uns personatges estridents enmig de la quietud d’uns boscos i uns camps de blat on, gairebé mai, no passa res.

Terres de lloguer entrellaça els drames personals de dos masovers que han de deixar a contracor el mas i els camps que han treballat amb dedicació. El seu arrelament a la terra és tan profund que se senten arrencats violentament del món del qual formen part, i no saben adaptar-se a la nova situació. Situada entre el drama i l’elegia, aquesta novel·la mostra la desaparició imparable dels llogaters de la terra i, per tant, la liquidació d’una manera de viure que havia perdurat durant moltes generacions, alhora que alerta sobre el futur incert del món rural, sotmès a un procés d’industrialització i terciarització brutals que en desfiguren espectacularment la fesomia. Terres de lloguer retrata l’univers humà, el paisatge, la parla i les formes de vida pròpies de la nostra pagesia en el decurs dels últims cinquanta anys.