Accidents d’amor és una novel·la breu inclosa dins del tractat Arbre de filosofia d’amor de Ramon Llull, que planteja la idea de morir d’amor per l’Amat com una prova de l’amor més digne i lleial. Els protagonistes del llibre son l’Amic i l’Amat, el fidel cristià i Déu, i al llarg de diferents proverbis expressats per diferents personatges com Dama d’Amor, Contrarietat d’amor, els donzells d’amor, Mort d’Amor i Vida d’Amor, es discuteixen les condicions i les virtuts a les quals s’exposa l’amor.

Redactada probablement entre el 1276 i el 1278, aquesta obra mística de Ramon Llull fou inclosa posteriorment en el Blanquerna i fou presentat com una obra feta pel protagonista a petició d’un ermità. Consta de 366 unitats molt breus o versicles, alguns dels quals són dialogats. Síntesi de la mística i la filosofia lul·liana, formalment és una mena de llibre de meditació cristiana adreçat als ermitans, de gran valor poètic. És un conglomerat d’antítesis, paradoxes i metàfores, i presenta una gran concentració conceptual. Els elements constitutius són l’Amic (l’home), l’Amat (Crist o Déu) i l’amor, sovint personificat, que sol ésser l’intermediari entre tots dos. El llibre, que reflecteix l’experiència mística personal de Llull, és influït per la Bíblia (particularment pel Càntic dels càntics), la lírica trobadoresca, Iacopone da Todi, la mística augustiniana i l’obra dels sufís hispanomusulmans. El text que trobareu en la present edició del Llibre d’amic i amat només pretén, d’acord amb el plantejament de la col·lecció, oferir una versió de l’obra en la llengua catalana actual, però, per descomptat, sense trair l’esperit, el to ni la lletra de l’original lul·lià.

L’Arbre exemplifical és el quinzè dels setze arbres que formen l’Arbre de ciència (1296). Llull hi converteix en narracions literàries, amb una originalitat extraordinària, tot de conceptes científics que ha desenvolupat a les altres parts de l’enciclopèdia que constitueix l’Arbre de ciència. La seva funció és dotar la ciència d’una dimensió literària que la faci apta per a la divulgació, d’una manera amena i lúdica. Llull diu expressament que busca l’amistat de les gents que llegiran el seu llibre. També relaciona clarament aquí la divulgació amb la predicació: els sermons sobre la doctrina es podran enriquir profitosament de materials didàctics gràcies als exemples de l’Arbre. No estem davant d’un repertori tancat d’històries, proverbis, imatges i sentències, sinó d’un instrument intel·lectual que ens ha d’ensenyar a produir aquesta mena recursos a partir de les dades del saber universal. L’Arbre exemplifical consta de set parts (arrels, tronc, branques, rams, flors, fulles i fruits). L’última explica la finalitat de l’acumulació de saber: preparar l’esperit per a l’elevació a la contemplació de Déu. El tractament de les formes literàries breus a l’Arbre exemplifical és la proposta més innovadora, sorprenent i estimulant de la ‘nova’ literatura de Ramon Llull.

Escrita a Montpeller el 1283, constitueix una segona versió de l’Art de 1274. Es presenta acompanyada de les Figures i de l’Alfabet, que fan visibles els components estructurals de l’Art i faciliten el maneig dels mecanismes combinatoris i dels càlculs. L’Art demostrativa presenta dotze figures primeres, que Llull designa amb lletres. Llevat de la Figura Elemental, totes són circulars i porten noms inscrits a la circumferència. Les línies diametrals indiquen les combinacions binàries dels conceptes en qüestió.

Començaments de medicina presenta l’encaix entre els principis de la disciplina corresponent, formulada per la tradició (els «antics principis»), i els principis derivats de les Arts de Ramon Llull, de manera que el metge es trobi en l’exercici de la medicina amb una perspectiva teòrica que l’ha de permetre d’inserir el nucli racional de les seves activitats en el quadre general del coneixement.

La Doctrina pueril (1274-1276) és una obra catequètica presidida per la preocupació lul·liana d’assegurar davant d’un públic laic les veritats bàsiques de la fe cristiana. L’assoliment dels mínims doctrinals condensats al catecisme ha d’afavorir una valoració correcta d’altres coneixements més subtils, als quals Llull no volia renunciar. La fe exerceix un paper important en el procés que porta la raó humana, mitjançant un ús adequat del coneixement i d’acord amb la primera intenció, fins a la veritat. Dos terços de la Doctrina pueril s’organitzen a partir dels diversos elements que conformen les beceroles de la doctrina cristiana, la resta és una amalgama de matèries diverses, on les ciències de la natura tenen un paper destacat.

La doctrina de la «primera i segona intenció» constitueix l’eix de l’ètica lul·liana i, al mateix temps, traça el camí de tot l’univers; és a dir, la «primera intenció» ha de ser Déu, i la «segona», els éssers creats i les coses materials. És a dir, ¿amb quina intenció s’ha creat l’ésser humà? Per conèixer, estimar i lloar Déu. Si donem primacia a la segona intenció, a nosaltres mateixos com a éssers creats, buscarem només el propi benefici i oblidarem la raó per la qual existim, de manera que avivarem el pecat i la decadència moral, no només de l’individu, sinó de tota la societat.

Redactada probablement entre el 1276 i el 1278, aquesta obra mística de Ramon Llull fou inclosa posteriorment en el Blanquerna i fou presentat com una obra feta pel protagonista a petició d’un ermità. Consta de 366 unitats molt breus o versicles, alguns dels quals són dialogats. Síntesi de la mística i la filosofia lul·liana, formalment és una mena de llibre de meditació cristiana adreçat als ermitans, de gran valor poètic. És un conglomerat d’antítesis, paradoxes i metàfores, i presenta una gran concentració conceptual. Els elements constitutius són l’Amic (l’home), l’Amat (Crist o Déu) i l’amor, sovint personificat, que sol ésser l’intermediari entre tots dos. El llibre, que reflecteix l’experiència mística personal de Llull, és influït per la Bíblia (particularment pel Càntic dels càntics), la lírica trobadoresca, Iacopone da Todi, la mística augustiniana i l’obra dels sufís hispanomusulmans.

El Llibre de les bèsties és una narració breu de caràcter politicosocial que forma part del Llibre de meravelles de Ramon Llull. És un sàtira de la vida cortesana mitjançant la faula de Na Renard i el seu adveniment al poder a través de l’engany i la por.

Dividit en un pròleg i set capítols, el Llibre de l’orde de cavalleria és un recull dels sabers i de les virtuts que ha de tenir qualsevol cavaller, i dels vicis que ha d’evitar. Aquest llibre basa l’estament de la cavalleria en la defensa de la fe, la fidelitat a la monarquia i el respecte cap als estaments socials inferiors. Cal remarcar que Llull aprofita aquest llibre per demanar una escola de cavalleria que pugui instruir els cavallers.

El Llibre de mil proverbis és una obra de Ramon Llull que conté sentències que abracen àmbits diversos: teologia, filosofia, moral, vida social i vida pràctica. Van repartides en cinquanta-dos capítols, el nombre per capítol variant de disset o vint-i-dos, amb una mitjana de vint. Cada capítol està dedicat a una virtut, una qualitat moral o una condició. El principi segueix l’ordenança d’una jerarquia: De Déu, De prelat, De príncep, De subjecte, etc. Les qualitats de l’obra són la lleugeresa en la concisió, la simplicitat tota didàctica, la musicalitat mnemotècnica; la redacció essent alliberada dels constrenyiments de la demostració escolàstica, de les feixugors del seu aparat. Aquestes sentències revelen una intel·ligència girada cap a la perfecció, així com una destresa a concentrar l’amplitud de la llum. Aquestes dues qualitats han de fer de l’obra un clàssic del pensament.

El Llibre del gentil e dels tres savis (ca. 1274-1276) és una de les primeres obres de Ramon Llull a mig camí entre la novel·la moral, amb una mínima trama de ficció, i la disputa teològica dialogada entre un expert cristià, un de jueu i un de musulmà, part central del llibre. Sorprenentment i malgrat la clara predisposició cristiana de l’autor, el llibre no opta per una de les religions monoteistes, sinó que més aviat ressalta els seus aspectes comuns i se centra en la contraposició entre les religions revelades enfront de les paganes o els descreguts, la qual cosa la fa una obra singular de l’edat mitjana.

Lo peccat de n’Adam és una petita joia de la literatura de Llull. El tema religiós és present, una vegada més, en aquesta delicada obra de forma poètica. Així, tenim un text breu, compost per dos-cents versos, on l’autor ens justifica i exposa els motius pels quals Déu va prohibir a Adam de menjar la fruita de l’arbre vedat, tot i sabent quin seria el pecat de la seva creació.

Logica nova està estructurada en set parts o distincions, la darrera de les quals proposa preguntes a propòsit de les sis precedents. La primera distinció tracta de la substància i de les qüestions de l’Art des de la seva funció lògica; la segona descriu els cinc predicables; la tercera presenta els deu predicaments; la quarta desplega les cent formes, que són una eina dialèctica lul·liana que ja apareix a l’Arbre de ciència; la cinquena descriu el sil·logisme i les fal·làcies; i finalment la sisena és una aplicació de la lògica a les ciències (teologia, filosofia natural i moral, dret i medicina).

La Medicina de pecat és l’obra en vers més extensa de Ramon Llull. Es tracta d’un tractat moral i doctrinal compost per 5872 versos que es presenta com un electuari, o antídot contra el pecat, format per la contrició, la confessió, la satisfacció, la temptació i l’oració, i escrit en forma rimada per a una finalitat didàctica.

El tractat es divideix en dos grans blocs i aquests al seu torn, se subdivideixen en seccions. El primer estudia els signes i els planetes, així com els moviments i influències d’aquests en aquells, corroborant, per les seves definicions, les postures tradicionals sobre aquest tema. En el segon és on aplica els principis i el mètode del seu Art, qualificant l’Astronomia de «veritable ciència» i als astròlegs de «veritables homes de ciència» sempre que, i abans de res, no ignorin a Déu com a principi sobirà. Per facilitar la comprensió de l’obra, s’ha adjuntat el text regularitzat a continuació del text original.

Zenobia y Edward se conocen en un congreso en Viena. Pero siempre queda un misterio en Zenobia que no quiere desvelar de su pasado. Es precisamente la lejanía el motivo que más puede aproximar a las personas, con la paradoja de que nadie es exclusivo. Por la fuerza de la distancia ella desarrolla una personalidad dual, un abismo blanco, como flotar en el vacío, porque descubre que si cae en la tentación de sincerarse acabaría por perderle.

Ofelia escribe un diario que dedica a su marido, Orlando, recientemente fallecido, dos astrólogos profesionales que se han dedicado a la investigación de los planetas. Ella evoca pensamientos de languidez del alma y pasajes melancólicos y de poética belleza sobre sus últimos años en Copenhague. Pero este libro también habla sobre las segundas oportunidades y sobre los ciclos repetitivos de los tiempos vitales y el devenir y el tiempo del cosmos.

Mundo antiguo. Ingrid, profesora de Filosofía e Historia de las Religiones viaja desde Berlín hasta Bagdad para investigar más acerca de la historia de la cautivadora diosa sumeria, acadio-asiria y babilónica, Ishtar. Pretende demostrar que existió una época donde reinaba el matriarcado y las culturas con reinados ginecocráticos. Allí conoce al investigador lingüista americano Hilmar que tiene una humildad y una sabiduría que harán que poco a poco gane su amor. Ingrid pretende basarse en la presencia de unos reinos donde las deidades eran femeninas, como la gran Diosa Madre, Inanna e Ishtar. Asimismo explora en la transición que tiene lugar de unos dioses maternos a unos dioses paternos, a través de la mitología clásica griega, de los héroes Orestes y Teseo ante el Minotauro, y la diosa Atenea y el dios Dionisos.

Jean Bernard tras colgar sus hábitos de monje benedictino decide seguir su camino de viticultor, por viñas estresadas, porque al proceder de la Borgoña sabe que la buena calidad de la uva procede de viñas esforzadas y rendimiento bajo. Conoce a Anne Sophie, una mujer que proviene del Mosela alemán, y que tiene fama de 'bruja' alrededor de aquellos castillos medievales. Paulina y Pedro se conocen y nacen en el Bierzo donde espuman mariposas de las móviles cabezas de las flores en la primavera. Ambos intentan hacer un vino bueno y buscar la esencia del carácter y la personalidad de un vino Atlántico. Nerea y Raúl se conocen en Monterrei, Galicia, ella es una financiera de banco y él tiene un restaurante y una bodega familiar que al ser pequeña está produciendo pérdidas en la economía familiar. Franjas de sombras yacen en el trenzado de las viñas, y afilan sus perfiles con hilos dorados y amorosos en estas tres historias corales que se narran hasta llegar al centro enraízado de la tierra.