Estudi introductori al «Fénix de Cataluña»
El Fénix de Cataluña és un llibre clau en la història de la Catalunya moderna. Fins el segle XX, els historiadors no li han donat gaire importància. Jaume Carrera i Pujal posà en relleu la importància del llibre i del seu autor. Als nostres dies, ha estat Pierre Vilar qui ha posat de manifest l’interès del Fénix de Cataluña. Vilar presentà el seu autor com el símbol de la nova Catalunya que havia refusat el pes de la decadència que encara es deixava sentir a Castella, una Catalunya que, des dels darrers anys del segle XVII, inicià el procés que la portaria a assolir la preeminència comercial i industrial que ha conservat fins avui. El llibre fou escrit durant un període de dificultats econòmiques per al Principat. En aquesta conjuntura, Narcís Feliu de la Penya intentà, a través d’una activitat molt intensa, posar en marxa un pla de renovació de la indústria catalana. Narcís Feliu tenia bones relacions en el món comercial. Com a doctor en dret que era, gaudí d’una posició social semblant a la de la noblesa. L’amplitud dels seus interessos intel·lectual es posa clarament de manifest en els seus escrits i en les nombrosíssimes notes erudites que adornen les seves obres. Malgrat les seves obligacions com advocat, continuà mantenint un interès profund per les activitats econòmiques. Tant les idees com el text del Fénix de Cataluña sembla que prengueren forma concreta al llarg de l’any 1682. Feliu reclama la paternitat del Fénix. Això no obstant, val la pena examinar novament els orígens del text del llibre. S’ha acostumat a creure que el nom «Martín Piles», que apareix a la portada i al peu del pròleg, era un pseudònim de Feliu, el nom del qual figura, però, a la fi del llibre. Correspon a Carrera i Pujal el mèrit d’haver clarificat que Piles era una persona real, contemporània i col·lega de Feliu. Les evidències que ara tenim posen en relleu que el «veritable» autor del Fénix fou Martín Piles. Espiritualment ell fou l’autor del llibre, però la prosa vigorosa, les notes erudites, únicament pogueren haver sortit de la ploma d’un especialista en dret, és a dir, de la ploma de Feliu. En el Fénix, doncs, les paraules sortiren de Feliu, la idea central de Piles.