Resistiran la llengua i la cultura catalanes l’embat indeturable del veïnatge de l’espanyol i el temptador mercat global de l’anglès? Al cap de mil anys del seu naixement com a llengua i cultura, té futur el català o caurà víctima de la pressió demogràfica o de la selecció natural? Dir-li cultura catalana a tota cultura que es faci a Catalunya és enterrar-nos en vida? Aguantarà el català? Ens en sortirem? Tot i que quan un mal està molt estès sembla inútil buscar-ne culpables, Patrícia Gabancho ens n’assenyala uns quants i ens raona uns perquès posant la sinceritat i la paraula clara per davant d’hipòcrites correccions polítiques. El preu de ser catalans és un autèntic memorial de greuges ja en ple segle XXI, adreçat als perpetradors del retrocés del català, però sense oblidar aquelles suposades víctimes que, amb el seu silenci o el seu acatament mesell, han acabat sent tan culpables com el que més. Patrícia Gabancho, però, no només ens parla de culpabilitats i ens enumera crítiques o queixes, sinó que ens aporta unes vies de solució que tots i cadascun de nosaltres, i sobretot aquells col·locats estratègicament en la batalla per la subsistència del català, hauríem d’intentar aplicar. I ben de pressa. O serem els últims a parlar-ne.

La profunda decepció que ha provocat entre la majoria dels catalans el fracàs de la via estatutària, ja que el baquetejat segon Estatut de la democràcia —tot i haver estat referendat pel poble— pot acabar eternament encallat o senzillament escapçat pel Tribunal Constitucional, ha inspirat a Patrícia Gabancho la tesi del retorn dels catalans. Diu l’autora en el llibre: «Tinc la sensació que Catalunya ara s’adona que tot plegat ha estat una estafa. Que la continuen llançant daltabaix del tramvia per parlar català, per plantejar un Estatut, per reivindicar un aeroport, és a dir, per voler un futur. Tinc la certesa que els catalans estan prenent consciència que cedir ja no és el camí […]. Ha arribat l’hora, i crec que no m’equivoco en això, del retorn dels catalans. […] I quan parlo del retorn dels catalans, vull dir que certa gent, una Catalunya ben real, comença a tenir ganes d’agafar les regnes, d’estrènyer els genolls i galopar cap a un futur més alt».

La història de la humanitat ha invisibilitzat i silenciat les dones o, com a molt, els ha reservat un paper secundari, sovint, com a companyes d’herois. Les dones del 1714 és un reconeixement al paper de moltes dones que des de l’anonimat van existir, viure, patir i participar en un dels capítols més cruents de la nostra història. La periodista i escriptora Patrícia Gabancho ens presenta, a través de capítols que es poden llegir de manera independent, set dones que passen a ser les protagonistes d’una història de la qual només recordem noms masculins (Villarroel, Moragues, Casanova), i alhora ens situa, a través de converses amb historiadors, historiadores o persones expertes que aporten rigor històric a la narració, en el context polític, social i cultural d’una Catalunya enmig d’una guerra que es dirigia des de diferents capitals europees: la Guerra de Successió o la Guerra dels Catalans, com també se la va acabar coneixent.