Chuck Palahniuk. Llicenciat en Periodisme, 10 anys de mecànic i escriptor nocturn. L’any 1996, amb 35 anys, va publicar la seva primera novel·la, Fight Club, la primera gran mostra del seu estil descarnat i precís, sense digressions, «prioritzant sempre els verbs als adjectius i els noms als pronoms». Així ho explica Albert Forns, que fa quatre anys va seguir l’escriptor nord-americà per Barcelona. Palahniuk havia vingut a presentar Al desnudo i Forns en va escriure aquesta crònica enginyosa i irreverent. Macabre i implacable, desagradable a matar, Palahniuk és un escriptor brutal i divertit que captiva ments inquietes, algunes més retorçades que d’altres. Una fan que fa cua perquè l’autor li signi un exemplar el defineix, sense voler-ho, amb un titular lapidari: «Palahniuk, el Justin Bieber dels inadaptats».

La fascinació de l’Albert Forns cap a l’Albert Serra és tan immensa que l’autor decideix convertir-s’hi. El procés de transmutació suposa només una simple excusa per estudiar el rerefons d’un personatge que, en la majoria dels casos, genera rebuig per la monotonia i l’avorriment intrínsecs en les seves pel·lícules. Lluny dels clàssics panegírics sobre una personalitat misteriosa, l’obra desfà l’aura malcarada del cineasta amb gràcia i sense trencar-ne l’encant. Però ni Albert Forns ni Albert Serra monopolitzen el text, on els fragments biogràfics d’artistes com Andy Warhol, Sophie Calle i Miquel Barceló comparteixen pàgina amb les cabòries d’un oficinista estancat en la rutina laboral i les sortides amb amics a l’Horiginal de Barcelona. El títol enganya: Albert Forns no ha escrit una novel·la. Amb el personatge d’Albert Serra com a pretext, el Premi Documenta 2012 és un contenidor literari que acumula reflexions sobre l’art contemporani, anècdotes domèstiques i fragments de reportatges periodístics propis sense fer distincions. Albert Forns arracona la pedanteria de bona part dels entesos en actualitat cultural i converteix el món dels referents artístics en una realitat tangible i accessible a qualsevol (això sí, amb Google al costat). Amb una naturalitat admirable i sense perdre en cap moment el sentit de l’humor, l’obra aborda fenòmens com la mitificació de referents internacionals, l’originalitat i el plagi en un joc d’identitats erudit però alhora molt franc.