El desert de l’oblit
A les darreries del segle XII, durant el regnat de Pere II el Gran, s’inicia una guerra entre senyors feudals a la Ribera d’Ebre i contrades veïnes, concretament els senyors d’Entença contra els Templers i els senyors de Moncada. Aquest conflicte va durar fins al regnat de Jaume II el Just. L’any 1284, els exèrcits dels senyors d’Entença van saquejar i destruir la població de Vinebre, propietat de l’orde del Temple. Alí Yunan, mahometà de Vinebre, emprèn un pelegrinatge molt especial, un viatge que el portarà des del riu Ebre fins al Nil, passant per Alexandria, el Caire i Bagdad, fins arribar al desert de l’Oblit, l’indret màgic situat més enllà dels deserts coneguts. Segons una antiga llegenda que tenen en comú les tres grans religions de la Bíblia, al desert de l’Oblit hi ha un tresor extraordinari, però encara no hi ha cap home que hagi aconseguit desvelar-lo. Andreu Carranza ens obsequia amb una esplèndida novel·la medieval, amb una narració que posa en contacte les civilitzacions cristiana, mahometana i jueva, tres mons representats per fra Pol, deixeble de Ramon Llull, el jueu Issac Kuzirà i el sufí Mohidin Ibn al-Arabi.