La glòria del doctor Larén és una faula sobre la relativitat del bé i del mal; tot depèn de qui s’ho mira i des de quin punt de vista —ideològic, moral, cultural— ho fa. Es tracta sens dubte d’un Calders molt divertit i ple de sarcasme, que calia recuperar.

L’ombra de l’atzavara ens acosta al món dels emigrants catalans a Mèxic, no pas com ho faria un relat documental, sinó amb el profund coneixement de la psicologia humana i amb l’emoció que només podem trobar en les grans novel·les. El protagonista és un humil català que treballa en una editorial i passa les estones lliures entre la segona família que és el Centre Català de Mèxic per a ell, i la seva dona, amb qui es fan la vida impossible.

L'any 1955, l'extraordinari recull de contes Cròniques de la veritat oculta feia reaparèixer Pere Calders, exiliat a Mèxic, en el panorama de la literatura catalana. Més endavant, l'obra teatral Antaviana (1978), muntada per Dagoll Dagom a partir dels seus textos i la publicació d'Invasió subtil i altres contes el mateix any van convertir Calders en un autor reconegut i àmpliament llegit. Els seus contes, aplegats íntegrament en aquest volum, són obres mestres del gènere fantàstic, en què el capteniment natural i quotidià dels personatges davant la irrupció de l'insòlit o inexplicable posa en qüestió la frontera entre el real i l'absurd, i la desplaça a les convencions de la nostra percepció del món. Portadors d'un humor desencantat singularíssim i amable, amb el deixant particular d'ironia i de tendresa que Calders va convertir en marca de fàbrica, aquests contes el situen entre els grans creadors universals del gènere.

Durant la guerra de 1936-1939 Pere Calders publicà Unitats de xoc, reflex de l’experiència que hi tingué com a tècnic cartògraf. Aquest és un llibre molt delicat sobre una cosa molt violenta: una guerra. Una guerra que no ens és aliena, perquè ens ha configurat a tots. Calders hi és ja l’escriptor subtil de finíssima ironia, però compromès en una lluita que no vol eludir. Tal com ens diu Carles Riba a l’inapreciable prefaci que acompanya el llibre: «[Unitats de xoc és] el testimoni d’un home que sent el seu destí individual de sobte endut per esdeveniments que no li són commensurables, i ho accepta, amb l’única condició —però ho és tot!— de mantenir la plenitud humana en el nivell més alt i més pur».