Mirada dolçalada
Mirada dolçalada és un recull de poemes escrits entre l’any 2000 i el 2002 a Lleida, a la vall, a vora mar i a d’altres indrets. No té un abans i probablement no tindrà un després. Els primers poemes s’escriuen quan un cor endormiscat torna a voler bategar amb força. I els darrers estan dedicats a un cor massa gran que deixà de fer-ho. L’ordre en què apareixen en el llibre no correspon al cronològic. Són poemes senzills que es passegen pels meus sentiments, i que ara, lector conegut o desconegut, accepto compartir amb tu. Però abans que comencis a llegir, crec que he de dir-te que no van ser escrits per arribar a les teves mans. Hi són per una única raó: retre un homenatge a la meva mare fent un llibre per a les meves filles; cap i cua, tot plegat. Deixar que els meus poemes siguin lletra impresa és accedir, i no sense esforç, a fer un striptease que va més enllà de la pell. És la meva manera de dir a la Concha, a l’Anna i a la Blanca que les estimo.