Disclaimer

Després de gairebé cinquanta anys exercint com a esposa i mare, l’Enid Lambert està preparada per tenir una mica d’alegria a la vida. Malauradament, l’Alfred, el seu marit, està perdent la salut a causa del Parkinson i els seus fills fa temps que van volar del niu familiar per fer cap als desastres que regnen a les seves vides. Desesperada per esgarrapar un bri de felicitat, l’Enid espera amb tota la il·lusió satisfer un desig difícil d’aconseguir: reunir la família per passar un darrer Nadal tots junts a casa. A Les correccions, que abracen des de l’Oest Mitjà americà de mitjan segle XX fins a Wall Street i l’Europa de l’Est, Jonathan Franzen fa entrar en conflicte d’una manera descarnada el món passat de moda de les virtuts cíviques i les cohibicions sexuals amb l’època de la despreocupació en l’educació dels fills, de la poca atenció del sistema sanitari en l’àmbit de la salut mental i de la cobdícia globalitzada.<

La Patty i en Walter Berglund van ser els nous pioners de l’antiga Saint Paul: els burgesos, els pares involucrats, l’avantguarda de la generació del menjar saludable. La Patty era el prototip de veïna ideal, una mare envejable i l’esposa perfecta dels somnis d’en Walter. Juntament amb ell —un advocat ecologista que usa la bicicleta com a mitjà de transport, un home de família de cap a peus—, contribuïa a construir un món millor. Però ara, al nou mil·lenni, els Berglund han esdevingut un misteri. Per què el seu fill adolescent ha marxat a viure amb els veïns del costat, una família republicana i agressiva? Com és que en Walter ha acceptat treballar per a la indústria del carbó? Què hi pinta encara en Richard Katz —exrocker i el millor amic i rival d’en Walter de l’institut— dins del quadre? I, sobretot, què li ha passat a la Patty? Com és que l’estrella brillant de Barrier Street s’ha transformat en «una veïna molt diferent»? Una epopeia sobre l’amor i el matrimoni contemporanis, Llibertat capta d’una manera tragicòmica les temptacions i els límits de la llibertat: l’emoció de les pulsions adolescents, els compromisos traïts a l’edat madura i el pes aclaparador de l’imperi.<

Puresa és la història de Pip Tyler, una noia jove a la recerca del seu pare. Una comèdia negra que travessa els Estats Units fins a Sud Amèrica, passant pel Berlín previ a la caiguda del mur. La vida de Pip gira entorn als secrets familiars i a la seva relació amb un carismàtic hacker, Andreas Wolf, que sembla tenir molta informació sobre els secrets del món en el que vivim.<

Si hagués estat un Wolkswagen, un Citroën o un Ford, ningú no se n’hauria preocupat. Però era un Mercedes del darrer model, 220 SE, nou de trinca i escandalosament blanc. Per això, i potser també perquè s’avorria, l’agent de ronda decidí investigar. Valia la pena. Comptem: un assassinat, un tresor, una doble existència, una doble identitat, contraban i, inevitablement, una noia. Bonica, independent jove, i, fins feia ben poc, verge. L’autor, però, ha volgut fer bona mesura i introdueix una altra manera de contar una història policíaca: estrictament per a lectors que se les saben totes.<

L’amor és un art o bé solament una sensació agradable que depèn de la sort de cada individu? Aquesta és la pregunta que ens formula l’autor en començar el llibre per demostrar-nos que l’amor és veritablement un art, un sentiment que requereix coneixença i esforç. La concepció occidental de l’amor ha variat segons les èpoques. La moderna fase capitalista ha sotmès l’home a unes formes concretes d’alienació que el condicionen extraordinàriament en la seva capacitat d’estimar. Des del punt de vista de la psicoanàlisi cultural, Erich Fromm analitza les concepcions avui vigents sobre l’amor i ens en mostra les perspectives dins la societat actual.<

La vida dels cossos gira al voltant de la vida sentimental de Paula Moncada, una dona de la classe alta mallorquina que, tot i que ha dut una vida amorosa molt lliure i amb amistats molt fortes, es casa ben jove amb un home ric i pròxim al règim franquista que se l’endú a viure a Madrid. Allà la Paula se sent engabiada, el marit li descobreix una relació clandestina i fa apallissar l’amant (que milita al PCE). La Paula és ingressada un temps en una clínica mental per mirar de domesticar el seu caràcter rebel. Més endavant, la parella passa unes vacances a Mallorca i ella reprèn el tracte amb dos grans amics de joventut. Un dia algú apareix mort en un accident que podria ser una trampa… La Paula —alliberada i perduda alhora— lluitarà per tenir una vida lliure en una illa que comença a canviar amb els nous temps.<

Narayama és un dels clàssics de la literatura japonesa del segle XX. Fukazawa parteix d’una llegenda del folklore tradicional per traslladar-nos a un poble rural, una petita comunitat perduda enmig d’unes muntanyes sense fi, els habitants de la qual es comuniquen mitjançant cançons al·lusives. L’autor se serveix d’una llengua ritmada i d’un ús hàbil de la repetició per revelar-nos el sentit de cada cançó. Narayama ens descriu un món dur, mineral, en què el bé i el mal s’encarnen en personatges d’una estatura antiga, un món en què les lleis i la moral són dictades per la por de patir fam. Un món filtrat pel lirisme de la música, en què el dolor deixa espai també a la tendresa.<

Venècia, bella i torbadora, és l’escenari d’aquesta inoblidable novel·la d’aventures plena d’imaginació i fets sorprenents. Els germans orfes Pròsper i Bonifazius (Prop i Bo pels amics) han fugit de casa de la seva cruel tieta després de saber que els vol separar. Els nois aconsegueixen arribar amb tren a Venècia, on coneixeran el Senyor dels Lladres, un misteriós jove que gràcies a petites heroïcitats es converteix en el cap de la colla de nens i nenes amb què viuen Prop i Bo. El Senyor dels Lladres i els seus amics tenen dos fronts oberts: alhora que han d’evitar el detectiu que vol fer tornar els protagonistes a casa la tieta, hauran de resoldre l’enigma que envolta una peça d’art dotada de poders màgics.<

A finals de l’Època Fosca, les Terres de Ponent es preparen per a una nova guerra, a causa de la Gran Sequera. Un dia de primavera, al mercat d’Adià, ciutat riberenca de la Mar Gran, es coneixen el criat Poncet i el poeta Guiamon. L’amo de Poncet, Roger, soldat de fortuna, aquell mateix dia rep notícia de l’Illa de les Tres Taronges per boca del Misteriós Viatger, que el vol convèncer que es posi al servei del rei Flocart, per tal de vèncer els pagesos agermanats de l’Illa i recuperar l’Estendard Màgic del reialme, perdut misteriosament. Així comença una aventura mítica que ens endinsarà pels viaranys de la protohistòria. Coneixerem la profecia de la dona-peix, la força de Garidaina, anomenada Estel d’Or, les experiències guerreres del poeta Guiamon, l’urc dels corsaris d’Orient, la saviesa del monjo del Monestir del Puig del Gegant, el poder d’Eina de Pau, el catau de la Bèstia i el reialme dels Grans de l’Abisme. Cavalcarem amb Roger, Poncet i Guiamon pels camins de l’Illa, lluitarem amb els agermanats i els monjos contra corsaris i soldats i assistirem al naixement d’una Nova Època. I, alhora, ens endinsarem en una experiència literària nova de trinca en la novel·lística catalana, en la qual Jaume Fuster ens proposa el retorn a l’aventura, a la imaginació, a l’èpica, sense abandonar mai un punt d’ironia inquietant.<

De retorn de l’Illa de les Tres Taronges, on Roger d’Adià ha recuperat l’Estendard Màgic i ha conegut Garidaina, anomenada Estel d’Or, la Companyia del Portador, formada pel poeta Guiamon, el criat Poncet i el monjo Guiós, s’enfrontarà amb la Guerra de Ponent, els encanteris de la Reina Nyega i la destrucció del Món Conegut per l’ambició dels ponentins. Entrarem amb Guiamon a la Muntanya de Foc, vetllarem amb ell al Passadís del Passat, assistirem al setge i caiguda de Bròtil, fugirem derrotats pels camins del Consell de Batllies fins a l’Alta Contrada, ens enfrontarem al Rostre del Desconegut i a l’Engolidor de Colors, llegirem la màgia de les Dites Antigues al Llibre Verd del Monestir de la Vall-llòbrega, combatrem amb els Cavallers de l’Anell de Ferro contra l’exèrcit de la Reina Nyega, ens enfilarem al Cim del Puigpelat, a la recerca del Reig Escarlata i estimarem Nàroa, la Dama d’Aigua. Aquesta nova aventura mítica, després de l’èxit de L’Illa de les Tres Taronges, perllonga i arrodoneix l’exploració que Jaume Fuster ens proposà pels viaranys de la protohistòria.<

El poeta Guiamon d’Adià que ja ens va contar l’aventura de L’Illa de les Tres Taronges i la de L’Anell de Ferro, culmina el seu viatge pel Món Conegut al Jardí de les Palmeres, amb Arís de Montcarrà, fill de Roger, Portador d’Eina de Pau i de la princesa Garidaina, anomenada Estel d’Or, en cerca del Secret de l’Aigua que retornarà la pau al Consell de Batllies, delmat per la pesta. A les terres de Migjorn, Arís coneix Blanca del Palmerar i ambdós s’enfronten a la destrucció, a la guerra i a la mort amb l’única arma del seu amor. Tercera part de la trilogia sobre la protohistòria que Jaume Fuster va encetar fa deu anys, El Jardí de les Palmeres té aquells elements d’èpica, d’aventures, d’amor, d’imaginació, d’ironia i de riquesa de llenguatge que han convertit els volums anteriors en «un nou registre de la literatura catalana actual», amb paraules d’Alex Broch.<

A De mica en mica s’omple la pica descobrireu un protagonista una mica desvergonyit, una rossa «de pel·lícula», uns peixos grossos que se la saben molt llarga, uns pinxos de barris baixos, uns quants cadàvers, molts diners pel mig, i acció, sobretot molta acció. També podreu fer un recorregut turístic per diverses ciutats d’Europa o, si ho preferiu, visitar els indrets més emblemàtics de la nostra Barcelona, tot, és clar, de la mà del protagonista, l’Enric Vidal, «un brètol capaç de tot per una mica de calés», que intenta, sigui com sigui, que la bòfia no li carregui els morts.<

Jaume Fuster, a La corona valenciana, fa que un bon dia la tranquil·la ciutat d’Elx es desperte amb un sotrac: algú ha furtat les joies de la Mare de Déu. Però Enric Vidal no es podia resignar a compartir el botí amb aquells cràpules. Hi havia més encara: una noia —redéu, quin pet de cuixes!— que apareix inesperadament mentre ell reposta gasolina. Una història d’amor, sí, i una vertiginosa cursa que recorre bona part de les comarques del País Valencià.<

El pare d’Anna Aguilera, un polític molt conegut, és a la presó i l’Anna és enviada a Anglaterra, a un internat per a senyoretes. A través de cartes, faxos i correus electrònics que envia l’Anna als seus familiars i amics coneixerem l’internat i la seva companya d’habitació, la Penelope Lane-Musgrave, a qui deien Penny Lane, com aquella trista cançó dels Beatles. També entrarem a la mansió dels Musgrave, on viu Lady Agatha i la seva especial i impressionant biblioteca, on estan enterrats molts dels secrets que la família de la Penny ha anat guardant generació rere generació. Ens assabentarem de les aventures de les dues amigues en aquella mansió sense destriar mai la imaginació de la realitat, en una aventura a l’estil de les novel·les gòtiques i dels enigmes de Sherlock Holmes. Amb un escriptor present en la novel·la, que sembla anar-la comentant amb el lector, Les cartes d’Anna esdevé una obra singular d’un dels escriptors de gènere més reconeguts de la nostra llengua.<

A la Baixa Cerdanya, prop de Martinet, hi ha un balneari, conegut amb el nom de balneari de la Font del Ferro, que va gaudir d’una certa fama anys enrere. En aquest paisatge, en l’època de la postguerra, Hèrcules Poirot, el cèlebre detectiu immortalitzat per Agatha Christie, ha de descobrir un afer d’assassinats i negocis bruts. Poirot és subtil, però hi ha algú que l’ajuda, la senyoreta Puig, que, ves per on!, és encara més subtil que no pas ell.<

Les claus de vidre és una selecció de disset relats negres publicats en forma d’enigma a la revista El Món. De la mà d’en Lluís Arquer, el detectiu creat per Jaume Fuster, ens mourem per tota la societat barcelonina: del món de la droga al del concerts de rock, de la burgesia industrial a la política, del món de la pintura al de la música, d’un monestir tranquil al mig de la Mediterrània a un creuer de luxe. Sempre envoltats de la violència social, de la ironia i de la duresa que comporta el gènere. Fuster, a més, ens proposa un joc a cada relat: descobrir el culpable o mòbils, a través de la deducció, talment com si el lector fos el detectiu.<

Qui li havia de dir al Lluís Arquer, el protagonista de Les claus de vidre, que l’encàrrec d’aquell manaia de la Generalitat, que semblava un cas rutinari, el submergiria en la vida brava barcelonina: pinxos, flàvies, bòfies corruptes, polítics de la nova fornada i que el duria a la Mallorca turística, al Nàpols de la Camorra, al Nova York de Greenwich Village, al País Basc de la lluita armada? Un viatge al·lucinant al món del cavall, dels «junkies», dels camells, de les trames negres i de la corrupció.<

Una pel·lícula dirigida per John Huston o Howard Hawks, aneu a saber. Humphrey Bogart i Lauren Bacall a la capçalera del repartiment. Un infant barceloní, Jaume, que veu el film —i el viu— en un cinema de barriada. El mític comtat de Yonknapatawpha, a l’estat de Jackson, capital Jefferson —William Faulkner— i les ciutats-homenatge d’Hammettville i Chandlertown són el marc americà i postís de la història. La Barcelona de la postguerra i la Cerdanya de la infantesa són el marc mític de la realitat viscuda. I la violència. La cinematogràfica i la social, el motor d’una història, si més no poc habitual en la literatura catalana contemporània. L’aventura literària, fílmica, de Jaume Fuster ens arrossega com una bona pel·lícula de lladres i serenos i ens retorna a un passat recent, com una bona crònica sentimental del franquisme.<

En Lluís Arquer, el detectiu creat per Jaume Fuster torna a proposar un joc al lector: descobrir el culpable o el mòbil de cada història, a través de la deducció. A més, de la mà de l’Arquer viatjareu a París per escortar el Testament de Lluís Companys, a la Cerdanya per assistir a una sessió fotogràfica de moda o a Menorca per rodar una pel·lícula, i us passejareu per la Barcelona del disseny postmodern, pel món marginal de les curses de gossos, pels barris suburbans de «heavy», pels museus d’art, pel món de les altes finances, pels tinglados del moll o pels escenaris del Paral·lel. Sempre amb aquell punt d’ironia que fa de l’Arquer, a més d’un home d’acció, un observador sorneguer dels vicis i de les virtuts de la nostra societat.<

Ara o mai, (1981) es un treball que fou publicat per primera vegada amb el títol Per a una cultura catalana majoritària en la “Nadala” de la Fundació Jaume I, corresponent al 1980. Fuster planteja a Ara o mai quins són els termes exactes del debat sociolingüístic aleshores encara pendent: el precari present i el problemàtic futur de la llengua catalana, atès que fins aleshores encara predominava el discurs que la llengua “no podia morir mai”, una idea reforçada per l'argument erroni que salvant el català com a llengua de cultura, l'idioma recuperaria automàticament les seues posicions socials i polítiques. Fuster afirma que aquesta és una condició sine qua non però insuficient ja que la cultura no té virtuts expansives màgiques, la restauració del català hauria de ser simultània i igualment formalitzada a tots els àmbits de la vida col·lectiva.<