Disclaimer

Brendan Doyle, un profesor de literatura especializado en el romanticismo inglés, es invitado a dar una conferencia sobre Coleridge y a viajar al Londres de 1810 para encontrarse con él. Pero su viaje se complica de forma inesperada y acaba varado en el pasado, prisionero de una compleja red de intrigas que transforman su vida en una pesadilla.Las puertas de Anubis, verdadera obra de culto de la fantasía, es una de las historias de viajes en el tiempo más elegantes jamás contadas, así como una prodigiosa novela de aventuras repleta de acción, imágenes inolvidables y continuos destellos de un finísimo sentido del humor.<

Llibertat! parteix de la recreació i adaptació per a l'escena d'una narració de títol gairebé idèntic, «Llibertat», publicada a Fulls de la vida (1898). Comèdia i narració presenten, des d'una òptica irònica i sentimental alhora, la història d'un negrito trasplantat en algun poble de la costa catalana per un indiano enriquit, i recreen, a través del xoc de races i cultures, el desencaix inconciliable entre l'individu en estat pur, primitiu, i la societat materialista, ignorant i prosaica que l'acull en nom de la llibertat i dels drets humans, però que li nega qualsevol possibilitat d'integració i, emparant-se en aquestes mateixes idees, convenientment banalitzades, l'elimina.<

Un poble qualsevol, vulgar i ensopit, rep la visita d’un petit grup ambulant de comediants. L’estil de vida monòton i materialista del poble contrasta amb el dels comediants, bohemi i rodamón. Només el fill de l’alcalde, en Joanet, que ha rebut certa formació, és capaç d’entendre la poesia que s’amaga en la vida errant dels artistes i, d’alguna manera, els enveja. L’espectacle que el grup ambulant ofereix al poble no acaba d’anar bé, la majoria no l’ha entès i els comediants han d’abandonar el lloc de forma precipitada, condemnant-lo, simbòlicament, a una vida de prosa, sense poesia.<

¿Qué puede salir mal cuando estás en medio de un bosque remoto, incomunicado y sin acceso a comodidades modernas? Uno pensaría que nada, puesto que estas condiciones fueron pactadas y SAECULUM promete ser una emocionante aventura.Pero este juego de rol no es para cualquiera. Las reglas de SAECULUM son tan estrictas como seductoras y Bastian está dispuesto a probar su suerte en este extraño ejercicio de resistencia y creatividad. Su personaje será un medicus, ansioso por servir y aprender, que se verá envuelto en situaciones que solo la magia podrá explicar.La naturaleza extrema del juego tiene su encanto hasta que algo verdaderamente inexplicable le sucede al grupo de participantes. Una maldición de tiempos remotos cae sobre el grupo y los lleva a tomar las decisiones más extremas. El dolor, hambre y el miedo obligarán a nuestros protagonistas a plantear sus propios deseos por encima de la seguridad de los demás. La fantasía del juego se vuelve mortal y no todos serán elegidos para salvarse.No se puede confiar en nadie porque cada uno es un enemigo en potencia. SAECULUM es una novela donde a través del misterio de tiempos medievales se nos muestra que las debilidades humanas no son cosa de juego. Todo lo contrario.<

Se trata de una novela que, como verá el lector, está tomada desde un punto de vista muy especial, y al mismo tiempo muy interesante y que se presta a grandes efectos novelísticos. La obra, en efecto, es una crítica de nuestro planeta, hecha siempre con una cierta ironía, pero no por ello menos severa. Para llevarla a cabo el autor se sitúa en otro mundo, el de planetas de estrellas de nuestra Galaxia muy alejadas de nuestro Sol, y en otra civilización, una mucho más vieja (cuenta más de 50.000 años), mucho más evolucionada y mucho más moral que la nuestra. Hasta el momento de empezar la acción del libro ignoraban incluso nuestra existencia, pero un desgraciado vuelo interestelar, hecho posible por los descubrimientos sobre energía atómica que se han llevado a cabo en la Tierra, nos ponen súbitamente de manifiesto y es entonces cuando vienen, con poderosas astronaves, a «.visitarnos». Contiene los siguientes RELATOS:«¡Vaya Planeta!» (Les Étoiles Ne S'en Foutent, 1954) Pierre Versins, «El Extraño Caso de John Kingman» (The Strange Case of John Kingman, 1948) Murray Leinster
, «Si...Yo Fuera de Moklin» (If You Was a Moklin, 1951) Murray Leinster.

A L’auca del senyor Esteve, Santiago Rusiñol fa un retrat de la petita burgesia barcelonina, encarnada en una família de botiguers, propietaris de la merceria «La Puntual», fundada l’any 1830. Aquesta petita burgesia no evoluciona durant tres generacions —la del fundador de «La Puntual», el seu fill i el seu nét (que és el senyor Esteve, que dóna títol a la novel·la)— fins que el besnét de la saga i fill del protagonista, en Ramonet, s’enfronta al seu destí i vol renunciar a continuar amb la tradició familiar. La Barcelona descrita per Rusiñol és la Barcelona dels botiguers del barri de la Ribera, amb el seu pragmatisme (el «ser pràctic»), el seu català col·loquial i la seva dèria per l’estalvi i per evitar el «gasto» superflu.<

Santiago Rusiñol va ser una dels màxims exponents del Modernisme Català, pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg. La seva obra teatral és una part cabdal en la seva producció literària, exemple n’és Tenoríades, escrita en l’última etapa de la seva vida i publicada al 1924.<

L’home femella fou aclamada unànimement per la crítica especialitzada com a una important aportació al gènere de la ciència-ficció. Aprofita al màxim la capacitat potencial d’aquest gènere per presentar-nos el contrast entre el món real (el tipus de vida actual de moltes dones) i un món imaginari (la vida que podrien dur en altres condicions). Tot això narrat en un to poètic i intimista que constitueix un atractiu més d’aquesta extraordinària novel·la.<

Girona i Blanes són els escenaris de les narracions de Ruyra, que combinen el verisme i la fantasia, tot aprofitant les vivències de la infantesa. Amb penetració psicològica, analitza les ànimes primitives —dramàtiques o idíl·liques— dels pescadors o els pagesos, que retrata amb tant de realisme; fins transcriu les converses en el dialecte salat, que coneixia a fons. La parada és un aplec de narracions que confirma la seva línia d’escriptor molt personal, costumista d’una profunda fibra religiosa i humana, que recull l’agre de la terra i l’harmonia homèrica de la mar i, només estilitzant-los, en fa matèria literària.<

Joaquim Ruyra es revelà amb Marines i boscatges (1903), ampliada i refosa sota el títol de Pinya de rosa (1920), que inclou «Jacobè» (1909), una narració punyent i romàntica. Girona i Blanes són els escenaris de les seves narracions, que combinen el verisme i la fantasia, tot aprofitant les vivències de la infantesa. Amb penetració psicològica analitza les ànimes primitives —dramàtiques o idíl·liques— dels pescadors o els pagesos, que retrata amb tant de realisme; fins transcriu les converses en el dialecte salat, que coneixia a fons.<

L’any 1640, en ple barroc, Catalunya arrossega anys de guerres, pobresa, pesta i sobre tot maltracta per part de la corona Castellana. És un any clau on la figura del Conde Duque de Olivares, intensifica i executa finalment en tot el domini de Felip IV, la visió uniformisme dels reialmes. Mestre Rifà, pintor a Sant Julià de Vilatorta, es veu immers en els esdeveniments de la Guerra dels Segadors, a partir d’un encàrrec singular. Els fantasmes d’un passat fosc, retornen amb més força que mai per a enfrontar-se plenament amb el seu present actual. Entre la història i la ficció, aquest relat narra una part de la vida de la Catalunya central en un any tant peculiar com important de 1640 per a Catalunya. L’autor, s’endinsa en fets històrics, però i sobre tot, en els costums i hàbits d’un mestre pintor, que tal vegada hagués pogut existir, en una etapa el Barroc, on per les circumstancies tant especials o bé per manca de talent, els pintors catalans, no varen aportar gairebé cap nom remarcable a l’art mundial. Vagi per endavant, com a homenatge a tots ells.<

100 Quotes by unknown authors to make you think about the meaning of life.<

1945. április 30. A történelemkönyvekből úgy tudjuk, ezen a napon követett el öngyilkosságot Adolf Hitler a Vörös Hadsereg által körülzárt Berlinben. Ciánkapszulát vett be, majd főbe lőtte magát, a testét pedig végakaratának megfelelően elégették az emberei. Az elszenesedett állkapocs- és koponyadarabokat néhány nappal később találták meg szovjet katonák. Azonnal összeesküvés-elméletek és álhírek tucatjai kezdtek terjedni Hitler halálával kapcsolatban, a tárgyi bizonyítékokat és a bizonyító erejű dokumentumokat pedig a szovjet, majd orosz állami szervek az archívumok legmélyére, titkos aktákba száműzték. Jean-Christophe Brisard tényfeltáró újságíró és Lana Parshina dokumentumfilmes kitartóan küzdöttek azért, hogy hozzáférhessenek ezekhez a titkosított anyagokhoz. Könyvükben szemtanúk eddig ismeretlen vallomásait, korábban hozzáférhetetlen fotókat és kihallgatási jegyzőkönyveket tárnak elénk, és beszámolnak annak az egyedülálló törvényszéki vizsgálatnak az eredményéről is, amelyet a bunkerben talált földi maradványokon végeztek el. Lebilincselő nyomozásuknak köszönhetően egészen új megvilágításba kerül a náci diktátor halála.<