The information contained in this book or books is provided for informational purposes only and includes the book title, author name, and a brief description or abstract. For the full text of the book, please contact the author or publisher.
Un matí d’hivern de 1829, a Palma, la jove Antònia Suau contempla l’execució pública de Joan Durí, el bandoler mític que atemoria tota la zona sud de Mallorca. Ella i en Durí havien desafiat junts la misèria d’una regió inhòspita i salvatge. Ferida per la mort del seu estimat i per la traïció d’un company, Antònia —coneguda com «la Malcontenta»— es proposa una revenja que és també l’afirmació de la seva llibertat en una societat d’homes. La Malcontenta és la història d’un gran amor, capaç d’enfrontar-se a tots els inferns.
No podrem estar mai del tot nets perquè la brutor forma part de nosaltres, i de vegades la necessitem per viure. Però hi ha una netedat de l’esperit, del pensament i dels sentiments, una serenitat, una lucidesa a la qual hem d’aspirar si no volem caure daltabaix. Aquest és l’argument principal d’un llibre format per una trentena de poemes breus i un prodigiós poema extens, escrits al llarg dels últims cinc anys per Sebastià Alzamora. Amb els dibuixos de l’artista Julio César Pérez, serà un llibre que tots els lectors de poesia haurien de voler tenir, llegir i contemplar.
L’amor i el mal són dues forces que poden marcar el transcurs de tota una vida de manera absoluta. Quina de les dues, tanmateix, és la més poderosa? A la Mallorca actual, Sara i Jeremies són dos avis que presideixen, qui sap si per darrera vegada, un dinar que reuneix la vasta família que s’ha format al seu voltant. Vint-i-cinc anys enrere, la mateixa família també es reunia per celebrar la matança del porc: hi assistia, però, un membre més, un fill de Sara i Jeremies que ha desaparegut en l’interval. Què li ha succeït? Per respondre aquesta pregunta, caldrà remuntar la memòria dels dos protagonistes fins a reconstruir el relat de les seves vides. El resultat és una novel·la sobre l’amor, l’amistat i la solitud, sobre el vigor i la vellesa, sobre la serenitat i la derrota, sobre la por i la bellesa. Una història que transcorre en un món ja liquidat, el de la Mallorca preturística, en què les dues forces esmentades —l’amor i el mal— tenen ocasió de manifestar-se de forma gairebé salvatge, i d’acompanyar Sara i Jeremies des de la seva joventut fins a les portes de la mort.
El Costumari català és l’obra cabdal del gran folklorista català Joan Amades. És l’obra etnogràfica de referència per a qualsevol qüestió relacionada amb les tradicions i els costums a les terres de llengua catalana. Consta de cinc volums il·lustrats que ordenen els continguts seguint el curs de l’any, el pas de les estacions. L’objectiu del Costumari era recollir i deixar constància escrita de tot allò que els catalans feien impulsats per la tradició. Amades es mou impulsat per dues raons: l’interès etnogràfic, és a dir dels costums en si mateixos, i la percepció que el saber tradicional estava amenaçat. Es proposa doncs, fer una àmplia recopilació, incloent: creences, preocupacions, supersticions, refranys, cançons, danses, jocs, documents gràfics, costums, rondalles, etc. És molt conscient que indirectament està fent un important treball de recull lexicogràfic. Va comptar amb la col·laboració de Joan Tomàs i Parés, que el va ajudar especialment en la recerca de cançons i músiques populars arreu del territori de parla catalana. Amades utilitza dos tipus de fonts: les bibliogràfiques i l’entrevista directa a persones de tot tipus, edat, estament i ocupació. Les dades recollides es van estructurar en dos eixos ben diferenciats: Costums col·lectius, que s’organitzen seguint el curs de l’any. Les estacions i els mesos de l’any serveixen per estructurar els volums. Aquests continguts són els que recull l’obra que ens ocupa, el Costumari català. Costums individuals, seguint el curs de la vida, del naixement a la mort. Aquests continguts formarien part d’una obra posterior, Folklore de Catalunya. Joan Amades va dedicar 35 anys a la coordinació del Costumari, incloent-hi el recull d’informació, la redacció, la integració dels diferents documents i l’estructuració en els cinc volums esmentats. Aquest primer volum, dedicat a l’hivern, recull dades des del 21 de desembre al 20 de març.
El Costumari català és l’obra cabdal del gran folklorista català Joan Amades. És l’obra etnogràfica de referència per a qualsevol qüestió relacionada amb les tradicions i els costums a les terres de llengua catalana. Consta de cinc volums il·lustrats que ordenen els continguts seguint el curs de l’any, el pas de les estacions. L’objectiu del Costumari era recollir i deixar constància escrita de tot allò que els catalans feien impulsats per la tradició. Amades es mou impulsat per dues raons: l’interès etnogràfic, és a dir dels costums en si mateixos, i la percepció que el saber tradicional estava amenaçat. Es proposa doncs, fer una àmplia recopilació, incloent: creences, preocupacions, supersticions, refranys, cançons, danses, jocs, documents gràfics, costums, rondalles, etc. És molt conscient que indirectament està fent un important treball de recull lexicogràfic. Va comptar amb la col·laboració de Joan Tomàs i Parés, que el va ajudar especialment en la recerca de cançons i músiques populars arreu del territori de parla catalana. Amades utilitza dos tipus de fonts: les bibliogràfiques i l’entrevista directa a persones de tot tipus, edat, estament i ocupació. Les dades recollides es van estructurar en dos eixos ben diferenciats: Costums col·lectius, que s’organitzen seguint el curs de l’any. Les estacions i els mesos de l’any serveixen per estructurar els volums. Aquests continguts són els que recull l’obra que ens ocupa, el Costumari català. Costums individuals, seguint el curs de la vida, del naixement a la mort. Aquests continguts formarien part d’una obra posterior, Folklore de Catalunya. Joan Amades va dedicar 35 anys a la coordinació del Costumari, incloent-hi el recull d’informació, la redacció, la integració dels diferents documents i l’estructuració en els cinc volums esmentats. Aquest segon volum recull dades de les Carnestoltes, la Quaresma, la Setmana Santa i el Cicle Pasqual.
El Costumari català és l’obra cabdal del gran folklorista català Joan Amades. És l’obra etnogràfica de referència per a qualsevol qüestió relacionada amb les tradicions i els costums a les terres de llengua catalana. Consta de cinc volums il·lustrats que ordenen els continguts seguint el curs de l’any, el pas de les estacions. L’objectiu del Costumari era recollir i deixar constància escrita de tot allò que els catalans feien impulsats per la tradició. Amades es mou impulsat per dues raons: l’interès etnogràfic, és a dir dels costums en si mateixos, i la percepció que el saber tradicional estava amenaçat. Es proposa doncs, fer una àmplia recopilació, incloent: creences, preocupacions, supersticions, refranys, cançons, danses, jocs, documents gràfics, costums, rondalles, etc. És molt conscient que indirectament està fent un important treball de recull lexicogràfic. Va comptar amb la col·laboració de Joan Tomàs i Parés, que el va ajudar especialment en la recerca de cançons i músiques populars arreu del territori de parla catalana. Amades utilitza dos tipus de fonts: les bibliogràfiques i l’entrevista directa a persones de tot tipus, edat, estament i ocupació. Les dades recollides es van estructurar en dos eixos ben diferenciats: Costums col·lectius, que s’organitzen seguint el curs de l’any. Les estacions i els mesos de l’any serveixen per estructurar els volums. Aquests continguts són els que recull l’obra que ens ocupa, el Costumari català. Costums individuals, seguint el curs de la vida, del naixement a la mort. Aquests continguts formarien part d’una obra posterior, Folklore de Catalunya. Joan Amades va dedicar 35 anys a la coordinació del Costumari, incloent-hi el recull d’informació, la redacció, la integració dels diferents documents i l’estructuració en els cinc volums esmentats. Aquest tercer volum recull dades del Corpus i la primavera, concretament des del 21 de març fins al 21 de juny.
El Costumari català és l’obra cabdal del gran folklorista català Joan Amades. És l’obra etnogràfica de referència per a qualsevol qüestió relacionada amb les tradicions i els costums a les terres de llengua catalana. Consta de cinc volums il·lustrats que ordenen els continguts seguint el curs de l’any, el pas de les estacions. L’objectiu del Costumari era recollir i deixar constància escrita de tot allò que els catalans feien impulsats per la tradició. Amades es mou impulsat per dues raons: l’interès etnogràfic, és a dir dels costums en si mateixos, i la percepció que el saber tradicional estava amenaçat. Es proposa doncs, fer una àmplia recopilació, incloent: creences, preocupacions, supersticions, refranys, cançons, danses, jocs, documents gràfics, costums, rondalles, etc. És molt conscient que indirectament està fent un important treball de recull lexicogràfic. Va comptar amb la col·laboració de Joan Tomàs i Parés, que el va ajudar especialment en la recerca de cançons i músiques populars arreu del territori de parla catalana. Amades utilitza dos tipus de fonts: les bibliogràfiques i l’entrevista directa a persones de tot tipus, edat, estament i ocupació. Les dades recollides es van estructurar en dos eixos ben diferenciats: Costums col·lectius, que s’organitzen seguint el curs de l’any. Les estacions i els mesos de l’any serveixen per estructurar els volums. Aquests continguts són els que recull l’obra que ens ocupa, el Costumari català. Costums individuals, seguint el curs de la vida, del naixement a la mort. Aquests continguts formarien part d’una obra posterior, Folklore de Catalunya. Joan Amades va dedicar 35 anys a la coordinació del Costumari, incloent-hi el recull d’informació, la redacció, la integració dels diferents documents i l’estructuració en els cinc volums esmentats. Aquest quart volum, dedicat a l’estiu, recull dades des del 22 de juny fins al 30 de setembre.
El Costumari català és l’obra cabdal del gran folklorista català Joan Amades. És l’obra etnogràfica de referència per a qualsevol qüestió relacionada amb les tradicions i els costums a les terres de llengua catalana. Consta de cinc volums il·lustrats que ordenen els continguts seguint el curs de l’any, el pas de les estacions. L’objectiu del Costumari era recollir i deixar constància escrita de tot allò que els catalans feien impulsats per la tradició. Amades es mou impulsat per dues raons: l’interès etnogràfic, és a dir dels costums en si mateixos, i la percepció que el saber tradicional estava amenaçat. Es proposa doncs, fer una àmplia recopilació, incloent: creences, preocupacions, supersticions, refranys, cançons, danses, jocs, documents gràfics, costums, rondalles, etc. És molt conscient que indirectament està fent un important treball de recull lexicogràfic. Va comptar amb la col·laboració de Joan Tomàs i Parés, que el va ajudar especialment en la recerca de cançons i músiques populars arreu del territori de parla catalana. Amades utilitza dos tipus de fonts: les bibliogràfiques i l’entrevista directa a persones de tot tipus, edat, estament i ocupació. Les dades recollides es van estructurar en dos eixos ben diferenciats: Costums col·lectius, que s’organitzen seguint el curs de l’any. Les estacions i els mesos de l’any serveixen per estructurar els volums. Aquests continguts són els que recull l’obra que ens ocupa, el Costumari català. Costums individuals, seguint el curs de la vida, del naixement a la mort. Aquests continguts formarien part d’una obra posterior, Folklore de Catalunya. Joan Amades va dedicar 35 anys a la coordinació del Costumari, incloent-hi el recull d’informació, la redacció, la integració dels diferents documents i l’estructuració en els cinc volums esmentats. Aquest cinquè volum, dedicat a la tardor, recull dades des de l’1 de setembre fins al 18 de desembre.
Quinze ballets, amb la seva tonada popular, amb la seva reconstitució coreogràfica, fidelment recollida i tramesa i amb la seva corresponent recensió folklòrica, tots ells esplèndidament il·lustrats amb escaients fotografies dels moments més importants de cadascun, són salvats per a sempre de l’oblit i de la indiferència i posats en les mans de tots aquells qui estimen i saben comprendre les danses del poble, del nostre i de tots els pobles que com el nostre tenen les seves danses peculiars, ingènues, típiques i representatives.
Les cançons contingudes en el present llibre foren recollides entre els anys 1918 i 1922 amb la col·laboració del bon amic, el mestre de música Joan Tomàs, professor de l’Orfeó Català. Amb aquest recull ens iniciàrem en les recerques folklòriques i elles foren els primers documents copsats del saber popular, que van figurar en el nostre vast arxiu.
Recull d’unes quantes cançons populars pròpies per a ser cantades quan l’esperit se sent aclaparat i desitja enlairar-se i també quan, sadollada l’ànima de joia i alegria, vol esclatar en emotiva expansió. De cada cançó se n’inclou la lletra, el principi de la partitura i un bell gravat de l’època, en forma d’encapçalament.
«El poble, en la seva ingènua senzillesa, sovint no sap explicar-se l’atreviment d’algunes construccions arquitectòniques, i no troba altre mitjà per a explicar-se la llei de gravetat posada a grans proves per l’home en les seves construccions, que atribuir aquestes a la mà del diable, donant a aquest una gran importància i declarant-lo el mestre de les obres de gran enginy». Llegenda popular publicada a la Revista del Centre de Lectura nº 130 el febrer de 1929.
La lectura del text de Joan Amades posa en evidència el paper central que tenia el diner en la societat catalana. Dubto que hi hagi un altre concepte que permeti recollir un refranyer tan abundant com el que Amades trobà. El diner és central en la història de les societats i, per tant, és lògic que també ho sigui en la vida popular a casa nostra. No obstant, m’agradaria creure que, des d’un punt de vista històric, el paper central del diner a la societat catalana és propi de les transformacions socials i econòmiques del moment en el qual neixen o es consoliden una bona part dels refranys i tradicions populars que surten en el llibre de Joan Amades.
La tradició popular catalana amaga centenars de llegendes que expliquen i donen sentit a la seva història i les seves terres. Són moltes les llegendes que ha fornit la saviesa popular i gràcies a folkloristes com Joan Amades han arribat als nostres dies. Personatges com Amades han posat en evidència no ja la saviesa popular pròpiament dita, sinó tots els aspectes dels significats de les coses, de la manera de dir i de la manera de judicar, de les atribucions als més subtils accidents, de les representacions de les coses més banals i de vegades més absurdes. En aquest volum Amades fa un repàs de la història de Catalunya i les seves llegendes a partir de breus textos on ens apropa als orígens de la senyera catalana; el motiu del nom del salt de la reina mora de Siurana; la fundació del Monestir de Poblet; el somni del rei Jaume sota el Pi de les Tres Branques que el vaticinava com el futur rei dels tres regnes catalans; la història del rei Jaume i el descobriment de la sopa d’all; la història del Comte Arnau i la llegenda sobre la construcció del Pont del Diable.
Barcelona, 18 de juliol de 1936. El vent de la història canvia la vida de la jove anarquista Valentina Mur. Després que el seu pare resulti mort el dia del cop d’estat contra el govern de la República, ella es veu impulsada a participar en la revolució que esclata a la capital catalana. Valentina suscita l’atracció del carismàtic jove comunista Ramon Mercader, qui per ordre del dictador soviètic Stalin assassinarà quatre anys més tard el conegut polític Trotski. Ella, però, s’enamora del cosí d’en Ramon, Artur Ramoneda, el primogènit d’una família d’industrials a qui coneix el dia de la detenció del jove com a presumpte simpatitzant de la insurrecció militar. Aquesta parella és al centre d’una història apassionant, amb nombrosos personatges principals immersos en intrigues familiars narrades de manera absorbent al llarg de la novel·la, que revela aspectes inèdits de Mercader, un personatge històric misteriós. Atrapats en el sotrac de la guerra, els protagonistes d’aquesta història s’aferraran a l’amor com a via de redempció.
Cal aprofitar crisis com l’actual per preguntar-nos si podem fer les coses millor. L’economista i professor Oriol Amat ha estudiat els factors que contribueixen a l’èxit o al fracàs d’una organització, d’un país o d’una persona, perquè les diferències no solen ser fruit de l’atzar, sinó del que es fa i del que no es fa. Al llarg de la història, hi ha documentades unes quantes crisis econòmiques importants. Les més conegudes son les de les tulipes holandeses del segle XVII, la del crack del 1929 i, més recentment, la crisi puntcom del 2000, la immobiliària i financera del 2008 i la del coronavirus de 2020. Tot i que cada crisi és diferent, hi ha alguns patrons que es repeteixen, sobretot en les fases posteriors al moment en què esclata. L’ampolla mig plena exposa lliçons que podem aprendre de les persones, organitzacions i països que se’n surten, tenint en compte que l’objectiu és generar benestar i construir un món que valgui la pena i que sigui millor que el que ens hem trobat.
Des de la mort amb amor és una novel·la detectivesca que transcorre a la Costa Brava i s’emmarca en el si de la societat aristocràtica catalana. La protagonista, una catedràtica d’Història de l’Art que gaudeix d’un desitjat any sabàtic, es troba immersa en una tumultuosa investigació que s’anirà complicant amb diversos crims successius.
Any 1306: amb el seu punyal de fulla corba, Belibasta mata. Fuig al sud dels Pirineus. D’Occitània a Morella. D’assassí a patum! Un Jesucrist junt a la seva Magdalena. Uns creients, darrers càtars ocults a les viles catalanes, aragoneses i valencianes. Un fidel i transhumant pastor d’ovelles. Un inquisidor que ambiciona ser Papa. Un cobdiciós i astut espia. Una vídua emancipada i enverinadora. De l’amistat a la traïció! D’un concubinat a un matrimoni forçat. Any 1321: d’un viatge sacrificial a un part. I d’un punyal a una pedra tallada… Aquesta novel·la tan absorbent, basada en fets i personatges rigorosament històrics, reconstrueix la vida quotidiana, somnis i creences d’un grapat d’heretges als albors del segle XIV. Tresors i ramats, moriscs i endevins, rituals i inquisidors, jueus i templers, picapedrers i bordells s’encreuen en els paisatges d’una història real. L’espiritual i el carnal conflueixen en una trama de fa set-cents anys en la qual l’amor dirà l’última paraula…
We use cookies to understand how you use our site, to personalize content and to improve your experience. By continuing to use our site, you accept our use of cookies and you agree with Privacy Policy and Terms of Use
All languages
English
Español
Deutsch
Français
Bulgaria
Netherlands
Italiano
Hungary
Spanish
România
Українська
Catalonia
Polski
Belarus
Lithuania
Latvia
Serbian
Czech
Esperanto
Portugal
Swedish
Slovensko
Hrvatski
Србија
Latine
Chinese
Ελληνική(Greece)
Uzbek
Norsk
Turkish
Việt Nam
Denmark
Azerbaijan
Qazaqstan
Galician
Chuvashia
Indonesian
Other Languages
