Un dia calorós de l’any 1202, el nen Mossé ben Nahman es va veure obligat a presenciar com cremaven viu l’amic del seu pare, el també jueu Jafudà ben Rovén. Aquesta terrible experiència marcarà la vida de qui més endavant serà conegut pel nom cristià de Bonastruc ça Porta. El rabí, cabalista, filòsof i metge gironí, mantindrà una relació especial amb el rei Jaume I fins al punt que aquest li demanarà que sigui el defensor de les tesis religioses hebrees a la Disputa de Barcelona, on tindrà com a contrincants el convers Pau Cristià i el frare dominic Raimon de Penyafort. Les guerres contra els sarraïns, la conquesta de Mallorca i de València, els matrimonis del rei i les seves amants, els greus enfrontaments i els assalts als Calls jueus per part de cristians exaltats, la violència desfermada i les intrigues que emergeixen del Palau episcopal, són episodis que van dibuixant un complex mosaic de poders i conxorxes que tenen Bonastruc com a protagonista actiu d’un temps i d’un país que s’està fent a cop de conquestes, dominis i influències.

Nicolau Eimeric, Inquisidor General de la Corona d’Aragó, va ser un dels personatges més foscos de la història de Catalunya. Com un jove alegre pot arribar a convertir-se en una de les persones més cruels de la història? Després de la mort del seu amor de joventut, Sara, Nicolau inicia un ambiciós camí per acabar sent una de les figures més temudes, ocupant un dels càrrecs més importants de la Inquisició, que va exercir amb duresa i violència contra els jueus, bruixes i heretges.

Pere Freixenet aconsegueix accedir als arxius més reservats de la catedral de Girona, on troba la història de Guisla Recasens, la llegendària Bruixa de la Catedral, immortalitzada en una de les gàrgoles. Així demostrarà que la popular llegenda té una protagonista i coneixerem la seva història en una Girona on els enfrontaments entre cristians i jueus i la persecució de la Inquisició a les bruixes estava a l’ordre del dia.

Un cant antibel·licista ambientat durant els anys que van des de la guerra per la conquesta de Mallorca per part de Jaume I fins a la caiguda del càtars a la Provença. Barcelona, inici del segle XIII. Per guanyar-se els favors del rei i evitar ser empresonat per uns crims que no ha comès —en realitat tot és un complot d’un noble per apartar-lo de l’Ada, la noia que estima—, l’hostaler Marc Roses s’allista a l’exèrcit de Jaume I que es disposa a conquerir Mallorca. La dramàtica experiència viscuda a primera línia de foc li provocarà uns misteriosos atacs de follia per als quals, ni a l’illa ni més tard havent tornat a casa, ningú no troba remei. És per això que el duran a un poble de la rodalia de Barcelona, on una comunitat cristiana d’homes bons —els «bons homes», en diuen— l’acolliran i li guariran les ferides de guerra que desgraciadament continuen obertes al cos, al cor i al cap.

Al segle IX, Barcelona era als límits més llunyans del Sacre Imperi. Governada pels francs des de la distància, la ciutat, amb prou feines amb mil cinc-centes ànimes, havia esdevingut una terra abandonada, assetjada per temptatives de conquesta dels sarraïns i les hordes salvatges, i sotmesa a la tirania d’uns nobles corruptes que explotaven els seus habitants. A aquesta terra maleïda hi arriba el jove bisbe Frodoí. El rei franc acaba de nomenar-lo en el càrrec, i aquest destí sembla més aviat un càstig que no pas un honor, però alguna cosa dins seu, potser la rebel·lia o potser l’ambició que són en la seva naturalesa, fa que accepti el repte i viatgi fins allà acompanyat d’una comitiva de colons que anhelen una nova oportunitat a l’última frontera. La primera impressió que rep no pot ser més desoladora, però ben aviat quedarà captivat pels encants d’una dama enigmàtica, la noble Goda, que estima la ciutat per damunt de totes les coses. Tots dos emprendran una estoica lluita per dotar d’un llinatge successori propi a aquesta terra oblidada per Déu. I amb aquest propòsit rebran l’ajut del valent Isembard de Tenes, d’un bressol insigne, i també de persones humils, com ara l’enginyosa Elísia, la tavernera. Tots tractaran de fer sortir Barcelona del fossat de desesperança en què està sumida, encara que per aconseguir-ho necessitin aplegar tota la força, la intel·ligència i la fe en un Déu que sembla entestat a posar-s’hi en contra.

Bisbes intrigants, constructors de catedrals, ambiciosos nobles rurals i pagesos desposseïts poblen l’univers medieval d’Els pilars de la Terra, l’obra mestra de Ken Follett. Centrada en l’accidentada construcció d’una catedral gòtica, aquesta novel·la és una recreació d’una època convulsa i violenta de la història d’Anglaterra, on la gent senzilla lluita per sobreviure en un país assolat per una guerra civil inacabable. L’amor i la mort s’entrellacen amb força en aquest magistral tapís que constitueix una evocació excepcional d’un temps de violentes passions.

A Un món sense fi, Ken Follett recupera el fascinant escenari de Kingsbridge dos segles després de la construcció del seu majestuós temple gòtic. La catedral i el priorat tornen a ocupar el centre d’una història en la qual s’entrecreuen l’amor i l’odi, l’orgull i la cobdícia. Follett ens endinsa en un món en què els defensors a ultrança dels vells costums lluiten amb totes les seves forces contra les ments més progressistes. En aquest ambient, la intriga i la tensió arriben a límits extrems amb l’afegit, com a teló de fons, de l’epidèmia de pesta que va assolar Europa i en va delmar la població. Intriga, assassinats, fam, plagues i guerres. Un retrat admirable del món medieval i una novel·la extraordinària que aporta una nova dimensió a la ficció històrica.

La saga d’Els pilars de la Terra i Un món sense fi, que ha captivat milions de lectors, continua ara amb aquesta magnífica i apassionant nova novel·la de Ken Follett. L’any 1558 els conflictes religiosos que sacsegen Kingsbridge s’han convertit en un obstacle insuperable per a l’amor entre en Ned Willard i la Margery Fitzgerald. Quan Elisabet I arriba al tron d’Anglaterra, tot Europa se li gira en contra i la jove reina decideix crear el primer servei secret amb la missió que l’adverteixi de qualsevol intriga o invasió. Al llarg de mig segle turbulent, en Ned lluitarà per estar amb la Margery mentre lidera el reduït i entregat grup de valerosos agents secrets, que s’acabaran convertint en el fonament del poder de la reina… i en la matèria d’un captivador thriller històric d’espionatge. En Una columna de foc, Ken Follett torna a demostrar que és el gran mestre de la narrativa d’acció i suspens i ens transporta, aquest cop, al segle XVI amb una magnífica història d’amor que té el rerefons amenaçador de les guerres de religió.

La història comença el 1911, el dia de la coronació del rei Jordi V a l’abadia de Westminster. El destí dels Williams, una família minera de Gal·les, està unit per l’amor i l’enemistat al dels Fitzherbert, aristòcrates i propietaris de les mines. Lady Maud Fitzherbert s’enamorarà de Walter von Ulrich, un jove espia a l’ambaixada alemanya a Londres. Les seves vides s’entrellaçaran amb la d’un assessor progressista del president dels Estats Units, Woodrow Wilson, i les de dos germans russos als quals la guerra i la revolució han arrabassat el somni de buscar fortuna a Amèrica. Des de Washington fins a Sant Petersburg, des de la immundícia i els perills de les mines de carbó fins als luxosos canelobres dels palaus aristocràtics, passant pels passadissos de la Casa Blanca i el Parlament de Westminster, Ken Follett ens ofereix, en la seva novel·la més ambiciosa, l’acurat retrat d’una època i de les passions que van sacsejar la vida dels seus personatges.

Després de l’èxit mundial de La caiguda dels gegants, Ken Follett presenta la segona entrega de la trilogia The Century. En aquesta novel·la narra la història dels fills de les cinc famílies protagonistes des de les vigílies de la Segona Guerra Mundial fins als inicis de la Guerra Freda. El nazisme, la invasió de la Unió Soviètica, l’atac a Pearl Harbor, la guerra civil espanyola i el desenvolupament de la bomba atòmica són alguns dels esdeveniments que marcaran les seves vides.

Després de La caiguda dels gegants i L’hivern del món arriba el final de la gran història de les cinc famílies que s’han entrellaçat al llarg del segle XX. L’any 1961, Rebecca Hoffmann, professora a l’Alemanya de l’Est i néta de lady Maud, descobrirà que la policia secreta la vigila. Mentrestant, Walli, el seu germà petit, somia fugir a Occident per convertir-se en músic de rock. D’altra banda, George Jakes, jove advocat que treballa amb els germans Kennedy, és un activista del moviment en defensa dels drets civils dels negres als Estats Units. Participarà en les protestes dels estats del sud i en la marxa sobre Washington liderada per Martin Luther King. A Rússia, les inclinacions polítiques enfronten els germans Tània i Dimka Dvorkin. El noi es converteix en una de les joves promeses del Kremlin, mentre que la seva germana entrarà a formar part d’un grup activista que promou la insurrecció. Des del sud dels Estats Units fins a la remota Sibèria, des de l’illa de Cuba fins al vibrant Londres dels anys seixanta, El llindar de l’eternitat és la història d’aquelles persones que van lluitar per la llibertat enmig del conflicte titànic entre els dos països més poderosos del planeta.

Tres joves metges, Leonard, Jasper i Alexander, s’enfronten a una epidèmia de diftèria que s’estén sense control per una barriada pobra dels voltants de Londres. Som al final del segle XIX i no hi ha tractament mèdic per a la malaltia; per això Jasper, seguint els mètodes científics de Pasteur, està desenvolupant una vacuna, tot i que no gosa provar-la en humans. Un assassinat misteriós precipitarà de forma sorprenent els esdeveniments i posarà en risc la vida dels protagonistes. Novel·la guanyadora del premi Nadal 1953, mig segle després va aparèixer per primera vegada en català, traduïda per la mateixa autora.

El 23 de febrer de 1905 un nen d’11 anys pateix un greu accident a la fàbrica de la Colònia Güell. Entre la vida i la mort, el capellà de la colònia, els dos fills de l’amo i un grapat d’obrers ofereixen la seva pell per salvar el nen, en un fet històric que el temps ha anat esborrant fins quasi a l’oblit. Per primera vegada, obrers, amos i Església unien forces per a un acte singular que va ser conegut a l’època com «el fet de la pell» i va tenir una àmplia repercussió als mitjans de comunicació. Aquesta és la història d’una família obrera a la Catalunya de començaments del segle XX, els Vidal: pare, mare i quatre fills vius. La història de l’Esteve, que dóna la seva pell, i la d’en Ventura, l’heroi irreductible i rebel que es nega a ser com els altres. Arrenca el 1905 i enllaça amb la Setmana Tràgica de Barcelona.

El 1640 les terres catalanes viuen de ple els abusos del rei de Castella per la seva guerra contra la corona francesa. Per ordre d’un oficial cuirasser castellà, el mas de can Martí allotja uns soldats, un fet que desencadena una sèrie d’esdeveniments funestos. En defensa pròpia, el jove hereu, en Joan Martí, mata dos cuirassers que han provocat la mort de la seva promesa, la Maria. Mentre el jove es veu forçat a ocultar-se, els militars calen foc a la masia i maltracten la seva família. Poc després, esclata la Guerra dels Segadors, amb l’aliança francocatalana contra Felip IV. Obligat a fugir a Barcelona, en Joan hi crea una milícia que arriba a ser respectada per les seves accions arriscades fora de la ciutat, com en el sagnant setge castellà de Cambrils, fins al punt que el braç militar de la Generalitat reclama la seva ajuda per contribuir a la defensa de la capital catalana en l’imminent atac de l’exèrcit enemic. Però al jove sobretot el mou el desig de venjança contra l’oficial que ha pertorbat la pau del seu mas.

Recuperant els personatges de Bon cop de falç!, els autors ens expliquen com la lluita dels catalans continua quan els pagesos del comtat del Rosselló s’aixequen contra l’ocupació francesa de la Catalunya Nord. Quan en Joan Martí confessa al seu fill Miquel la veritable identitat del seu pare, aquest marxa cap al nord per intentar trobar-lo i es veu immers en la revolta dels angelets de la terra. Mentrestant, el seu germà Jaume va a Barcelona i s’integra en la noblesa per mitjà d’una jove que li roba el cor. Dos germans enfrontats per la seva ideologia, que marcarà les seves vides per sempre.

L’extraordinària epopeia dels almogàvers i el seu domini sobre extensos territoris de la Mediterrània oriental durant dècades van començar l’any 1303. Des d’aleshores fins ara, s’ha escrit moltíssim sobre aquells homes guerrers i els seus cabdills, considerats encara avui la infanteria més poderosa de la història militar. Però tots els cronistes antics, tant els grecs Jordi Paquimeres o Nicèfor Gregoràs com el nostre Ramon Muntaner, van deixar llacunes en els seus relats o els van esbiaixar cap a un costat o cap a l’altre. Per això quan el 2003, set-cents anys justos després de l’arribada de Roger de Flor a Constantinoble, el catedràtic Joan Celrach va descobrir els escrits d’en Marc, l’escuder de qui Muntaner parla a les seves cròniques, va tenir la certesa que aquella seria una crònica diferent de totes les altres.

Martí de Montagut marxa de les terres de l’Ebre fugint dels atacs de l’exercit de l’Infant Jaume. A Tortosa va perdre la seva família després de veure’s sorprès per una batuda. Buscarà una vida nova al vescomtat de Cabrera on Bernat II és el senyor de Montsoriu i la pesta negra i els pagesos de remença són els protagonistes. Allà mirarà d’ocultar la seva condició de cavaller, però les seves maneres de fer el delaten i acabarà servint a Timbor de Fenollet, el qual li encarregarà la missió de guardar les esquenes del seu home Bernat de Cabrera que serveix al rei Pere el Cerimoniós davant dels interessos dels unionistes d’Aragó i València. En aquesta feina l’ajudarà Attó de Torrella, Abat de Breda, i un malfactor anomenat Fageda. Aquesta historia, situada al segle XIV i amb l’escenari del majestuós castell de Montsoriu que està en plena reforma, la muralla d’Hostalric i el monestir de Sant Salvador de Breda ens relata les aventures d’un home que va decidir servir a una de les nissagues més importants del Catalunya. Tota aquesta trama es revela en uns documents trobats al segle XXI. L’any 2003, un comissari, prop de la jubilació anticipada, troba en un mercat d’antiguitats un petit cofre que conté quatre pergamins. Amb maniobres poc legals aconsegueix desxifrar aquells documents i amb això es revela un dels texts més importants del gòtic català. Actualment els pergamins es troben desapareguts i les fonts oficials diuen que de fet mai han existit, però a dia d’avui encara es conserva una còpia del relat que aquells pergamins contenien. Aquesta és la història d’aquells fets i el seu desenllaç.

A Besalú, Josep Pujol de can Boquica, un jove traginer que coneix tots els camins de les comarques frontereres, es posa al capdavant d’una guerrilla contra la invasió napoleònica. Però la fam i la decepció amb els dirigents patriotes l’impulsen a convertir el seu grup en una banda de miquelets, els milicians partidaris dels francesos. Amb fama de bandit sanguinari, en Boquica aleshores passa a ser un «caragirat», literalment un renegat o traïdor. Un traïdor peculiar. En tots dos bàndols, ell hi té un nombre creixent d’enemics, fins al punt que algú contracta un mercenari per eliminar-lo. I no pas un qualsevol.

En la seva tercera novel·la, Martí Gironell tracta per segona vegada en clau de ficció un personatge real, en aquest cas el monjo de Montserrat Bonaventura Ubach, artífex de la Bíblia de Montserrat i del museu de l’Orient Bíblic d’aquest monestir, creat el 1911. En concret, adapta de forma lliure els dos viatges d’Ubach per terres bíbliques, d’Egipte a l’Iraq, plens de riscos físics, que el monjo va emprendre per contrastar les sagrades escriptures amb els seus escenaris reals i aconseguir peces arqueològiques representatives. Alhora, hi afegeix una subtrama que recorre tota l’obra, al voltant de les túniques de la sagrada família de Jesús, la qual accentua el caràcter novel·lesc de la història. Un tret distintiu del llibre és l’entretingut accés del lector als grans referents de la cultura religiosa de la mà d’un personatge històric vinculat a un símbol català com Montserrat, el museu bíblic del qual commemora el seu centenari l’any 2011.

És la primera d’un seguit de morts violentes a les quals s’haurà d’enfrontar l’últim abat de Sant Benet de Bages, Pere Frigola. Una conxorxa orquestrada pel rei de Castella i la Congregación de la Observancia de Valladolid amenaça de posar en perill els monestirs catalans, que s’uneixen per resistir l’embat imperialista. Gironell retrata els estralls de la corrupció en la política i en l’Església a la segona meitat del segle XVI, sense oblidar el paper que van tenir-hi els habitants dels pobles, escanyats per les dues institucions. L’últim abat permet reviure les tradicions, l’art, el món del vi, la gastronomia, les relacions i els interessos enfrontats en un moment convuls per a Catalunya.