Lluís Permanyer ha guanyat el Premi Pere Quart d’humor i sàtira amb un llibre que fa somriure a cada pàgina i, sovint, riure francament. Els protagonistes de No la saps, aquesta? —anècdotes recollides de les més diverses fonts, i també de viva veu, pel mateix Permanyer— són molts personatges notables de la Catalunya cultural, artística, musical, social… i també pintoresca. A més dels humoristes reconeguts com Albert Llanas, Peius Gener i Santiago Rusiñol, apareixen en aquest llibre Josep Carner, Sagarra, Eugeni d’Ors, Josep Pla, l’actor Borràs, Alfons XIII, Cela i dotzenes de famosos que han protagonitzat increïbles anècdotes. A través d’aquests fets reals i divertits, el llibre evoca una societat plena de vitalitat i de caràcter.

Entre els moltíssims textos escrits per Josep Pla, la sèrie dels Homenots ocupa un lloc destacadíssim. És en els seixanta Homenots de la versió final (recollits entre 1969 i 1975 en quatre volums de l’Obra Completa de Destino) on Pla compendia la seva visió del país i dels homes que n’han forjat la cultura, la política i l’economia modernes. Pla evoca cada personatge recorrent a la pròpia memòria i a les converses amb els testimonis més propers, i en dóna un retrat que sol ser, alhora, exemplar i eficaç. Però, a més d’il·lustrar la història recent de Catalunya a través d’algun dels seus protagonistes, amb els Homenots, Pla també fa, inevitablement, literatura. I és molt sovint una literatura d’altíssima qualitat. Els protagonistes d’aquesta Primera sèrie són els següents: Prat de la Riba, Pompeu Fabra, Joaquim Ruyra, Ramon Turró, Antoni Gaudí, Isidre Nonell, Eugeni d’Ors, Jaume Bofill i Mates, Carles Riba, Francesc d’A. Galí, Joan Crexells, Joan Estelrich, Sadurní Ximénez, Josep Miró i Folguera i Joaquim Pena.

Entre els moltíssims textos escrits per Josep Pla, la sèrie dels Homenots ocupa un lloc destacadíssim. És en els seixanta Homenots de la versió final (recollits entre 1969 i 1975 en quatre volums de l’Obra Completa de Destino) on Pla compendia la seva visió del país i dels homes que n’han forjat la cultura, la política i l’economia modernes. Pla evoca cada personatge recorrent a la pròpia memòria i a les converses amb els testimonis més propers, i en dóna un retrat que sol ser, alhora, exemplar i eficaç. Però, a més d’il·lustrar la història recent de Catalunya a través d’algun dels seus protagonistes, amb els Homenots, Pla també fa, inevitablement, literatura. I és molt sovint una literatura d’altíssima qualitat. Els protagonistes d’aquesta Segona sèrie són els següents: Pere Bosch Gimpera, Ramon d’Abadal, Vicens Vives, Josep Ferrater Mora, Francesc Duran Reynals, Josep Trueta, Joan Coromines, Francesc de B. Moll, Joan Miquel i Avellí, Pere Coll i Rigau, Ramon M. Roca i Sastre, Joan Ventosa i Calvell, Josep Maria de Porcioles, Andreu Nin, Josep Maria Cruzet i Antoni Palau Dulcet.

Entre els moltíssims textos escrits per Josep Pla, la sèrie dels Homenots ocupa un lloc destacadíssim. És en els seixanta Homenots de la versió final (recollits entre 1969 i 1975 en quatre volums de l’Obra Completa de Destino) on Pla compendia la seva visió del país i dels homes que n’han forjat la cultura, la política i l’economia modernes. Pla evoca cada personatge recorrent a la pròpia memòria i a les converses amb els testimonis més propers, i en dóna un retrat que sol ser, alhora, exemplar i eficaç. Però, a més d’il·lustrar la història recent de Catalunya a través d’algun dels seus protagonistes, amb els Homenots, Pla també fa, inevitablement, literatura. I és molt sovint una literatura d’altíssima qualitat. Els protagonistes d’aquesta Tercera sèrie són els següents: Arístides Maillol, Joan Alcover, Francesc Gimeno, Vicenç Blasco Ibáñez, Amadeu Vives, Josep Maria Sert, Josep Carner, Joaquim Sunyer, Juli Garreta, Xavier Nogués, Enric Casanovas, Feliu Elias, Josep Sebastià Pons, Marià Llavanera i Pau Casals.

Entre els moltíssims textos escrits per Josep Pla, la sèrie dels Homenots ocupa un lloc destacadíssim. És en els seixanta Homenots de la versió final (recollits entre 1969 i 1975 en quatre volums de l’Obra Completa de Destino) on Pla compendia la seva visió del país i dels homes que n’han forjat la cultura, la política i l’economia modernes. Pla evoca cada personatge recorrent a la pròpia memòria i a les converses amb els testimonis més propers, i en dóna un retrat que sol ser, alhora, exemplar i eficaç. Però, a més d’il·lustrar la història recent de Catalunya a través d’algun dels seus protagonistes, amb els Homenots, Pla també fa, inevitablement, literatura. I és molt sovint una literatura d’altíssima qualitat. Els protagonistes d’aquesta Quarta sèrie són els següents: Josep Maria de Sagarra, Eduard Toda, Josep Maria Junoy, Alfred Sisquella, Salvador Dalí, Salvador Espriu, Joan Serra, Ramon Godó, Joan Salvat-Papasseit, Joan Fuster, Antoni Simon Mossa, Capri, Josep Llorens Artigas i Miquel Dolç.

Textos inèdits de característiques formals diverses, escrits o enllestits cap al 1977. El primer, Un paper elemental sobre l’Empordà sense xovinisme ni il·luminisme, és un nou tractament d’un llibre anterior, Reflexions sobre l’Empordà (llibre inclòs al volum 7 de l’O.C., El meu país), és a dir, una petita història de la comarca, fins a arribar als nostres dies, escrita amb capítols temàtics d’extensió similar a la dels seus articles de premsa. El rellotger de Creixells és la crònica d’una enquesta periodística. Alguns cuiners de l’Empordà són quatre petites biografies, acompanyades per algunes receptes culinàries. Carles Fages de Climent. L’epigramista, el poeta, l’home. Una vaga aproximació és un extens estudi literari.

«Té collons, Puigdemont: president de Catalunya! ¿Ets tu? Estic assegut al sofà, mirant la tele, amb una copa de vi i una barreja estranya d’emocions. Estic content, però espantat i, sobretot, perplex. ¿Ets el mateix Puigdemont que conec des dels anys vuitanta? Sí, ets tu, et veig igual, però tot el que t’envolta et fa molt diferent. És diumenge, 10 de gener. Com tanta gent que no ho havia fet mai fins avui, m’estic empassant la sessió d’investidura que s’emet per televisió. Et veig, et sento, i veig i sento el meu amic, el Pugi. Tu em dius Xarli i jo a tu Pugi, més fàcil que Puigdi, com et diuen alguns a Girona. Veig a la tele el Pugi que conec des que les nostres nòvies d’aleshores, l’Elianne i la Roser, vivien en un pis d’estudiants de Cerdanyola i tu i jo érem els borinots que les visitàvem els caps de setmana. Tu venies de Girona, on treballaves al diari El Punt, i jo de Lleida, on treballava al Segre. Vam connectar de seguida». Un retrat íntim i viu del Carles Puigdemont més personal escrit pel seu vell amic Carles Porta, autor del best-seller Tor.

«Si Catalunya vota llibertat, Catalunya serà lliure». En què creu, Artur Mas? Quins són els seus espais vitals? Què representa per a ell ser el gran de quatre germans? Què li ha suposat, a la família, viure sempre a prop de la malaltia? Com van ser els seus primers anys dins el món polític? Per què ha pres el compromís de liderar el país en aquests moments excepcionals? Artur Mas explica a Teresa Pous aquestes i moltes altres qüestions en un llibre que ens apropa a l’ànima de l’home i a la filosofia del líder, al vessant més humà del pare de família i a les conviccions del cap d’Estat. Un diàleg que exposa de manera concloent el pensament íntim i polític d’Artur Mas en un moment crucial de la història de Catalunya i que traça, en primera persona, el perfil més proper de l’home que ha de guiar el país a través del difícil camí cap a la llibertat.

El protagonista d’Il·lusions elementals és un col·leccionista d’errors. Un home sense ni cinc, entossudit a confondre’s quant a l’amor, amb certa tendència a oscil·lar entre la melancolia i la destrucció, entre la rutina i l’excés. Un home que mai no ha entès el vincle entre les causes i els efectes i, atrapat en ell mateix, s’ha deixat dur per les lleis de l’atzar. És escriptor. I per fugir dels grans temors que li generen les vicissituds que viu a Girona emprèn un viatge que, sense adonar-se’n, l’aboca a la més estricta indigència. Un viatge irrevocable a les tenebres, al fons de la pobresa física i material, al costat d’altres indigents que, com ell, han estat engolits per la nit. L’únic al·licient diari: sobreviure a la gana, al fred, a la por. I vèncer el cansament de l’ànima que a poc a poc es contagia al cos.

Què passa pel cap d’una persona, aparentment normal, quan decideix cometre un crim? Com funciona la part més detectivesca de l’ofici del forense? En aquest llibre l’autora explica amb tota mena de detalls com es van resoldre 10 casos reals que van esgarrifar la societat catalana de les últimes dècades: des de l’aparició del cadàver d’una dona nua flotant en un riu, amb un valuós anell de brillants al dit, fins als misteris de l’autòpsia que va realitzar Narcís Bardolet a Lluís-Maria Xirinacs o Salvador Dalí.

El secret del meu turbant explica la història real de Nadia Ghulam, una noia afganesa que amb només vuit anys va patir greus ferides a causa d’una bomba. En sortir de l’hospital dos anys després, el règim talibà s’havia instaurat a l’Afganistan i ella va prendre una decisió radical: es va vestir de noi i durant deu anys es va fer passar per home per poder portar un sou a casa, ja que el nou govern va prohibir que les dones treballessin fora de la llar.

Caterina Riba presenta aquest estudi sobre l’obra de Maria-Mercè Marçal des de la «permeabilitat», des de la intertextualitat i el procés obert de significació que permet la seva poesia. La primera part se centra en la reflexió de Marçal entorn de la tradició literària i de la teoria feminista, mentre que la segona part analitza la reformulació dels prototips femenins, des de les bruixes i altres figures de la tradició popular, fins al paper de la dona en la Bíblia, la figura del pare, i el diàleg de la poesia marçaliana amb l’obra de diversos escriptors i escriptores, com Dickinson, Perkins Gilman i Plath. El llibre es clou amb una bibliografia exhaustiva i actualitzada sobre Marçal.

Fins i tot els seus amics estarien d’acord que Barney Panofsky és un «marit maltractador, un falsari intel·lectual, un productor de merdes, un borratxo amb inclinació a la violència i segurament també un assassí». Però, quan els seus pitjors enemics ho intenten fer públic, Barney comença a escriure les seves pròpies memòries, i és així com el veurem passar de la crisi a l’èxit, dels baixos fons a la bona societat a Montreal, París i Londres. Les seves proeses acaben però amb un escàndol notable.

Que el president de la Generalitat Carles Puigdemont no és un polític corrent és una evidència. Els seus orígens, la seva formació, les seves influències i, sobretot, l’autoexigència per tenir un pensament propi, en són la causa indubtable. Des de l’amistat més propera, la que atorguen els anys i les afinitats, Josep Riera Font conversa amb Carles Puigdemont perquè sigui el president, en primera persona, qui ens parli de la seva vida, de la seva gent. Em dic Carles és una aproximació intensa a la personalitat del nou president de la Generalitat i a tot allò que ha marcat la seva trajectòria vital: Amer, els anys d’internat, el mestratge de l’oncle, la biblioteca del monestir de Poblet, l’accident a vida o mort, la vocació periodística, l’emprenedoria, la curiositat pel món virtual, la passió per la lectura i la música, l’alcaldia de Girona, el compromís amb el país… El retrat d’un home a qui la història ha cridat en aquest moment més que per ser qui és, per ser com és.

Año 270 d.C. El Imperio Romano se encuentra al borde del abismo. La presión de los bárbaros es cada vez mayor en las fronteras del norte. Las Galias están bajo el poder del ambicioso Tétrico. Desde Siria una mujer fascinante, Zenobia, reina de Palmira, ha logrado extender su dominio a las provincias orientales. Mientras todo se desmorona, los mienbros de la aristocracia viven entregados a los placeres más excéntricos y aguardando con impaciencia la celebración de los próximos juegos circenses, con sus crueles luchas entre gladiadores. En este clima crepuscular y decadente, el general Aureliano es proclamado emperador por sus legiones. Tosco y poco instruido, pero dotado de un excepcional genio político y militar, conseguirá en tan sólo cinco años reforzar las fronteras, derrotar a sus enemigos e iniciar las reformas que permitirán que el Imperio Romano de Occidente sobreviva aún más de dos siglos. En el camino conocerá los sinsabores de la traición, pero también placeres insospechados como los que -quizá- gozó junto a la reina Zenobia.

Corría la década de los noventa cuando Gonzalo García-Pelayo, filósofo de vocación y bon vivant de carrera, llegó a la brillante conclusión de que «nada es perfecto». Si esto era así, no podía haber ninguna superficie que fuese absolutamente regular. Todas tenían que estar sometidas a algún tipo de desviación, incluso (¡eureka!) la de las ruletas. Y así fue. Con esta teoría bajo el brazo, Gonzalo, su hijo Iván, filósofo (él sí de carrera) con una incipiente vocación de vividor, y una buena parte del resto de la familia, recorrieron los casinos de todo el mundo y, con laboriosa tenacidad, consiguieron hacer saltar la banca de los más prestigiosos locales de juego y obtener de ella pingües beneficios. El clan de los Pelayos se hizo famoso en toda España y ocupó las portadas de varios medios de comunicación. Su suerte llegó a ser tan espectacular, que los propios casinos les prohibieron la entrada y los muchachos tuvieron que acabar por dedicarse a otros menesteres... Siempre al margen de lo cotidiano. Sus experiencias convierten la hazaña de los Pelayos en un relato lleno de acción que más tiene que ver con las aventuras de un Kerouac que con las afamadas desgracias de otros jugadores literarios.

Una joven universitaria contrae sida/vih de su novio por un descuido. Pasado el shock inicial, comienza su dilema de hacer o no público su contagio ante amigos y colegas, su futuro y la vida que le espera. Una alerta para las incautas. Entretenido y bien escrito, un best seller en Brasil.

El muchacho listucu que en los años cincuenta pastoreaba ovejas en las laderas de Peña Labra se convertiría en 2003 en presidente de Cantabria. Esta es su historia. Y nos la cuenta con ese estilo único que lo ha hecho popular y querido, con sentido del humor y naturalidad. Miguel Ángel Revilla nos dibuja una España de penuria y esfuerzo que ya no existe. Y relata con viveza cómo, con tesón, animado por el amor a la tierra que lo vio nacer, consiguió alcanzar las más altas responsabilidades. La semblanza que traza en estas páginas de personalidades como el rey Juan Carlos, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero o Emilio Botín huye de lo convencional y nos descubre la cara más humana y terrenal del poder. Pero Revilla describe también, de forma hilarante a veces, sus relaciones con los taxistas, sus «meteduras de pata» en la boda del Príncipe Felipe, su colaboración con Andreu Buenafuente… Cuando aborda los temas que más preocupan, no se muerde la lengua: fustiga con dureza a los «listos» que han provocado la crisis económica y denuncia con crudeza y sin reservas a quienes han enfangado una actividad tan noble y vocacional como la política. Pocos dirigentes, y menos aún en activo, se han atrevido a un ejercicio de sinceridad como el que recorre estas páginas. Pocos son los que tienen la chispa y la habilidad narradora de Miguel Ángel Revilla.

No hace falta presentar al autor de este libro. Pocos nombres son hoy tan populares como el de T. Lobsang Rampa. Por lo demás, quien haya leído aunque sea uno de los varios títulos anteriores de este autor, sabe ya perfectamente de las dimensiones creadoras que lo caracterizan. La inagotable imaginación y las auténticas experiencias vividas por Rampa, nos vuelven nuevamente a ese mundo maravilloso del Tíbet, en uno de cuyos milenarios lamasterios él se educara y donde adquiriera sus extraños poderes —recuérdese El tercer ojo—, que parecen increíbles, pero que los exhibe avalados por pruebas y argumentos. Con el fabuloso Potala como fondo, se desarrolla gran parte de este libro. Bajo «La morada de Dios», hombres y situaciones se mueven al conjuro mágico de una pluma privilegiada, que añade a las virtudes ya conocidas otra no menos fundamental: un fino sentido poético. En efecto, El manto amarillo es de una belleza formal poco común y gana al lector desde la primera página para no abandonarlo hasta el final. Quizá sea justo señalar que ésta es la obra más plena de T. Lobsang Rampa. Al lector queda reservado el juicio definitivo.

La historia inacabada de Vicki Subirana arranca con el relato de las ilusiones de una joven maestra solidaria con una misión entre ceja y ceja, y culmina con la consolidación de un proyecto educativo universal para los más pobres y marginados en Nepal, para los que ha conseguido la enseñanza que cualquiera desearía para sus hijos en nuestro privilegiado mundo gracias al método Montessori. En su empeño por llevar a cabo sus ideales Vicki tuvo que lidiar con dificultades de todo tipo, y para evitar que la deportaran de Nepal aceptó incluso un matrimonio de conveniencia con un sherpa… que terminó convirtiéndose en un gran amor. El relato de la apasionante peripecia vital y profesional de la autora da como resultado un libro extraordinario donde el lector encontrará no sólo una hermosa y rara historia de amor, mezclada con un fascinante libro de viajes, sino, sobre todo, una visión divulgativa pero contundente de la más cruda realidad en el Tercer Mundo.

Opinión

"Lo que me atrajo de Una maestra en Katmandú es que el libro muestra en primera persona el espíritu de una mujer dispuesta a dar a otros niños lo que ella nunca recibió, así como una enorme vocación por la enseñanza, por sus posibilidades de cambio personal y, finalmente, de cambio social. El libro es un recorrido por sus errores y sus aciertos, el relato del proceso de la protagonista para crear una pedagogía que intenta adaptarse a las circunstancias e intenta también respetar otra cultura. Es, en el fondo, un libro de aventuras, porque no hay mayor aventura que llevar adelante un proyecto complejo en una cultura tan ajena a la propia. Es un viaje de conocimiento de los otros y, finalmente, de uno mismo". ICÍAR BOLLAÍN

Titular de promoción

La peripecia vital de una maestra con un sueño: Katmandú. El libro en el que se basa la nueva película de Icíar Bollaín.