Literatura catalana contemporània és una obra extensa, vertebrada i molt documentada, on es barreja hàbilment l’estudi dels autors amb el de les correnties culturals, i amb al·lusions, sempre agudes i, si cal, polèmiques i revisionistes, al context social, polític i lingüístic. Les planes que Fuster dedica a primeres figures —Maragall, Costa, Alcover, Ruyra, Rusiñol, Ors, Carner, Guerau de Liost, Riba, Sagarra, Salvat-Papasseit, Foix, Oliver, Puig i Ferreter, Pla, Villalonga, Espriu— són autèntiques monografies, tant per l’extensió com pel plantejament global que fa de cada personatge. No oblidem que en l’autor de Nosaltres els valencians conflueixen les condicions de l’historiador, del crític, de l’assagista; per això l’autor combina el rigor amb l’amenitat, l’erudició amb la desimboltura. La curiositat universal de Joan Fuster, la plenitud de la seva consciència catalana, la seva personalíssima acuïtat, el seu humanisme fan d’aquesta història de la literatura catalana contemporània un document especialment clarificador d’una etapa de la nostra cultura que només disposava de treballs parcials o monogràfics.

Si una nit camineu per la Rambla i noteu un calfred, no descarteu que sigui el fantasma de Canaletes, o potser la Vampira del Raval, o fins i tot un espectre del Call jueu… I és que Barcelona està plena d’ànimes en pena que ronden per alguns carrers i places de la ciutat. Si les voleu seguir, perseguir o ensumar, aquí en teniu un recull ben selecte. A Fantasmes de Barcelona res és inventat. Plantejat com una guia amb 13 itineraris per diferents barris, el llibre és un recull històric i documentat de fets sobrenaturals. Una geografia espectral de les llegendes urbanes sobre esperits i ànimes en pena.