El frac
Al Quadern de garlandes hi ha una dada destacada, en l’època de Can Soler de la Riera. A principis de l’any 1929 s’hi destaca un concepte nou:
Gener 1929.
Ajuda de cambra, 160 pessetes.
L’ajuda de cambra és l’expert en l’abillament que necessita un home que ha arribat al cim de la piràmide social, i que per la seva posició està obligat a respectar meticulosament els manaments de la més elaborada etiqueta, que només uns quants escollits coneixen i han de seguir. L’oncle Gip, el germà del l’avi, tot i que feia el paper de gran senyor, no va tenir mai ajuda de cambra. A més de la nombrosa ajuda domèstica, ell s’estimava més tenir el que en deia «secretàries» o «majordomes»: noies joves, guapes i molt agradables que duraven poc temps a la casa. Més endavant, de gran, en deia «infermeres».
En els temps de l’avi, per ser un senyor com cal anava molt bé l’ajuda d’un bon professional en qüestió d’elegància que estigués ben preparat i molt ben pagat, i això és el que era el seu ajuda de cambra, o vallet de chambre.
L’estipendi del xofer és bastant inferior, en comparació; menys de la tercera part:
Gener 1929.
Xofer, 50 pessetes.
Hem dit que a palau els avis es van autoimposar els sopars de diari sempre vestits d’etiqueta, és a dir, d’esmòquing ell, i vestit de nit, més o menys sofisticat, ella. Però, seguint els costums de la més alta societat, també van assumir que el sopars amb convidats especials, celebracions i festes, serien de gala, és a dir, de frac, que és la indumentària de màxima elegància per a un home occidental, i que correspon al vestit llarg de nit per a ella.
L’esmòquing és un vestit que impacta per la seva sòbria i encertada simplicitat, però no deixa de tenir un punt canalla, atrevit i seductor. És un vestit audaç que escau tan bé a un príncep com a un pocavergonya, sempre que tinguin bona planta. En les fotos antigues dels avis es veu que és un vestit que transpira melodies de jazz, gresca de gran casino i passions mafioses. Potser no és casualitat que l’esmòquing fos el tern que es va posar de moda arreu del món a partir de la Llei Seca o Llei Volstead, que va durar de 1919 a 1933 als Estats Units. Aquesta llei va donar a la vida nocturna un nou atractiu: la prohibició. El fenomen va aconseguir una cosa curiosa: que els mafiosos anessin igual de ben vestits que l’aristocràcia.